Tarragona va ser un dels primers llocs d’Espanya on es va vacunar contra la verola, després de Puigcerdà, que va ser la primera per l’esforç del metge ceretà Francesc Piguillem (veure aquesta entrada del blog 14/04/21). Smith, que va iniciar el procés de vacunació a Tarragona, no era metge sinó enginyer militar, nascut a Madrid de pares irlandesos, el 1757, i mort a Tarragona el 1809.

Va quedar orfe de pare i mare als deu anys i va anar a viure a El Ferrol, a casa de la seva àvia. Als 18 anys contrau la verola, de la que es recupera. Sabem que, el 1791, viu a Cartagena i, el 1793, a Cadis, on ja és brigadier enginyer en cap del port, mentre que, el 1797, ho és del port de València. Quan Smith té 42 anys, és nomenat director de les obres d’ampliació del port de Tarragona. El 1801, organitza la visita del rei Carles IV a Tarragona. El 1807, és traslladat novament a Cartagena, però l’any següent torna a Tarragona després d’haver sigut nomenat governador interí i posteriorment corregidor, nomenat per les autoritats d’ocupació francesa. Viurà a Tarragona fins que mor, el 17 de març de 1809.

A Tarragona feu moltíssima feina. Dirigeix les obres d’ampliació del port, dissenya una nova població a la marina tarragonina, que no s’arribà a fer com a conseqüència de la guerra del francès, i les muralles que la protegeixen, que tampoc es van construir, fundador de l’Escola Nàutica de Tarragona i soluciona el problema de l’abastiment d’aigua al port.

Era un home que el seu biògraf, Josep Adserà, el considera intel·ligent i molt preocupat pels seus col·laborador i subordinats, als quals gestiona les pensions de viduïtat i d’invalidesa a conseqüència d’accidents laborals.

La seva preocupació pels temes sanitaris es manifesta en la pressió que feu sobre l’ajuntament per construir un cementiri nou fora ciutat, i concertar l’assistència mèdica dels accidentats amb l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

L’actuació sanitària de Smith a Tarragona que comentem aquí és la vacunació de la verola. Comença el 1801 amb vacuna que li ha proporcionat el Dr. Francesc Piguillem. Sembla que Piguillem és un dels que Smith contacta per demanar vacuna, per protegir a la gent de Tarragona i Piguillem n’hi subministra gratuïtament.

Els primers que vacuna Smith son els seus quatre fills. Smith redacta un opuscle en el que dona instruccions de com s’ha d’administrar la vacuna, que titula “Progresos de la vacina en Tarragona”, títol que segueix amb l’acròstic format per les inicials D J S B D L R A, que s’ha interpretat està format per les inicials del nom i del càrrec de l’autor: Don Juan Smith brigadier de la Real Armada (Fig.2).

Aquest llibret és el primer que es publica a Espanya sobre aquest tema, juntament amb el que va escriure Piguillem de Cartes a la senyora.

Tres metges van col·laborar molt amb Smith en la campanya de vacunació i foren els que administraren la vacuna. Manuel Dalmau Capdevila, metge de l’hospital de Tarragona nascut a Tàrrega, el seu fill Manuel Dalmau Magnifico, membre de la Junta de Sanitat de Tarragona i Joan Vives, metge de Constantí.

Smith es va preocupar molt de denunciar que hi havia vacunes falses, a les que es podia atribuir la falta de protecció davant la verola o altres efectes perjudicials. A Tarragona es van vacunar unes 14.000 persones, que vindria a ser el 10 % de la població censada de la ciutat de Tarragona.

Smith va ser molt apreciat a la ciutat de Tarragona. Home culte, va tenir molta activitat en els cercles culturals i artístics de Tarragona. Ell estava particularment interessat per la química i pel progrés científic en general.

Va traduir a l’espanyol obres de Lavoisier, com “Disertación química sobre la transpiración y la respiración” (1790) i “Descripción de economia política” (1800).

No és estrany que, quan es va reformar la façana de l’Ajuntament de Tarragona i s’hi posaren busts de tarragonins destacats, també s’hi posés el de Joan Smith (Fig.3) encara que no fos tarragoní d’origen i fes 55 anys que era mort.

Sembla que el nomenen corregidor de les forces d’ocupació en la guerra del francès, perquè permetés l’entrada de tropes franceses a la ciutat de Tarragona i perquè no enviés tropes espanyoles a lluitar contra els francesos a la batalla de Pont de Goi, vora Valls.

Queden força aspectes desconeguts de la vida de Joan Smith, com el lloc i el temps en que va fer els estudis d’enginyer. Coneixem l’etapa professional, però no la formativa.

Va ser enterrat al cementiri de la ciutat de Tarragona, la construcció del qual també havia promogut. 

Referències

Josep Adserà Martorell,. Joan Smith Sinnot. Director del Port Modern de Tarragona (1800-1809). Tarragona: Autoritat Portuària de Tarragona, 1993

Manuel Riera Blanco , G. Rigau Pérez, Los primitivos de la vacuna en Tarragona y el Ingeniero de Marina Don Juan Smith. Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 1992; 17