Papanikolaou, un grec nacionalitzat nord-americà, ha fet una de les contribucions més importants en medicina preventiva en aportar un mètode de detecció precoç del càncer de coll uterí, que ha permès salvar innumerables vides.

Papanikolaou (Fig.1) ja era metge als 21 anys per la universitat d’Atenes. Després fa un post-grau en zoologia a la universitat de Munich i treballa un temps a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fins que ha de tornar a Grècia per reincorporar-se a l’exèrcit, ja que l’han mobilitzat degut a la guerra dels Balcans, que va enfrontar, durant els anys 1912 i 1913, la lliga balcànica constituïda per Bulgària, Grècia, Montenegro i Sèrbia, contra l’imperi otomà.

Mentre està a l’exèrcit, coneix voluntaris nord-americans que li parlen de les oportunitats que ofereixen els Estats Units. El 1913, pot emigrar als Estats Units, on té dificultats per trobar feina i ha de fer tots els treballs que pot, cap relacionat amb la medicina, fins que té la sort de trobar al zoòleg de la universitat de Columbia, Thomas H. Morgan. Morgan, que serà premi Nobel l’any 1933, coneixia la tesi doctoral de Papanicolaou i va aconseguir que el contractessin en el laboratori de patologia de l’Hospital Presbiterià de Nova York, on treballarà sobre diferenciació sexual (Fig.2).

El 1920, comença a estudiar la relació de les variacions del flux vaginal i el patró citològic per tractar de determinar la data de l’ovulació del cobais, per obtenir òvuls madurs. Aquest estudi el converteix en un expert en citologia vaginal i uterina. Quan detecta cèl·lules neoplàsiques en el flux vaginal, pensa que ha trobat un bon mètode diagnòstic. Ho publica el 1928, però no desperta l’interès dels patòlegs. Dos nous estudis li permeten donar valor al seu mètode. Un d’ells va ser l’examen del frotis del coll uterí a les amigues de la seva dona que feien una reunió d’amigues. Va descobrir un cas de càncer de coll uterí asimptomàtic. El segon estudi es va fer en el personal femení del departament de Ginecologia de l’hospital de Nova York, on es van trobar alguns casos de càncer en fase pre-clínica. Publica aquest estudi l’any 1941 a l’American Journal of Obstetrics and Gynecology, en el que remarca la necessitat de citòlegs entrenats que examinin les preparacions per evitar falsos negatius.

No serà fins el 1943 que, en publicar “Diagnosis of uterine càncer by the vaginal smear”, es prendrà consciència del nou mètode (Fig.3).

El 1947, la Cornell University organitza el primer curs de citologia exfoliativa amb la seva tecnòloga habitual, Charlotte Street, i el 1951, publica l’Atlas de Citologia exfoliativa.

La introducció sistemàtica del test de Papanicolaou en els controls periòdics de les dones menopàusiques ha permès reduir la incidència del càncer de coll uterí en un 70 %.

El 1961, es trasllada a Miami on li han ofert dirigir un Institut de recerca sobre càncer, però mor d’un infart agut de miocardi el 19 de febrer de 1962, abans de la seva inauguració.

Els mèrits de Papanicolaou són reconeguts de manera universal. Rep, el 1950, el premi Albert Lasker de l’Acadèmia Americana de salut pública. El 1950, és proposat dos cops al premi Nobel. El 1951, el fan professor emèrit de la Cornell University i, el 1952, li concedeixen la medalla d’honor de l’Academia Cancer Society. Un reconeixement especial li fa Google amb la creació d’un doodle que mostra el seu bust davant un microscopi (Fig.4).

Malgrat el reconeixement universal, sembla que Papanicolaou no fou el primer en reconèixer cèl·lules canceroses en un frotis cervical. Un científic romanès, Aurel Babes (1886 – 1962) (Fig.5), havia proposat fer citologia vaginal pel diagnòstic del càncer cervical. Treballant con a ginecòleg a l’Hospital Coltea de Bucarest, va fer estudis sobre el diagnòstic del càncer uterí per citologia, que va publicar a la Presse Médicale el 1928 (Fig.6), revista francesa que segurament Papanicolaou no llegia.

Sembla que Papanicolaou i Babes van descobrir independentment i gairebé simultàniament el test de la citologia cervical, que a Romania es designa com a test de Babes – Papanicolaou.