L’Expedició Filantròpica de la vacuna de la verola impulsada pel rei d’Espanya, Carles IV, i dirigida per Francesc Xavier Balmis, va dur la vacuna de la verola al continent americà amb la intenció de protegir la població del nou continent d’una malaltia que causava una mortalitat altíssima. Dels participants en l’expedició, gairebé només es coneix el nom del director, Francesc Xavier Balmis, i potser el del sots-director, el català Josep Salvany, però s’ignoren els dels ajudants i els dels practicants, malgrat que el seu viatge va ser una odissea, que hauria estat l’objecte de pel·lícules i documentals, si els protagonistes haguessin estat anglesos o francesos en comptes d’espanyols.

Manuel Julián Grajales va viatjar en aquesta expedició que sortí del port de La Corunya el 30 de novembre de 1803 i va tornar a Espanya l’any 1825 (Fig.1), havent recorregut a peu en aquests anys la distància que hi ha entre el port de Caracas i Santiago de Xile, vacunant pel camí i constituint Juntes vacunals.

Grajales neix a Sonseca (Fig.2), un poble de la província de Toledo l’any 1775, i estudia cirurgia al Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid, on obté el títol de batxiller en medicina el 1801. Li convaliden els estudis a la universitat de Toledo, obtenint la llicenciatura el juny de 1803.

Ingressa a la Sanitat Militar com ajudant primer i és reclutat per Balmis per formar part de l’expedició que ha de partir cap Amèrica amb un grup de 22 nens, que seran els que transportaran la vacuna en els seus braços. L’expedició, arribada a la Guaira, que és el port de Caracas, es divideix en dos grups, un que marxarà amb Balmis cap a Mèxic, i que després ha d’embarcar cap a Filipines, i un altre, que comandat per Salvany ha de recórrer les colònies espanyoles de l’Amèrica del Sud. Amb Salvany marxen el cirurgià Julián Grajales i el practicant Rafael Bolaño.

El viatge implica anar vacunant, captant nens orfes perquè se’ls hi pugui administrar vacuna que generarà més vacuna en els seus braços, i constituint Juntes Vacunals a les poblacions grans, per anar propagant i administrant vacuna a la gent del territori pròxim a la ciutat.

Quan Salvany, que estava malalt de tuberculosi des de feia setmanes, mor a Cochabamba (Bolívia) el 1808, després de més de quatre anys vacunant, Grajales queda com a únic responsable del projecte de vacunació. Quan arriba a Xile des de Perú, on havia tornat a la mort de Salvany, descobreix que ja s’està vacunant de la verola, gràcies a que el virrei del Plata, Marqués de Sobremonte, ha obtingut vacuna del Brasil, on hi havia arribat amb una expedició portuguesa. La vacuna la inocula des de 1805 el frare Pedro Manuel Chaparro, que també és metge (veure aquesta entrada 13/03/21).

Grajales se suma a la vacunació autòctona, crea una Junta Vacunal a Santiago el mes d’octubre de 1808, i instal·la una consulta per exercir la cirurgia, amb la que té un èxit notable. El 1812, torna a Perú per obtenir el doctorat en medicina a la Universitat de San Marcos de Lima.

Conflictes lligats a les guerres de la independència fan que l’embarquin en una fragata per fer de cirurgià del vaixell en el que pretenen retornar a Espanya dirigents de la colònia. La fragata és apressada i Grajales és fet presoner, però aviat el converteixen en cirurgià de les tropes independentistes xilenes. Com que el consideren un metge competent, l’alliberen al cap de poc temps i li permeten tornar a Santiago, quan ja s’ha produït la independència de Xile, on farà de cirurgià de l’Hospital Militar de Santiago i examinador del Protomedicat xilè. D’aquesta època és la seva publicació sobre la vacuna (Fig.4), on descriu com aplicar-la i les precaucions que s’han de tenir per administrar-la correctament. El 1925, per raons no conegudes, decideix tornar a Espanya, sense trobar-hi inconvenients.

Té 50 anys i s’incorpora a l’exèrcit, establint-se a Cadis, com a metge militar. El rei d’Espanya el confirma, el 1833, com a Cirurgià Major de l’exèrcit. El 1839, ha de participar en la primera guerra carlina amb el càrrec de Subinspector de la secció de cirurgia de l’exèrcit del Nord, però quan s’ha d’incorporar es produeix l’abraçada de Bergara amb el que es posa fi a la guerra al nord d’Espanya. L’exèrcit passa a l’Aragó per posar setge a Morella. El jubilen de l’exèrcit el 1847 i mor a Cadis el 1855.

Referència:

Manuel Aguado Martin. Apuntes biográficos de Manuel Julián Garcia-Grajales Gil de la Serna. Imprenta Torres, Ayuntamiento de Sonseca, 2010.