A Anglaterra no són rars els hospitals monogràfics dedicats a l’estudi i el tractament de malalties d’un òrgan o d’un sistema. Exemples són el Royal Brompton Hospital, per les malalties broncopulmonars, el Moorfield Eye Hospital per les malalties dels ulls, el Royal Marsden Hospital per les malalties oncològiques, el St. Mark’s Hospital per les malalties colorectals. L’hospital de Neurologia i Neurocirurgia és el primer que es va fundar l’any 1859 per atendre exclusivament malalties del sistema nerviós (Fig.1).

L’hospital tingué com a primer nom el de National Hospital for the Paralysed and epilèptics, i va ser totalment reconstruït en el mateix lloc el 1880. El 1904, va canviar de nom pel de National Hospital for the relief and cure of the paralysed and epilèptics.

L’hospital forma part de l’University College London Hospital des de 1996. Té 244 llits, amb 9 quiròfans, 2 sales de neurologia i tres de neurocirurgia, així com diverses unitats de rehabilitació.

La padrina de Victor Alexander Horsley va ser la reina Victoria, que li va imposar el nom de Víctor. El pare era un artista de l’aristocràcia anglesa.

Victor Horsley estudia a l’University College de Londres, on es gradua en medicina el 1881, premiat amb una medalla d’or per la seva habilitat quirúrgica. Dos anys més tard, és admès al Royal College of Surgeons després d’aprovar el preceptiu examen

Era considerat com un home de classe alta, però de criteris radicals i contestatari. Defensor dels drets de les dones, favorable a que la infermeria fos una professió, partidari d’un sistema nacional de salut gratuït i de la seguretat social. Fermament contrari a l’ús del tabac i al consum d’alcohol. Va ser condemnat per les seves idees progressistes a un cert grau d’ostracisme, però se li va valorar positivament que implantés el costum de no cobrar als companys (Fig.2).

Va ser un cirurgià modern pel seu temps. Utilitza l’anestèsia i l’antisèpsia, alhora que té una extraordinària habilitat quirúrgica, raons per les quals és contractat per l’hospital de Malalties Neurològiques de Londres el 1886 (Fig.3), on hi romandrà fins que ingressa a l’exèrcit el 1914.

Fa la seva primera intervenció quirúrgica en un home epilèptic i amb hemiplegia arran d’un traumatisme cranial quan era petit, que li causà una fractura cranial. Quan l’opera Horsley, tenia crisis epilèptiques diàries. Horsley obre el crani i troba una cicatriu cerebral fibrosa de 3 x 2 cm, que extreu. Amb aquesta maniobra remeten l’epilèpsia i la paràlisi.

Té una carrera plena d’èxits. El visiten cirurgians famosos de tot el món per veure’l operar (Fig.4). És el primer cirurgià que lliga l’arteria caròtida per tractar els aneurismes cerebrals, el primer que extirpa un tumor que comprimeix la medul·la, i el primer que extirpa la hipòfisi. El 1900, havia fet 44 operacions en el cervell de les que només van morir deu malalts.

Era un excel·lent cirurgià i un brillant científic, amb publicacions de gran valor. És dels primers cirurgians que disposa d’un laboratori per dur a terme les seves investigacions (Fig.5), però era un excèntric que no respectava les normes socials britàniques. Va en bicicleta a l’hospital, condueix el seu propi cotxe i no té xofer, i no duu coll dur ni corbata.

Era un reformador social. Defensor de la British Medical Association, des d’on promou reformes de la salut pública. Va ser president de la Medical Defense Union el 1893, des d’on perseguí l’intrusisme. També va intentar, sense èxit, presidir el Royal College of Surgeons.

El 1910, guanya l’elecció de diputat del partit lliberal per l’escó de la universitat de Londres, malgrat se li va fer una campanya en contra perquè feia experimentació amb animals.

Quan esclata la primera guerra mundial s’allista com a voluntari. És destinat primer a un hospital militar a França i el 1915 com a director del cos mèdic militar a Egipte (Fig.6). Durant el temps de guerra, investiga els efectes de les bales de fusell al cap i les possibles formes de tractament.

Va morir als 59 anys d’un cop de calor a la zona de Mesopotàmia.

La seva mort va ser molt sentida en les àrees científiques angleses (Fig.7).

Referències

Mac Nalty. Sir Victor Horsley: His life and work. Brit Med. J., Brit Med J., 1957 (5024): 910 – 916.

Alamri et al. Sir Victor Horsley (1857 – 1916): reasons for the modern clinician. Br J Neurol, 2011; 25 (4(; 670 – 674.