Elizabeth Blackwell (1821 – 1911), la primera dona que obté el títol de metge en l’època moderna

Elizabeth Blackwell va ser la primera dona que va poder estudiar la carrera de metge als Estats Units, i va obrir el camí a les dones perquè poguessin estudiar medicina.

Era anglesa, nascuda a Bristol en una família benestant, on les nenes van ser educades en llibertat, igual que els nens, sense restriccions determinades pel sexe.

Quan tenia 10 anys, la família ha d’emigrar als Estats Units, i s’estableix a Cincinnati. El pare mor i la mare obre, amb les seves filles, una escola per senyoretes, per sobreviure.

El Geneva Medical College on va estudiar Elizabeth Blackwell
Fig.1 El Geneva Medical College on va estudiar Elizabeth Blackwell

Elizabeth vol estudiar medicina, però es troba amb la frustració de que no l’accepten en cap de les 15 escoles de medicina on ha sol·licitat l’ingrés. Finalment és acceptada, el 1847, al Geneva Medical College, a la ciutat de Geneva, a l’estat de Nova York (Fig.1). Aquest centre havia estat fundat el 1834, i els directors van sotmetre a votació dels estudiants per si acceptaven o no Elisabeth Blackwell. El vot estudiantil li va ser favorable, i així Elizabeth va poder estudiar medicina.

Aspecte juvenil d'Elizabeth Blackwell
Fig.2 Aspecte juvenil d’Elizabeth Blackwell

L’any 1849, obté el títol de metge, essent la primera de la classe. L’acte d’entrega de diplomes va ser un esdeveniment del que se’n fa ressò la premsa local (Fig.3). Aquell mateix any, fa la tesi doctoral sobre la febre tifoide, que és acceptada per publicar al Buffalo Medical Journal (Fig.4). És el primer article escrit per una doctora als Estats Units.

Menció a la premsa de l'entrega del diploma que acredita el títol de metge d'Elizabeth Blackwell
Fig.3 Menció a la premsa de l’entrega del diploma que acredita el títol de metge d’Elizabeth Blackwell.

Malgrat tenir títol i un expedient brillant, té dificultats per trobar feina als Estats Units. Viatja a Anglaterra, on es troba amb la mateixa dificultat, per això marxa a Paris on troba una plaça a La Maternité, amb la condició de que seria tractada com una estudiant d’Obstetrícia i no com a metge. Al cap d’un any, quan es veu preparada per tornar als Estats Units, té un accident desafortunat. Es contagia d’una oftàlmia purulenta d’un nadó i, malgrat el tractament, li causa la pèrdua de l’ull que ha de ser enucleat. Té 28 anys i sap que ja no podrà ser obstetra ni cirurgiana.

Publicació de la tesi d'Elizabeth Blackwell al Bufalo Med.J.
Fig.4 Publicació de la tesi d’Elizabeth Blackwell al Bufalo Med.J.

El 1851, torna als Estats Units, després d’una estada breu a Londres on coneix Florence Nightingale (veure aquesta entrada del blog del 27/04/2021). Cap hospital la vol contractar, per això crea una Escola d’Infermeria amb un Dispensari adjunt dedicat a mares i fills, perquè les estudiants facin pràctiques.

El 1857, inaugura amb la seva germana Emily, que també ha estudiat medicina i és cirurgiana, i amb la Dra. Maria Zakrzewska (Fig.5), un hospital amb el nom de New York Infirmary for indigent women and children. L’hospital és un èxit. És un lloc on es poden formar noies que estudien medicina. Avui dia aquest hospital encara existeix,. amb el nom de Lower Manhattan Hospital.

Dra. Marie Elizabeth Zakrzewska, c. 1860s
Fig.5 Dra. Marie Elizabeth Zakrzewska, c. 1860s

Acabada la guerra de secessió, Elisabeth funda una escola de medicina per dones, Women’s Medical College (Fig.6) amb Emily Blackwell i Rebecca J. Cole, la segona dona negra llicenciada en medicina, el 1867. L’escola és a tocar de l’Infirmary for indigent women. Un conflicte entre les dues germanes Blackwell determina que Elizabeth s’allunyi d’aquest projecte.

Classe a l'aula d'anatomia del Woman's Medical College of New York Infirmary. "Frank Leslie's Illustrated Newspaper” 
16 d'Abril de 1870, Biblioteca del Congrés dels Estats Units d'Amèrica.
Fig.6 Classe a l’aula d’anatomia del Woman’s Medical College of New York Infirmary. “Frank Leslie’s Illustrated Newspaper”
16 d’Abril de 1870, Biblioteca del Congrés dels Estats Units d’Amèrica.

Torna a Anglaterra, on participa en la creació de la London School of Medicine for women, que arrenca el 1874, sota la direcció de Sophia Jex-Blake. Elisabeth Blackwell ocupa la càtedra de Ginecologia. És la primera dona que consta en el Registre de Metges de la Gran Bretanya.

El 1877 renuncia a prosseguir l’activitat mèdica i es dedica a promoure reformes socials (Fig.7). És cofundadora de la National Health Society el 1871, i escriu sobre temes sexuals, d’higiene, d’educació mèdica, dels drets de les dones i de planificació familiar entre altres.

Retrat d'Elizabeth Blackwell per Joseph Stanley Kozlowski, 1963. Col·lecció de SUNY Upstate Medical University
Fig.7 Retrat d’Elizabeth Blackwell per Joseph Stanley Kozlowski, 1963. Col·lecció de SUNY Upstate Medical University

Mor als 90 anys, després de tota una vida dedicada a la medicina.

Hi ha un comentari

  1. És molt important recordar l’esforç que han tingut de fer les dones per progressar en el mon científic i a altres camps.

    M'agrada

Deixa un comentari