Lucja Frey era una doctora polonesa que va descriure i explicar la fisiopatologia de la síndrome del nervi aurículo – temporal, al qual s’ha donat el nom de síndrome de Frey. Aquest es un dels pocs epònims mèdics dedicats a una dona. Fa mesos vàrem dedicar aquesta entrada del blog a la Dra. Dorothy Reed, que va descriure les cèl·lules de Reed-Sternberg, característiques de la malaltia de Hodgkin i aquesta altra a la monja Mary Joseph de la Clínica Mayo, que va descriure el nòdul periumbilical, característic dels malalts amb un càncer de pàncrees metastàtic.

Si no li hagués tocat viure durant els anys de la segona guerra mundial o si no hagués estat jueva, podria haver tingut una vida acadèmica satisfactòria i rebut el reconeixement del seus col·legues neuròlegs. Malauradament el final de la Dra. Frey fou tràgic i culminat amb el seu assassinat pels nazis.

Lucja Frey neix el 1889 a la ciutat polonesa de Lviv, ara pertanyent a Ucraïna, en una família jueva. Segueix l’ensenyament secundari en una escola per nenes jueves.

Comença la carrera de filosofia a Lviv el 1908, però canvia a matemàtiques, carrera que acaba el 1913. Al cap de quatre anys, comença Medicina a la universitat de Varsòvia, l’any 1917 (Fig.1), però ha de interrompre un any la carrera per la guerra polonesa – ucraïnesa, que fa que tanquin les universitats poloneses durant un any. Ella passa aquest any assistint al servei de neuropsiquiatria de l’Hospital Nacional de Lviv sota la tutela del professor Orzechowski, també jueu, que dos anys mes tard serà el director de la Clínica Neurològica de la universitat de Varsòvia (Fig.2).

La guerra, entre 1918 i 1919, va ser deguda a la decisió de la regió polonesa de Galitzia, que tenia com a capital Lviv, de declarar-se República Popular de l’Ucraïna Occidental. La guerra s’acaba quan Galitzia és annexionada a Ucraïna, i desapareix la República Popular.

Lucja Frey obté el títol de metge el 1923, als 34 anys, i fa el post-grau al Departament de Malalties Neurològiques de la universitat de Varsòvia, però el 1928 torna a Lviv a treballar a l’Hospital de la comunitat jueva. S’ignora per què torna a Lviv, però potser vol retornar amb la família quan comença el moviment anti-sionista El 1929, es casa als 40 anys amb l’advocat Marek Gottesman, amb qui tindrà una filla el 1930.

Començada la II Guerra Mundial, els alemanys i els soviètics envaeixen Polònia el 1939, i el marit de la doctora és detingut pels soviètics acusat d’anti-comunisme. Mai més es tornen a veure, perquè segurament fou assassinat.

Lucja Frey i la seva família, i 139.000 jueus més, són traslladats al ghetto de Lviv (Fig.3) on ella comença a treballar a la policlínica (Fig.4). El 10 d’agost de 1942 tots els pacients i el personal de la policlínica son assassinats. Lucja té 53 anys. La població del ghetto és traslladada al camp de concentració de Belzec on serà assassinada.

La Dra. Frey va publicar articles malgrat les pèssimes condicions que tenia per treballar. La seva observació més destacada la va escriure l’any que va acabar la carrera, el 1923 en la revista polonesa “Gazeta Lekarda” i el mateix aparegué en la revista francesa “Revue neurològique” (1923; 2: 97 – 104).

Es tractava d’un noi de 25 anys que va patir un accident militar, un tret de fusell que li va tocar la part esquerra de la mandíbula inferior. Quan menjava, apareixia salivació, amb rubor i calor a la part esquerra de la cara i hiperhidrosi facial. L’examina un otorino tres mesos després de l’accident, que diagnostica una fístula entre el meat auditiu intern sense afectació del timpà. Frey comprova que amb 1 mg d’atropina subcutània s’eviten els símptomes. Aquest trastorn, conegut des de feia uns anys com a síndrome aurículo – temporal, no va ser descrit per la Dra. Frey sinó que va explicar-ne la patogènia (Fig.6), consistent en l’afectació de les fibres parasimpàtiques del nervi auriculo-temporal que, al regenerar-se després d’un traumatisme, es dirigeixen als receptors simpàtics que innerven les glàndules salivals.

Sembla que la síndrome havia estat descrita per Lipsztat i Goldflam, neuròlegs de Varsòvia el 1922 en un treball titulat ‘A case of localised sweating while eating’. La síndrome s’ha descrit en malalts operats de la paròtide. L’epònim “síndrome de Frey” va ser introduït per Bassoe l’any 1932. Una biografia extensa, escrita per Miriam Moltecht el 2004, ha permès recuperar la figura de Lucja Frey que havia quedat pràcticament en l’oblit.

Referències

M J Burton M Brochwicz-Lewinski . Lucja Frey and the auriculotemporal nerve syndrome. Journal of the Royal Society of Medicine 1991; 84(10):619-20

Philippe Gailloud, Early description of synchronous double spinal vascular malformations by Łucja Frey in 1928. J Neurosurg Spine 25:271–278, 2016

Moltrecht M, Michel O. The woman behind Frey’s syndrome: the tragic life of Lucja Frey. Laryngoscope. 2004;114(12):2205-2209.

O’Neill JP, Condron C, Curran A, Walsh A. Lucja Frey–historical relevance and syndrome review. Surgeon. 2008;6(3):178-181.

Bassoe P. The auriculotemporal syndrome and other vasomotor disturbances about the head. Medical Clinics of North America 1932; 16: 405-412