Erasmus Wilson (Fig.1) és conegut a Anglaterra per les seves obres de filantropia, pagades amb els diners que ha guanyat amb la pràctica de la medicina i per la seva dedicació a l’estudi de les malalties de la pell, de les que es convertí en el màxim expert del país.

Una d’aquestes obres d’interès públic va ser pagar el trasllat, l’any 1877, a Londres d’un dels obeliscs del temple del Sol del segle XV aC. L’obelisc, conegut pels londinencs com l’agulla de Cleòpatra, té uns 21 metres d’alçada i està emplaçat al Thames Embankment (Fig. 2). El trasllat en una embarcació fou una aventura, i l’obelisc va estar a punt d’anar al fons del mar Cantàbric. La parella d’aquest obelisc està al Central Park a Nova York.

Erasmus Wilson era un egiptòleg aficionat i va escriure un llibre sobre la història de l’obelisc, “Our egyptian obelisk: Cleopatra’s needle“(1877) (Fig.3). Wilson era fill d’un cirurgià naval, embarcat en un vaixell que patrullava pel Mediterrani. Comença els estudis de medicina al St. Bartholomew’s hospital i els acaba a la universitat d’Aberdeen.

Era un hàbil cirurgià i anatomista, que va superar el 1830 l’examen del gremi de barbers per a poder exercir, i el 1831 l’examen per ser membre del Royal College of Surgeons d’Anglaterra. Aquest mateix any és invitat pel professor d’Anatomia, Jones Quain, a fer d’ajudant seu a la càtedra de la universitat de Londres, encarregat de fer les demostracions anatòmiques.

Està amb Jones Quain fins 1840, quan li ofereixen donar classe d’Anatomia i Fisiologia a l’Hospital Middlesex a Londres. En aquest temps, es dedica preferentment a la Dermatologia. Publica Diseases of the skin (Malalties de la pell), i és nomenat sub-editor de The Lancet, així com consultor de cirurgia del Marylebone Infirmary. Fa viatges d’estudis a Suïssa per investigar l’etiologia dels golls, a l’Est per estudiar la lepra i a Itàlia per valorar els efectes de la malnutrició sobre la pell.

Com a dermatòleg fa contribucions notables, sobre tot la descripció de certes malalties cutànies, com la tricorrexis nodosa, l’eritema nodosa, les dermatitis exfoliatives, i el liquen pla. No tot foren encerts perquè mai va acceptar la naturalesa fúngica de la tinya i de la pitiriasi versicolor.

Introduí a Anglaterra el costum de banyar-se diàriament i publicà articles sobre Hidroteràpia i Termoteràpia, analitzant els seus efectes sobre les malalties de la pell (Figs. 4 i 5).

El 1869, funda una càtedra de Dermatologia al Royal College of Surgeons d’Anglaterra, del que és elegit president el 1881 (Fig.6). En aquest període, contribueix a pagar la biblioteca del Museu Hunterià i funda el museu de dermatologia, compost fonamentalment per motllos de cera que representen malalties de la pell. El 1867, havia fundat la revista Journal of Cutaneous Diseases, la primera revista britànica sobre dermatologia. El 1881 és nomenat sir per la reina Victoria.

Referències

Everett MA. Erasmus Wilson and the birth of the speciality of Dermatology. Int. J. Dermatol, 1978; 17 (4): 345-352.

Copeman PW. Choosing a dermatological hero for the millenium. Erasmus Wilson (1809 – 1884)– Clin. Exp. Dermatol., 2000; 25 (1): 82-84