Gladys Henry Dick (1881 – 1963) és una investigadora nord-americana que va fer aportacions de gran utilitat relatives a l’escarlatina, que a principis del segle XX era una malaltia que feia estralls en la canalla i gent jove, amb una taxa de mortalitat força elevada. (Fig.1).

Conjuntament amb el seu marit, va: 1) aïllar l’agent responsable de la malaltia, l’estreptococ beta hemolític, 2) aïllar la toxina del germen, 3) elaborar un test cutani per determinar si existia susceptibilitat per a contraure la malaltia o existia immunitat i 4) elaborar finalment una vacuna.

Pel seu treball va ser nominada, amb el suport d’una vintena d’autoritats del món científic dels Estats Units, per rebre el premi Nobel de Medicina de 1925 amb el seu marit, amb qui va treballar conjuntament tota la seva vida, però aquell any no es va concedir premi Nobel de Medicina i no el va poder rebre.

Gladys neix en una família benestant de Nebraska. Fa el batxiller en ciències (Zoologia) a la universitat de Nebraska (Lincoln), obtenint el títol el 1900 (Fig.2). El 1903, comença la carrera de medicina a la John Hopkins Medical school, de Baltimore, graduant-se el 1907. Es queda a fer l’internat al John Hopkins Hospital, i després fa una breu estada a Berlin, on s’inicia en la recerca biomèdica.

El 1911, es desplaça a Chicago, per treballar al Children Memorial Hospital, però agafa l’escarlatina, per això ha de demorar el seu ingrés a l’hospital, on li encarreguen que investigui l’afectació renal de l’escarlatina (Fig.3).

Aquell mateix any coneix un patòleg, George F. Dick, de l’hospìtal Evanston, amb qui es casa el 1914 (Fig.4). És contractada per l’Institut de malalties Infeccioses de Chicago, on hi romandrà fins la seva jubilació, el 1953. El centre canviarà de nom el 1943 i es denominarà Hektoen Institute for Medical Research.

És a l’Institut per malalties infeccioses on fa les seves aportacions en el camp de l’escarlatina: descobrir-ne la causa, detectar els que es poden infectar utilitzant el test cutani conegut com a test de Dick, i vacunar tots els que es mostrin susceptibles. En col·laboració amb el seu marit, va escriure un llibre sobre l’escarlatina que va tenir un gran èxit (Fig.5).

La vacuna deixà d’usar-se quan es pot disposar fàcilment de la penicil·lina, antibiòtic que és eficaç en front l’estreptococ.

Gladys Dick es va comprometre molt activament amb la Cradle Society, que tenia la finalitat de facilitar les adopcions de nens en famílies que no podien tenir fills. Ella tindrà dos fills adoptius.

Pels mèrits aconseguits, li van concedir el Premi de la universitat de Toronto, Charles Mickle, l’any 1926, i el premi Cameron de la universitat d’Edimburg, l’any 1953.

Molt preocupada per l’aparició d’un brot d’escarlatina a la nursery d’un hospital de Chicago, va fomentar l’establiment de protocols de seguretat per evitar les infeccions creuades en nens hospitalitzats.