Max von Pettenkofer (1815 – 1901) va jugar-se la vida per defensar les seves idees científiques (Fig.1). Això passava el 7 d’octubre de 1892, uns dies després de tornar de Berlin, on havia tingut una confrontació científica amb Robert Koch, en la que es va sentir dir pels assistents a la reunió que ja no estava al dia.

Ell hi havia anat convocat per autoritats del govern. Von Pettenkofer defensava que el vibrió colèric no causava el còlera, com afirmava Koch amb contundència, sinó que la infecció requeria de diversos factors concomitants. Pettenkofer és el primer en defensar la teoria de la causalitat múltiple.

Torna a Munich molt trasbalsat. L’endemà escriu al Dr. Gaffky, un col·laborador de Koch, demanant-li que li enviés un cultiu de vibrió colèric per fer alguns experiments. Un cop el rep, convoca tots els seus col·laboradors i alumnes, i els hi diu que per demostrar que ell té la raó, es beurà el cultiu de vibrions. Davant la consternació de tothom, que li demanen que no ho faci, von Pettenkofer beu una taca d’aigua amb bicarbonat per neutralitzar el suc gàstric i a continuació es beu el cultiu de vibrions. Els dies següents, a part d’unes molèsties estomacals, es trobava bé i escriu a Koch per comunicar-li com li havia anat l’experiment. Aquesta resistència del seu aparell digestiu al vibrió colèric justificà que algun dels assistents parlés dels budells de ferro de von Pettenkofer.

Quan es sotmet a aquesta prova, té 73 anys i una vida plena d’èxits professionals. Era de Baviera i havia estudiat medicina a la Ludwig Maximilian, graduant-se el 1845.

Es forma el 1844 amb Justin von Liebig, reputat químic a Giessen, el que li permet que el nomenin professor de Química a la facultat de medicina de la universitat de Munich el 1847 (Fig.2). Al mateix temps volia excel·lir com a metge clínic, però la seva àrea d’interès està més aviat en el camp de la Salut Pública, és a dir l’estudi dels factors que afavoreixen l’aparició de malalties i la manera de prevenir-les. Publica sobre temes molt variats, com els efectes de la calor, la construcció de vivendes i la ventilació, l’eliminació de les excretes i la contaminació.

Aconsegueix convèncer les autoritats municipals de Munich que introdueixin millores per què Munich es converteixi en una ciutat saludable.

El 1965, és nomenat professor d’Higiene i aconsegueix, per la seva influència sobre el rei Lluís II de Baviera, que les tres universitats de Baviera tinguin un departament d’higiene on s’ensenyi aquesta matèria.

El govern del land de Baviera crea un Institut d’Higiene que dirigirà Pettenkofer on es podrà formar una munió de deixebles que van a Munich pel prestigi del seu director (Fig.3).

Era a més un brillant investigador, i un home amb una capacitat persuasiva, que aplicava per convèncer als polítics que aprovessin les obres que proposava.

Va rebre nombrosos premis i reconeixement, fins i tot un títol nobiliari el 1883, a partir del qual portà el “von” abans del cognom.

Els últims anys els va viure sol, i deprimit, fins que el 1901 quan tenia 83 anys, es dispara un tret al cap.

A Munich en particular i a Alemanya en general, Pettenkoffer disposa encara d’un gran prestigi com a higienista i com agent social (Fig.4).

Referència

Alfred S. Evans. Pettenkofer revisited. The life and contributions of Max von Pettenkofer (1818 – 1901). Yale J Biol Med., 1973; 46: 161 – 176.