Aquesta és una història inversemblant que té com a protagonista un metge polonès, Eugeniusz Lazowski (Fig.1) i succeí durant l’ocupació nazi de Polònia, el 1939. La invasió de Polònia per l’exèrcit nazi fou terrorífica. Era el debut de la II Guerra Mundial i va morir una cinquena part de la població polonesa en camps d’extermini, fent treballs forçats o en combat.

La resposta de Lazowski va ser convèncer les autoritats militars alemanyes de que hi havia una epidèmia de tifus exantemàtic a la regió de Polònia on feia de metge, que impedia que els infectats poguessin trepitjar territori alemany, pel risc de que escampessin la malaltia. Per això es van acabar els trasllats de jueus polonesos als camps d’extermini.

El tifus està causat per la Rickettsia prowazekii, que es transmet per picada de polls (pediculus corporis), té una alta taxa de mortalitat, un curs epidèmic i afecta principalment a la població militar dels exèrcits en guerra.

El diagnòstic es basava en aquells anys en la reacció de Weil – Felix, consistent en la determinació, en una gota de sèrum dels malalts infectats, d’anticossos contra antígens d’una soca del bacteri, conegut amb el nom de Proteus OX-19, que apareixen com a conseqüència d’una reacció creuada amb antígens de la Rickettsia. Hi ha diverses espècies de proteus: P.mirabilis, P. megaris i P. Morgagni.

El company de Lazowski, Stanislaw Matulewicz (Fig.2), havia descobert que, injectant el bacteri Proteus a persones sanes, apareixen en el sèrum anticossos contra el bacteri i també contra la rickèttsia, la qual cosa fa que la reacció de Weil – Felix doni un resultat falsament positiu per rickèttsia, com si fossin malalts amb tifus.

Les autoritats sanitàries alemanyes estaven molt preocupades per si podia iniciar-se una epidèmia de tifus a Alemanya que s’estengués a la població civil (Fig.3). Per això, cap polonès amb tifus estava autoritzat a entrar a Alemanya en cap circumstància. Un conegut del Dr. Matulewicz que temia ser deportat a Alemanya va ser injectat amb Proteus, però el certificat que li van donar deia que tenia un tifus perquè la reacció de Weil – Felix era positiva, i per tant es va lliurar de la deportació. Era el desembre de 1941.

Aquesta experiència impulsa Lazowski i el seu company, que tenien només 28 anys, a injectar Proteus a jueus polonesos amb febre de qualsevol causa, i seguidament fer un examen de sang que suggereixi que estiguin malalts de tifus. No avisaven que la reacció positiva en el seu examen de sang era un fals positiu, per evitar que l’engany arribés a oïdes dels alemanys, sinó que deien als malalts que tenien una forma poc greu de la malaltia.

Lazowski dosificarà els casos amb fals tifus per evitar que el patró epidemiològic dels malalts que ell diagnostica sigui diferent del que té la malaltia a Polònia. Les pèssimes condicions de vida dels jueus en els guetos de les ciutats poloneses podria justificar l’aparició de casos amb tifus.

La trapelleria del Dr. Lazowski, per la qual l’han anomenat “el Schindler polonès”, no va ser coneguda fins molts anys desprès, quan apareix una autobiografia de Lazowski, “Mi guerra privada”.

Lazowski, que no és jueu, aconsegueix el 1958 una beca de la Fundació Rockefeller per anar a Estats Units (Fig.4). Després de revalidar el títol, exerceix com a pediatra en un hospital de Detroit i és nomenat professor de Pediatria de la Universitat d’Illinois.

S’ha calculat que els dos metges (Fig.5) van salvar a uns 8.000 jueus de la mort en un camp de concentració.

Referències

Łazowski, E., Matulewicz, S. (1977). Serendipitous discovery of artificial positive Weil-Felix reaction. American Society for Microbiology News. Reimpreso en US Navy Medicine (1980), 71(4), 26-28. Disponible en: https://archive.org/details/NavyMedicine198004/page/n26/mode/1up 

Reilly, L. (2017). The Polish doctors who used science to outwit the Nazis. Mental Floss, UK. Disponible en: https://www.mentalfloss.com/article/503507/polish-doctors-who-used-science-outwit-nazis.