Frida Kahlo (Fig.1) tingué una vida plena d’infortunis des de ben petita. Als sis anys, contrau una poliomielitis que li deixa com a seqüeles una cama més curta i més prima que l’altra. Segurament sempre més va portar vestits llargs per ocultar aquest defecte físic.

Als divuit anys, pateix un accident de trànsit, quan un tramvia xoca amb l’autobús en el que ella viatja amb el seu xicot de l’adolescència. L’accident li ocasiona un conjunt de lesions, que la tindran a l’hospital i al llit a casa seva un total de nou mesos. Una vareta metàl·lica del tramvia li penetra la panxa i surt per la vagina, té fractura de tres vèrtebres i de la clavícula.

Per combatre l’avorriment, comença a pintar amb un cavallet que li ha fet construir la seva mare perquè pugui pintar estirada. Pinta el seu primer autoretrat i li regala al seu xicot, que l’ha deixat veient com ha quedat Frida (Fig.2).

Quan es recupera per fer vida pràcticament normal, el 1928, coneix Diego Rivera, que està pintant un mural a l’Escuela Nacional Preparatoria. És l’enamorament fulminant. Diego Rivera és alt i gras i té 43 anys, Frida és petita i té 22 anys. Es casen l’any següent (Fig.3).

A principis dels anys 30, Rivera presenta el Dr. Leo Eloesser, un amic seu, a Frida, a Cuernavaca on Rivera està pintant un mural. El Dr. Eloesser (Fig.4), a qui Frida anomena “mi doctorcito”, es convertirà en el seu amic, confessor i metge de capçalera.

Leo Eloesser té 59 anys, i és professor de cirurgia a la universitat de Stanford, a San Francisco. És un home molt reconegut com a cirurgià toràcic. Havia estat de jove brigadista a la guerra d’Espanya fent de xofer d’ambulància. Acabada la guerra espanyola, marxa a la Xina on fa de delegat de l’UNICEF.

Frida i Eloesser mantenen una correspondència epistolar des dels anys 30 fins a la mort d’ella, el 1957. Aquesta correspondència ha sigut publicada l’any 2007, amb el títol Querido doctorcito, 31 anys després de la mort d’Eloesser i 53 de la mort de Frida.

El 1930, Eloesser ajuda Frida quan té un avortament espontani que la deprimeix molt. El 1931, li diagnostica una escoliosi i una espina bífida, arran d’uns dolors intensos a la columna lumbar.

Com agraïment, Frida regala a Eloesser el seu retrat, amb una dedicatòria on reconeix que és el seu millor amic (Fig.5).

El 1932, Frida té un segon embaràs. Viatja a Detroit perquè Eloesser li ha recomanat el Dr. Platt per tractar d’aturar uns símptomes d’amenaça d’avortament. Pratt és un destacat ginecòleg, que treballa a l’Hospital Henry Ford de Detroit. Malgrat el repòs i altres mesurers recomanades pel Dr. Pratt, es produeix l’avortament. Frida està contenta amb el tracte rebut pel Dr. Pratt, tot i el mal resultat, i li regala el quadre “L’avortament” (Fig.6).

El 1939, reapareixen dolors vertebrals més intensos que abans. Consulta novament al Dr. Eloesser, qui li recomana que consulti al millor cirurgià ortopèdic de Mèxic, el Dr. Juan Farill. Frida regala al Dr Eloesser un autoretrat per agrair-li que l’escolti (Fig.7).

Farill és un metge format als Estats Units i que té un gran prestigi a Mèxic. Des de 1939 fins 1945, li aplica diversos tractaments, primer una elongació de la columna amb un pes, col·locació d’una cotilla d’acer i fa set intervencions sobre la columna. Frida també està agraïda al Dr. Farill i li regala un a pintura coneguda com “Autoretrato con el Dr. Farill” (Fig.8).

Aquest quadre està pintat recordant l’estil dels exvots, que agradaven molt a Frida, que en tenia una notable col·lecció a casa seva. Farill estaria a la part divina de l’exvot, on hi ha el sant o la verge a qui estan dedicats, Frida en la part de la història, asseguda en la seva cadira de rodes i duent un vestit indígena.

En aquest període, Frida Kahlo també rep la visita de l’ortopedista Dr. Velasco Zimbrón, deixeble de Farill i també excel·lent cirurgià. Frida millora amb el tractament de Farill.

Aquesta entrada acaba amb la figura 9, que mostra un dels quadres més coneguts de Frida Kahlo. La columna trencada, la immobilització d’acer i els claus simbolitzen tot el dolor que la seva columna li ha causat.

Referència

Jorge Pomi. Mi querido doctorcito. Historia y Medicina, agosto 2015, pp. 14-20.