La construcció d’hospitals a Amèrica per assistir tant els espanyols malalts com els indígenes comença relativament aviat, seguint les instruccions de la corona. Tant Carles I com Felip II promulguen lleis que obliguen a construir hospitals annexos a les esglésies.

El primer hospital que es construeix en el territori conquerit és el de sant Nicolau de Bari a Santo Domingo, que s’inaugura el 29 de setembre de 1503. Fundat pel governador Nicolás de Ovando, de l’orde militar d’ Alcántara, tenia capacitat per cinquanta malalts. Actualment només en queden unes restes (Fig.1).

Al continent, el primer hospital el funda a ciutat de Mèxic el propi Hernán Cortés, que el comença a construir el 1521. L’hospital es denomina inicialment Hospital de la Puríssima Concepció, però al cap d’un temps li diuen Hospital del Marqués.

Quan ja feia 130 anys que estava construït, li canvien el nom pel d’hospital de Jesús Natzarè, degut a que es va trobar una imatge d’un Crist crucificat a l’edifici de l’hospital .

L’hospital de la Puríssima Concepció es va poder acabar gràcies a un llegat que va deixar el conqueridor. Els descendents de Cortés es van cuidar d’administrar l’hospital i obtenir fons per acabar la construcció.

L’hospital Jesús Natzarè va ser el primer hospital d’Amèrica on es va fer una autòpsia, l’any 1646, donant una classe d’anatomia als estudiants de medicina de la universitat de Mèxic. L’hospital va experimentar, l’any 1934, una reforma considerable (Fig.3), ja que de l’edifici original només queda el pati central i una planta, substituïda la resta per un edifici modern (Fig.4). La part antiga de l’hospital de Jesús és la més antiga de la Ciutat de Mèxic.

L’església de l’hospital s’ha conservat tal com es va construir el segle XVI. És on hi hagué el sepulcre d’Hernan Cortés, que es va traslladar el 1813 a un lloc no conegut.

L’hospital disposava des del seu inici de tres capellans, un administrador, un cirurgià i un metge, un barber, un infermer i una infermera, cuineres, tres índies per fer la neteja i vuit esclaus per fer els treballs domèstics.

El primer metge de l’hospital és Pedro López de Medina (1527 – 1597) i el primer cirurgià Diego de Pedraza. Maese López havia nascut a Dueñas (Palència). Llicenciat en medicina a la universitat de Valladolid va creuar l’Atlàntic per ocupar-se dels béns de la seva germana que havia enviudat i reclamava la seva ajuda. Maese López ja no tornarà a Espanya. Obté el doctorat a la Universitat de Mèxic i s’integra aviat a la societat local.

És nomenat protometge i membre del Cabildo de la ciutat, encarregat de supervisar botigues, farmàcies, i l’exercici professional de metges, barbers i llevadores. Participar en la fundació de l’hospital de sant Llàtzer per leprosos i dels Desemparats per mestissos i negres, així com nens expòsits.

El primer cirurgià fou Diego Pérez de Pedraza, de qui es coneix molt poca cosa. Era natural de Pedraza de la Sierra, a Segovia, i mor a Mèxic el 1575.

S’ignora amb qui va anar a Mèxic, però sembla que hi arriba el 1522, probablement amb l’expedició de Juan Bruno de Quejia. Acompanyà a Cortés en algunes batalles.

Entre el 1500 i 1550, s’edificaren a les Índies uns 25 hospitals grans. El 1563, Felipe II exigeix que, per exercir la medicina en terres americanes, es tingués el títol universitari i dos anys de pràctiques. El 1570, s’estableix el Protomedicat, que està facultat per concedir el títol de metge als que hagueren estudiat la carrera a Mèxic. Simultàniament es creen càtedres de medicina a la universitat de Mèxic el 1578, la de Lima el 1624 i la de Guatemala el 1681.

Referència

Ignacio Gomezgui. Maese Diego de Pedraza, primer cirujano de la Nueva España y sus colegas en el Hospital de Jesús, siglos XVI y XVII. Bol Mex Hist Fil Med., 2004; 7 (1): 4-9