En aquest blog he fet menció de diverses dones científiques que van patir l’efecte Matilda, consistent en que els mèrits del seu treball s’atribueixen a un home amb el que col·laboraven professionalment (veure aquesta entrada del 16/04/21). Un exemple flagrant d’efecte Matilda és el de la genetista francesa Marthe Gautier (veure aquesta entrada del 10/03/21).

La concessió de premi Nobel és on més aparent és el masclisme de la comunitat científica mundial. Avui voldria recordar el cas de Marianne Grunberg (Fig.1), col·laboradora del Dr. Severo Ochoa, el segon premi Nobel de medicina espanyol, tot i que hem de fer notar que Severo Ochoa tenia la nacionalitat nord-americana quan va ser premiat amb el Nobel l’any 1959 (Fig.2).

Marianne Grunberg hauria pogut rebre el premi conjuntament amb Ochoa, ja que havia contribuït en el mateix grau que Ochoa al descobriment pel qual només Ochoa fou premiat.

Marianne era d’origen rus. Havia nascut a Sant Petersburg l’any 1921, però la seva família va emigrar a Paris quan Marianne no tenia encara un any. Estudia Biologia a l’Institut de Biologia de la Fundació Rothschild de Paris i obté la llicenciatura en Ciències Naturals per la Universitat de Paris el 1943.

El 1952, coneix Severo Ochoa en una conferència que aquest donava a Paris i queda impactada amb la seva brillant exposició. Demana una beca per anar al laboratori de Severo Ochoa a fer una estada post-doctoral.

El 1955, aïlla un enzim del colibacil que catalitza la síntesi de l’ARN, intermediari entre l’ADN i les proteïnes. L’enzim que ha identificat és definit com ARN polimerasa (Fig.3). El seu aïllament és important ja que permet que qualsevol laboratori pugui disposar d’ADN i ARN. El 1959, Grunberg i Ochoa obtenen ARN polimerasa in vitro, el que dona l’inici del desxiframent del codi genètic. Aquest any, gràcies a aquesta troballa, Severo Ochoa rep el premi Nobel juntament amb Arthur Kornberg, a qui se li atribuïa la síntesi de l’ADN polimerasa. El Comitè del premi Nobel ignorà la tasca de Marianne Grunberg.

Marianne torna a Paris el 1959, on seguirà la seva carrera científica a l’Institut de Biologia, que culminarà els anys 1995 i 1996 en la presidència de l’Académie des Sciences francesa (Fig.4).

Abans ha estat, el 1967, cap del servei de l’Institut de Biologia, on ha fet recerca sobre el metabolisme microbià. Aquest mateix any fa una estada com a professora invitada a la universitat de Harvard.

El 1972, és nomenada professora associada de la universitat de Paris VII. Marianne ha rebut premis de gran nivell, com el Premi Charles Leopold Mayer i és nomenada Gran Oficial de la Legió d’Honor.

Referències

Jesus Fueyo. Exilios y odiseas. La historia secreta de Severo Ochoa.

Jesus Fueyo. La mujer que mereció ganar el Nobel junto a Severo Ochoa. Tribuna del Pais, 7 de novembre de 2017.