Qualsevol persona que hagi estat en un quiròfan un cert temps, sigui metge, infermer o infermera o estudiant, sap que la posició de Trendelenburg indica que el malalt està en decúbit supí a la taula d’operacions, i té el cap més baix que l’abdomen i els peus (Fig.1).

Quan jo era estudiant de medicina, un matí estava al quiròfan quan el professor Piulachs estava a punt d’iniciar una intervenció. Vaig sentir que el Dr. Piulachs deia en veu alta a una infermera, que ell va interpretar que devia ser una infermera de quiròfan nova, “Faci el tren”. Com que no va passar res, va cridar amb veu més potent, mirant-la fixament, “Faci el tren”. El Dr. Piulachs va quedar estupefacte, com els altres que estaven presents en el quiròfan, quan senten que la noia fa: “Piiiip, piiip, txu, txu, txu…”, amb cara de sentir-se ridícula.

El Dr. Piulachs només volia que col·loquessin al malalt en posició de Trendelenburg, que és una posició que facilita al cirurgià les operacions en la regió pèlvica. Es diu de Trendelenburg, en homenatge al Dr. Friedrich Trendelenburg, malgrat que no va ser ell qui va utilitzar per primera vegada aquesta posició, però sí que la va popularitzar, ja que ell, dedicat a la patologia genito-urinària, la volia per fer litotomies vesicals i reparació de fístules vaginals. De fet, és sabut que aquesta posició ja s’utilitzava a l’època dels romans per operar les hèrnies.

A la posició inversa, és a dir quan el cap està més elevat que els peus, se n’hi diu posició d’anti-trendelenburg (Fig.2), o simplement d’anti-tren.

Trendelenburg era un cirurgià alemany, nascut a Berlin el 1844 en una família culta (Fig.3). El pare era filòsof. Quan tenia 17 anys i estava a punt de començar la carrera, el seu pare el va enviar 15 mesos a Glasgow per assistir d’oient a classe de professors britànics, especialment de Joseph Lister, que va causar un gran impacte al jove Trendelenburg. A Glasgow té com a mentor al professor Allen Thomson (1809 – 1884) (Fig.4), que el nomena el seu ajudant.

Thomson era Regius professor (professor nomenat pel rei) de la universitat de Glasgow. Havia estat abans professor a Aberdeen i Edimburg. Thomson reorganitza la Facultat de medicina i millora el nivell de l’ensenyament. Contínuament ha de buscar recursos per construir la Western Infirmary, el gran hospital de la ciutat de Glasgow.

Acabat aquest període preparatori, el jove Trendelenburg comença la carrera a Berlin, segurament millor preparat que els seus companys de curs, i l’acaba el 1866, en plena guerra franco-prussiana, per la qual és militaritzat com a cirurgià i destinat a l’hospital militar de Görlitz. Als pocs mesos, és desmilitaritzat i pot tornar a Berlin, on escriu la seva tesi doctoral sobre la història de la cirurgia a la Índia, que dedica a Allen Thomson.

Passa sis anys com assistent del professor Bernhard von Langebeck, que havia sigut professor seu, fins que obté la plaça de cap del servei de l’Hospital Friedrichson de Berlin, on imposarà la cirurgia antisèptica que va aprendre de Lister. Un any més tard, serà contractat com a professor de cirurgia de les universitats de Rostock (1975), Bonn (1882) i Leipzig (1895-1911). A Leipzig s’hi quedarà fins la jubilació (Fig.5).

Trendelenburg ha fet notables contribucions a la medicina, a més de la introducció de la posició de Trendelenburg. Dissenya una taula d’operacions per estabilitzar els malalts en aquesta posició. Va demostrar la superioritat de l’èter sobre el cloroform, en termes de seguretat, i va inventar un dispositiu per evitar que els malalts aspirin sang quan es fa una traqueotomia. En casos de trombosi venosa, proposa la lligadura de la safena per evitar-la.

A Rostock introdueix la gastro-enterostomia com a tractament de les estenosis esofàgiques. A Leipizg introdueix la cirurgia de les varius de les cames. Es va especialitzar en cirurgia genito-urinària. Va morir l’any 1924 d’un sarcoma del maxil·lar inferior, pocs mesos després d’escriure el seu llibre de memòries. Sembla que Billroth el va visitar i va dir que la lesió era benigna i no calia operar. Després de mort Trendelenburg, Billroth deia que no va dir-li la veritat perquè no s’angoixés, ja que tampoc tenia indicació quirúrgica per la seva extensió, i creia que no suportaria la cirurgia, i a més hi hauria recidiva.

Referència

FA Trendelenburg, WR Stewart. From my joyful days of youth: a memoir– 1981 – Al-Ahram Publishing House