Allvar Gullstrand ha estat l’oftalmòleg suec més destacat de tots els temps. Li fou concedit el premi Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1911, pels seus treballs sobre les diòptries de l’ull. És l’únic oftalmòleg a qui se li ha concedit el premi Nobel de Medicina, però el de Física l’han rebut dos oftalmòlegs, Fritz Pregl l’any 1923 i Walter Hess el 1949.

Gullstrand neix en una petita ciutat del sud de Suècia. El seu pare era metge i Allvar comença la carrera de medicina l’any 1880, a la universitat d’Uppsala. Es gradua l’any 1888 (Fig.1). Ja li agradava d’estudiant l’oftalmologia, ja que durant la carrera abandona Uppsala durant uns mesos per anar a aprendre oftalmologia a la Escola de Medicina de Viena, que es considerava llavors la millor del món.

S’especialitza en oftalmologia a Estocolm, a la Clínica oftalmològica de l’hospital Seraphin amb el Dr. Johan Widmark. Fa la tesi el 1890, Contribució a la teoria de l’astigmatisme, sense cap tutor que la dirigís, basant-se només en les matemàtiques que havia après a l’escola.

L’any següent, és nomenat professor docent d’oftalmologia a l’Institut Karolinska d’Estocolm, i el 1894 el crida la universitat d’Upsala, que li ofereix la direcció del departament d’Oftalmologia de la universitat (Fig.2). Té només 32 anys i es mantindrà en el càrrec fins els 51 anys. Reorganitza el departament i hi crea un laboratori de proves oftalmològiques.

Durant els anys de màxima creativitat, dissenya instruments essencials pels oftalmòlegs, com la llum d’esquerda (“lámpara de hendidura”) (Fig.3) i l’oftalmoscopi lliure de reflexes. La seva bona relació amb Zeiss li facilita la construcció dels diferents prototips dels instruments que ha dissenyat. Crea un instrument que combina la llum d’esquerda i el microscopi, que utilitzen tots els oftalmòlegs en les seves consultes.

També descriu noves tècniques quirúrgiques pel tractament de determinades afeccions oculars, com el simblefària, i desenvolupa lents per a la correcció de l’astigmatisme.

El 1908, crea la Societat Oftalmològica Sueca. El 1914, abandona la cirurgia per dedicar-se només a la recerca d’instruments òptics. Així mateix, aplica mètodes matemàtics a l’estudi d’imatges òptiques i de la refracció de la llum sobre l’ull. És nomenat catedràtic de Fisiologia Òptica, i redefineix la teoria de l’acomodació.

De 1911 fins a 1929, és membre del Comitè del premi Nobel de Física (Fig.4) i durant el període 1925 – 1929 presideix aquest comitè, que va negar en una ocasió la concessió del premi Nobel a Albert Einstein.

És president de la Reial Acadèmia de Ciències els anys 1925 i 1926. El 1927, es retira als 65 anys. Viurà a Estocolm, on morirà el 1930 d’una hemorràgia cerebral.

El 1971, el servei postal suec li va dedicar un segell (Fig.5).

Referències

G Martinez Mier, LH Toledo-Pereyra. Allvar Gullstrand, cirujano, físico y premio Nobel. Cirugia y cirujanos, 2000;68: 26 – 81o

B. Ehingdr. A. Grzybowski. Allvar Gullstrand (1852 – 1930)- the gentleman and the lamp. Acta Ophtalmologica, 2011; 89 (11) : 701 – 798.