La nitroglicerina (NG) va ser sintetitzada el 1847 per l’italià Ascanio Sobrero (Fig.1), professor de química a Torí, que ho publicà el 1847. Aquell mateix any, en una conferència, Sobrero fa una demostració de la capacitat explosiva del producte, que impressiona l’audiència. Quan Sobrero va provar el gust que tenia l’explosiu, va tenir un mal de cap molt intens, que anys després es va saber que era degut a una vasodilatació de les artèries cerebrals.

El primer en fer servir la NG en terapèutica va ser un homeòpata nord-americà, Constantine Hering (Fig.2), homeòpata nascut i format a Alemanya, que es traslladà als Estats Units i és considerat el pare de l’homeopatia americana. Hering l’administrava de forma sublingual com a tractament de les cefalees, basant-se en el principi homeopàtic de que el “similar cura el similar”. Hering pensava que si la NG causava mal de cap, una dosi més petita l’alleugeraria. En aquest cas, aquest principi no es va complir i la NG no servia per tractar el mal de cap.

El 1857, un metge escocès, Thomas Lauder Brunton (Fig.3), el pare de la farmacologia britànica, que estava estudiant les possibles accions del nitrit d’amil, va comprovar que el dolor de l’angina de pit desapareixia o disminuïa als 30 – 60 segons d’inhalar nitrit d’amil. El 1867, descobreix que la NG tenia efectes similars al nitrit d’amil, però no es va atrevir a donar-lo als seus pacients.

El primer en aplicar NG en els malalts amb angina de pit va ser el Dr. William Murrell (Fig.4), que el 1878 era registrar (metge de sala) a l’Hospital de Westminster de Londres, i professor ajudant (lecturer) de fisiologia. El va utilitzar per via sublingual com a tractament de les crisis d’angor i també com a tractament profilàctic abans de fer esforços en persones que patien crisis anginoses.

Murrell va provar-la abans de donar-ne a algun malalt, i ho va fer mentre estava visitant. La seva descripció en el seu article de com li costava dissimular davant el malalt, el terrible mal de cap pulsàtil que sentia, és còmica. Abans de passar a fer experiments amb la NG, en pren ell mateix 30 o 40 cops, constatant cada cop els mateixos símptomes. L’administra després a 35 persones, comprovant idèntica resposta. L’acció de la NG comença als 30 segons després de posar-se-la sota la llengua i tarda en fer l’efecte uns 6 minuts com a màxim. Dues persones tractades que tenien angor, van veure avortades les seves crisis i van ensenyar a Murrell que el millor era prendre la NG quan tinguessin dolor i no tres cops al dia, com Murrell havia planificat.

Murrell publica aquesta experiència el 1879, amb el títol “Nitro-glycerine as a remedy for angina pectoris” (Fig.5). Haurien de passar gairebé cent anys per aclarir el mecanisme de l’acció vasodilatadora de la NG. Ferid Murad descobreix el 1977 que la NG allibera òxid nítric, que és el que exerceix l’acció sobre el múscul llis dels vasos.

---

Referències

W Bruce Fye. Profiles in cardiology. William Murrell. Clin Cardiol, 1955; 18: 426-427.

Edith Smith, F Dudley Hart. William Murrell, physician and practical therapist. Br. Med. J., 1971; 575: 632-633.