Ferdinand Ritter von Hebra (Fig.1) ha sigut la màxima autoritat europea de la dermatologia en la segona meitat del segle XIX. El seu servei a l’Hospital General de Viena estava sempre ple de metges que venien de tot arreu del món per aprendre Dermatologia. Von Hebra va ser qui va independitzar la dermatologia de la cirurgia i de la medicina Interna.

Va estudiar medicina a la universitat austríaca de Graz i acaba la carrera a Viena el 1841 (Fig.2). Havia tingut de mestre a Carl von Rokitansky, que era el catedràtic d’Anatomia Patològica i va tenir una gran influència en el jove Hebra, que es va aficionar a establir correlacions clínico-patològiques en les malalties cutànies.

Acabada la carrera, és acceptat al departament de medicina de l’Hospital General de Viena que dirigia el professor Joseph Skoda. Aquest observa que Hebra s’interessava especialment pels malalts amb patologia cutània, per això decideix crear una secció per les malalties de la pell, al front de la qual hi posa al Dr. Hebra.

Gràcies als seus coneixements en francès i en anglès, Hebra es forma com a dermatòleg llegint-se tots els articles publicats en els darrers tres anys sobre malalties dermatològiques en les revistes angleses i franceses. Els millor països per aprendre dermatologia eren França i Anglaterra, però gràcies a von Hebra, Àustria els atraparia i superaria. El 1842, dona en el seu servei un curs on exposa la casuística del francès Jean-Louis Alibert, que té tant èxit que la universitat de Viena l’incorpora al currículum de la carrera de medicina.

Hebra té una gran capacitat d’observació de les alteracions de la pell, que li permet establir criteris diagnòstics en nombroses malalties. Classifica les malalties de la pell en un àlbum “Intent per classificar les malalties cutànies segons criteris anatomo – patològics” (1845). Fa biòpsies de totes les lesions cutànies que veu i les examina amb el seu patòleg Carl Weld (1815 – 1891).

La sarna és la primera malaltia que investiga, i pot demostrar que es una malaltia produïda per un àcar, que no es pot curar fins que no s’hagi eliminat l’àcar i els seus ous. L’any 1845, el servei d’Hebra es separa del de Skoda, el que significa l’inici de la dermatologia com a especialitat independent. El 1849, és promogut a catedràtic, el primer de l’especialitat en països de parla alemanya (Fig.3).

És un excel·lent professor a qui li agrada donar classe amb malalts que fa explorar als alumnes. Li agrada viatjar a centres que tenen patologies diferents dels que es poden veure a Viena. Un viatge que el va impactar va ser a Noruega on va poder veure malalts amb lepra.

El 1856, publica el seu monumental “Atlas der Hautkrankheiten”, amb dibuixos del pintor Eklfinger (Fig. 4).

Diferents malalties porten el nom d’Hebra, com a reconeixement de la seva descripció, com és el cas de l’eritema marginat d’Hebra, l’eritema exudatiu multiforme, l’escleroma, la pitiriasis rubra entre altres.

Hebra va ser dels pocs metges austríacs de prestigi que es va pronunciar a favor de Semmelweis quan tothom el criticava perquè feia rentar les mans del metge abans del part, per evitar la febre puerperal.

Mor el 1880 d’un cor pulmonale. El seu gendre Moritz Kaposi el succeeix en la càtedra i és el continuador de la seva obra.

Referències

Crissay JT, Parish LC. Ferdinand Hebra: a reexamination of his contributions to dermatology. Int J Dermatol, 1980; 90 (10): 585-588.

Holubar K. Ferdinand von Hebra (1816 – 1888) on the occasion of the centennary of his death. Int J Dermatol., 1981; 20 (4): 291-295.