Samuel D. Gross (1805 – 1884) ha passat a la posteritat per una pintura, “The Gross’ clínic” (La clínica Gross), pintada per Thomas Eakins al voltant del 1875, que està al museu d’Art de Filadèlfia (Fig.1).

La pintura representa una intervenció quirúrgica feta a la Clínica del Dr. Gross, on operava els seus malalts privats. Reflecteix l’orgull del propietari i també el seu criteri sobre higiene quirúrgica de la Clínica.

Gross es situa en l’amfiteatre i ensenya al públic congregat en el quiròfan com s’ha de tractar la infecció òssia que pateix el seu pacient, fent observacions al que fan els seus col·laboradors, tots vestits de carrer. Un d’ells fica la seva mà dins la ferida, demostrant molt poca preocupació per la possible infecció que pugui produir aquesta maniobra. Al fons de la escena, a l’esquerra, un parent del malalt, esgarrifat, es tapa la cara. Assegut en un banc darrere, Eakins s’ha representat com si fos un estudiant prenent notes.

Samuel Gross era un dels cirurgians nord-americans més destacats. Bon anatomista, i innovador en cirurgia, especialment en traumatologia (Fig.2).

Començà el seu aprenentatge amb el metge local, i més tard amb el Dr. J.K. Swift, un graduat de la universitat de Pensilvània. Desprès d’un any d’entrenament, es matricula en el Jefferson Medical College, de Filadèlfia, perquè admirava els professors de medicina i de cirurgia d’aquesta institució.

Un cop graduat, fa medicina privada fins que li ofereixen una plaça d’anatomista al Medical College of Ohio, a Cincinnati, el 1833. Més tard el fan professor d’Anatomia patològica del Departament de Medicina del Cincinnati College.

El 1839, era professor d’Anatomia patològica al Louisville Medical Institute. Hi estarà 16 anys fins que, el 1856, accepta l’oferiment de la càtedra de cirurgia del Jefferson Medical College. El 1868, és elegit president de l’ American Medical Association i després adquireix la Clínica Gross. Mor als 78 anys, el 1884, considerat “l’emperador de la cirurgia americana del segle XIX”.

Va ser un autor molt prolífic, tant de llibres, com articles. Els llibres més coneguts son “A System of Surgery” (1859) i el “Manual of Military Surgery” (1861). Aquest darrer era un petit volum que portaven tots els metges militars dels dos bàndols en conflicte durant la guerra de secessió.

Gross es va significar contra Joseph Lister quan aquest va ser convidat a fer un viatge pels Estats Units amb motiu d’assistir al Congrés Mèdic Internacional de Filadèlfia l’any 1876, que coincidia amb l’Exposició del centenari de la declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica a Filadèlfia.

Lister té 49 anys quan embarca a Liverpool per creuar l’Atlàntic. Està preocupat per si tindrà prou capacitat de convèncer als que estan poc convençuts de la bondat del seu mètode antisèptic (veure aquesta entrada del 25/06/1921). A Amèrica, alguns cirurgians eren partidaris d’aplicar el mètode antisèptic amb àcid carbòlic, però d’altres eren contraris, considerant-lo innecessari o poc justificat perquè no creien en la teoria microbiana. Un dels hospitals on estava prohibit aplicar àcid carbòlic era el Massachusetts General Hospital pe decisió del cap de cirurgia Henry Jacob Bigelow, el que havia assistit a la primera operació quirúrgica amb anestèsia (Fig.3).

El primer dia del congrés, només va haver-hi intervencions de cirurgians crítics amb les propostes de Lister, entre elles la del Dr. Samuel Gross.

La intervenció de Lister el segon dia del congrés va durar dues hores i mitja, incloent la presentació de casos de la seva experiència. Les paraules de Lister convenceren a força oients, entre ells Bigelow que va decidir que el seu hospital seria el primer que apliqués sistemàticament l’antisèpsia amb l’àcid carbòlic .

Thomas Eakins, el pintor de la Clínica Gross, va pintar, el 1889, un altre quadre de medicina, la Clínica Agnew (Fig.4), que contrasta notablement amb la del Dr. Gross. Aquí els cirurgians duen bata blanca i ve a donar la idea que la higiene i l’asèpsia han triomfat en els quiròfans nord-americans.