La Dra. Wright tingué un notable crèdit com a pionera i dinamitzadora de la planificació familiar al Regne Unit en la primera meitat del segle passat, però se’n desconeixia una faceta secreta, que ha posat al descobert un periodista britànic, Paul Spicer, en un article publicat el 2013.

La Dra. Wright va dedicar-se durant molts anys a facilitar la gestació a dones que per diverses raons no podien concebre un fill, generalment per patologia física (mutilació) o psicològica (estrès post-traumàtic després de la primera guerra mundial) del marit, que els impedia tenir relacions sexuals.

La Dra. Wright va obtenir, el 1919, la col·laboració del marit d’una infermera seva per complir amb la missió de donant d’esperma. Aquest col·laborador era un jove nascut el 1889, atractiu, educat, ben vestit, de família anglesa benestant, propietària d’una plantació de te a Ceilan. Per una retribució de 10 lliures, en Derek, que era el nom d’aquest xicot, tindria una única relació sexual, discreta, el dia que determinés la doctora digués per assegurar la màxima fertilitat de la dona sol·licitant, i es comprometia a no tornar a veure-la mai més.

Derek es prenia la seva actuació com una prestació sanitària, per enfortir matrimonis angoixats perquè no podien tenir un fill. Durant els 33 anys en que Derek prestà aquest servei, va engendrar 496 fills, dels que hauríem de restar-ne tres que va tenir en el seu matrimoni i dos amb l’amant del seu pare amb qui es va casar quan el seu pare va morir. Quan Derek va morir, el 1974, sabia el nombre de fills que havia tingut perquè la Dra. Wright li enviava un telegrama comunicant-li el naixement de cada un dels seus fills.

Derek es pot considerar com el precursor de la fecundació artificial, que va començar el 25 de juliol de 1978, amb el naixement del primer bebè proveta de la història, fet que no va conèixer Derek, que ja feia uns anys que era mort.

El secret d’aquesta operació de la Dra. Helena Wright va mantenir-se en secret, i no s’ha desvetllat fins més de 45 anys després de que el donant de semen hagués mort.

La Dra. Wright no es pot considerar una alcavota, ja que la seva finalitat no era oferir sexe, sinó contribuir a resoldre un problema de moltes dones que impedia que quedessin fecundades. En aquest sentit podem considerar que actuava com una planificadora familiar en el sentit contrari al del control de la natalitat, que és ensenyar a les dones que no quedin embarassades si no ho volen.

Helena Wright, filla d’un immigrant polonès jueu, va estudiar medicina al Royal Free Hospital el 1908, quan era l’única escola de medicina que acceptava dones. El 1914, era resident de cirurgia del Hampstead General Hospital i durant la primera guerra mundial va estar al Bethnal Green Hospital com a ginecòloga. Allà coneix el seu marit, Peter Wright, que era cirurgià en aquest hospital. Era militant del Moviment d’Estudiants Cristians, i després de casar-se amb el seu marit, els dos marxen a fer de missioners a la Xina. Allà ella va fer de professora de medicina i de ginecòloga i és on descobreix la seva vocació per la planificació familiar.

A la seva tornada de Xina, al cap de cinc anys, obre dues clíniques dedicades a la contracepció, una a Knightsbridge, per dones benestants, i una a Notting Hill per pobres. En les dues clíniques es feien també avortaments, amb discreció, i es feia assessorament sobre qüestions sexuals. Helena Wright és ja una terapeuta sexual, encara que en aquella època aquesta professió era desconeguda. Atenia moltes dones a les seves clíniques, angoixades perquè no podien tenir fills perquè els seus marits no podien tenir relacions sexuals, i per això decideix començar amb un servei de fertilitat. També es va ocupar de facilitar les adopcions de criatures no desitjades.

Helena arriba a donar classes de planificació familiar a l’Escola de Postgrau de Medicina al Hammersmith Hospital. Funda el National Birth -control Council el 1930 i escriu el llibre “The sex-factor in marriage”. Quan arriba als 80 anys, escriu “Sex and society”, llibres que van tenir molt èxit.

Es va mantenir activa fins els 88 anys d’edat, donant conferències (Fig.2), mantenint la seva consulta privada i viatjant. El seu paper com a responsable de planificació familiar era ben conegut, però el seu paper de facilitadora d’embarassos era desconegut fins fa ben poc, quan un periodista anglès va explicar aquesta història a The Spectator.