Una de les característiques de la guerra civil espanyola fou l’elevat nombre de morts a la rereguarda. Els morts eren persones assassinades per pertànyer a la ideologia contraria a la dominant en cada territori. A Catalunya, diferents sectors anarquistes van assassinar gent de pensament conservador, religiosos, terratinents, empresaris i sobre tot alcaldes de petites poblacions que tractaren de frenar el desordre causat per militants de sindicats anarquistes.

L’estudi en curs, de Carles Hervas i Josep Calbet, sobre els metges assassinats durant la guerra civil n’ha comptabilitzat 69, 64 morts pels anarquistes i 5 pels nacionals, acabada la guerra. La meitat dels morts es va produir els mesos de juliol, agost i setembre de 1936, període d’hegemonia anarquista en el govern de la Generalitat i en molts ajuntaments.

Bartomeu Fabrés és una de les persones mortes de manera injusta i dramàtica. Era un metge de 34 anys (Fig.1) que exercia a Gavà com a metge de l’empresa Roca Radiadors i que va ser un membre destacat del consistori municipal durant els anys de la República.

Era de família modesta, de Mataró. Va estudiar la carrera de metge pagant-se els estudis i la dispesa a Barcelona fent de preceptor d’un col·legi dels escolapis i d’ajudant en una farmàcia. D’estudiant s’interessa per la política i ingressa a la Joventut Nacionalista de la Lliga Catalanista, i després passa a Acció Catalana.

Acaba la carrera el 1925 i es casa amb una noia de Mataró, que coneixia de petit (Fig.2) Troba feina de metge a Begues, però s’hi està poc temps perquè el 1926 fa de metge a Gavà a l’empresa local, de Roca Radiadors, com a metge d’empresa (Fig. 3).

A les eleccions municipals de 1931, participa adherit a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit al que s’ha afiliat després de conèixer Lluís Companys i Ventura Gassol en una visita que aquests dirigents d’ERC van fer a Gavà. Com a resultat electoral, Fabrés esdevé primer tinent d’alcalde i s’ocupa de portar el dia a dia, i de presidir les comissions de Finances, Escoles, Higiene i Beneficència.

Després dels fets del sis d’octubre de 1934, quan Lluís Companys proclama des del balcó del palau de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, és detingut, però és alliberat poc després gràcies a les gestions fetes pel Sindicat Metges de Catalunya. Fabrés torna a Gavà i reprèn l’activitat política, que inclou conflictes amb el sindicat Unió de Treballadors de Gavà, dominat pels anarquistes.

A les eleccions del febrer de 1936, Fabrés esdevé alcalde. Quan es produeix la revolució del 19 de juliol del 36, els elements més extremistes de la vila prenen els carrers i es vengen del personal amb qui havien tingut discrepàncies. Fabrés per evitar que la situació empitjori, dimiteix com alcalde, però això no evita que quatre milicians el vagin a buscar a casa seva un vespre, dient-li que els ha d’acompanyar ja que hi ha hagut un accident de circulació amb ferits. Fabrés els acompanya però ja no tornarà a casa. L’endemà el troben morts per impactes de bala a la carretera del Garraf. Deixa dona i quatre filles petites.

Gavà honora el seu metge amb un Centre d’estudis, entitat de caràcter cultural que porta el seu nom, i donant el nom de Dr. Bartomeu Fabrés al Centre d’Atenció Primària Gavà II (Fig.4).

Referències

R. Cervera, C. Violan. Vida i mort del Dr. Bartomeu Fabrés. Metge i polític de Gavà durant la segona República. El Papiol,. Editorial Efados, 2003.

J. Campmany i Guillot. Bartomeu Fabrés i Anglada. Memòria Esquerra. Fundació Josep Irla.