La uroscòpia va tenir molt predicament a l’època medieval com a mètode diagnòstic, que es va conservar fins ben entrada l’època del barroc, és a dir fins el segle XVII, i ha estat molt representada per miniaturistes de llibres medievals (Fig.1).

Era un mètode basat en la teoria galènica dels humors. Quan hi havia un excés o un dèficit d’algun dels quatre humors (sang, flegma, bilis negre i bilis groga), es produiria un canvi en el color, l’olor o la turbulència de l’orina. El procediment provenia de la medicina bizantina, que considerava que l’orina era el producte de la filtració dels quatre humors. El sobrant dels humors s’eliminava per l’orina.

L’orina es recollia en una matula, recipient de vidre de forma esfèrica en la part inferior amb un coll de gruix variable (Fig.2), i era examinada pel metge a contrallum. En agitar el matràs es formava escuma, que podia arribar a un nivell més o menys alt. L’alçada del nivell de l’escuma podria indicar si el pacient tenia una malaltia cranial, toràcica, abdominal o urogenital.

L’avantatge d’aquest mètode era la seva innocuïtat i també que es podia utilitzar sense que el malalt es desplacés si algun criat o parent portava la orina al metge. Aquesta pèrdua del contacte metge – pacient afavoria irregularitats i per aixó el Royal College of Physicians de Londres va prohibir la uroscòpia per missatger.

La uroscòpia ha desaparegut de la pràctica mèdica, però l’examen de l’orina encara té un paper. Permet detectar la presència de sucre, albúmina, sang o proteïnes, utilitzant tiretes reactives mullades amb l’orina del malalt. També permet fer un examen quantitatiu d’aquests elements i sospitar una infecció urinària. Per un motiu no ben determinat, la uroscòpia va ser considerada com un tema d’interès pels pintors holandesos del barroc, que utilitzen la visita mèdica amb l’examen de l’orina com un tema de molts dels seus quadres. Aquí presentem una sèrie de pintures amb aquesta temàtica.

El metge (1653) de Gerrit Dou (1613-1675). Kuntshistorisches Museum, Viena

Dou és un pintor nascut a Leiden. Fou el primer ajudant de Rembrandt quan aquest tenia 22 anys i Dou en tenia 15. Quan Rembrandt es trasllada a Amsterdam, Dou es converteix en el millor pintor de Leiden. Era un gran treballador, especialista en pintures de petit format, de temàtica diversa.

En aquesta pintura es representa a si mateix, fent de metge examinant atentament l’orina d’una matula.

La dona hidròpica (1663), de Gerrit Dou. Museu del Louvre, Paris.

Aquest és un dels quadres més coneguts de Dou entre aquells en que el metge està fent una uroscòpia. La protagonista és una malalta gran, asseguda en una butaca, ajudada per una dona que intenta donar-li de menjar. El metge, dret al costat de la malalta, està examinant la orina. Dou va fer una vintena de quadres que representen una visita mèdica.

La visita del metge (c. 1660) de Jan Havicksz Steen (1626 – 1679). Wellington Museum, Ansley House, Londres.

El quadre reprodueix un dels temes més recurrents de la pintura holandesa i flamenca de mitjans del segle XVII: “el mal d’amor”. Una autèntica epidèmia que, a jutjar pels quadres que han arribat als nostres dies, semblava afectar únicament les dones. La simptomatologia d’aquestes joves “malaltes” és llanguiment, desgana, tristesa, pal·lidesa de la cara, i laments constants .

En aquest quadre hi figuren la malalta, el metge que li pren el pols i una jove que sosté la matula amb orina de la malalta per si el metge l’ha d’examinar.

Steen va néixer a Leiden, ciutat al sud d’Holanda, en una família adinerada catòlica de cervesers que administrava una taverna anomenada The Red Halbert. Jan Steen es va formar com a pintor a Utrecht al taller de Nicolaes Knüpfer (1603-1660), un pintor alemany especialitzat en escenes històriques. La vida quotidiana era un dels temes principals de Jan Steen.

L’alquimista mèdic ( desconeguda ), de Franz Cristoph Janneck (1703 – 1761)

El quadre conté tres figures. Al mig, l’alquimista, d’aspecte descuidat examinant l’orina. A l’esquerra una dona gran, amb un bastó, està mirant l’alquimista. Al primer pla esquerre, un home agenollat es gira a la dreta per veure quin diagnòstic fa l’alquimista.

Franz Christoph Janneck va ser un pintor austríac d’estil barroc. Es va especialitzar en escenes de gènere, sovint amb temes mitològics, així com alguns retrats, paisatges i obres religioses.

La dama anèmica ( 1667), de Samuel Dirksz van Hoogstraten ( 1627 – 1678). Rijksmuseum, Ámsterdam

Samuel Dirksz Hoogstraten fou primer alumne de son pare, i quan aquest mor, entra a l’escola de Rembrandt. Una de les seves pintures més conegudes és La dama anèmica. La malalta està asseguda i té un home a la seva esquena, potser el marit. El metge està dret al darrere examinant l’orina que sosté amb la mà esquerra mirant-la a contrallum.

La visita del metge (1725). Egbert III van Heemskerck, (1700-1744). Tate Gallery. Londres

La família de pintors Heemskerck, originària de Haarlem, es va establir a Londres a la dècada de 1670. Heemskerck sènior estava especialitzat en escenes ambientades a botigues, tavernes o cases de reunions. Sembla que va formar un fill com a pintor. Heemskerck junior era un imitador groller de les obres del seu pare, adaptant composicions similars amb vestits actualitzats. El tema d’un home moribund envoltat de familiars i amics que es lamenten, amb presència de representants de l’església, de la llei i de la medicina, era popular i existeix en moltes versions. Les pintures de Heemskerck van ser atribuïdes sovint a Hogarth ja al segle XVIII.

Els problemes de l’alquimista (s. XVII), Anònim. Science History Institute Franklin Institute. Filadelfia

Aquest quadre costumista és anònim, tot i que ha estat atribuït a Pieter Cornelisz van Slingelandt (1640 – 1691), un retratista de l’Edat d’Or que havia estat deixeble de Gerrit Dou.

El títol fa referència a un alquimista, però el personatge de l’escena és més aviat un metge, que sembla que està interpretant una uroscòpia. El metge s’asseu davant la taula, aixecant el flascó d’orina. En aquest moment, una dona buida deliberadament el seu orinal al cap del metge. Una indubtable sàtira sobre la pràctica de la uroscòpia.

L’examen d’orina (1660), Joos van Craesbeeck ( 1605 – 1660 ). Musée des Beaux-Arts, Orleans.

Joos van Craesbeeck era un forner i alhora pintor del barroc flamenc que seguia al també pintor Adriaen Brouwer en temàtica i forma de vida. La documentació de l’època explica que tenia molta fama. Craesbeeck pinta assumptes plebeus i retrats caricaturescos de classes populars flamenques.

La visita del metge (1660) de Gabriel Metsu ( 1629 – 1667 ). Museu de l’Ermitage, San Petersburg

Gabriel Metsu és fill del pintor flamenc Jacques Metsu, que va viure la major part de la seva vida a Leiden. Metsu es va formar amb Gerrit Dou, amb qui Metsu té manifestes afinitats. Va demostrar un talent precoç i no va trigar a ser reconegut. Jan Steen també va influir sobre Metsu.

Se’l troba després a Utrecht, on per uns mesos va ser alumne de Nicolaus Knüpfer i Jan Baptist Weenix. Les dificultats econòmiques ocasionades per la Primera Guerra Anglo-Holandesa el van portar a establir-se a Amsterdam. Metsu obté la protecció d’un mercader de teles d’Amsterdam, Jan Hinlopen, i va pintar la seva família més d’una vegada.

Va morir l’octubre de 1667, amb 38 anys, probablement a conseqüència d’una operació de bufeta.

La pintura correspon a les pintures que duen el nom genèric denominades “mal d’amors”. El metge està visitant una dona de classe alta, amb mal d’amor. Ni el metge ni la dama de companyia fan cara d’estar amoïnats per la malalta.

Uroscòpia (1640) de David Teniers, el jove (1610 – 1690). Museu del Prado, Madrid

Pintor i gravador, fill del pintor David Teniers el Vell i pare de David Teniers III. Artista flamenc de gran fama entre els seus contemporanis per les seves escenes de pagesos i granger que permeten comparar-lo amb altres pintors holandesos. L’escena és l’habitual en les visites mèdiques. El metge examina a contrallum un flascó d’orina. Al seu costat qui ha portat la orina, la malalta o una serventa.