Thomas Sydenham (1624 – 1689) (Fig.1) va ser un metge anglès de l’època de la Il·lustració, que va escriure un llibre “Observations Medicae”, que es va convertir en el llibre de text dels estudiants de medicina anglesos durant dos segles. És per aquesta obra que se’l va considerar, anys després de la seva mort, com l’Hipòcrates anglès, assimilant el text escrit per Sydenham amb el Corpus Hipocràtic que va escriure Hipòcrates juntament amb els seus deixebles.

Nascut a Dorret en una família puritana, deixa Oxford on s’havia inscrit en el Magdalen College per estudiar Medicina, per allistar-se en l’exèrcit del Parlament anglès, comandat per Oliver Cromwell, que s’havia aixecat en armes contra el rei Carles I que volia retallar les competències del Parlament britànic. La seva participació en la Guerra civil demorarà uns anys la seva anada a Oxford per estudiar. Quan acaba la guerra amb la decapitació de Carles I, torna a Oxford i obté el títol de doctor el 1648, amb només dos anys d’estudi, potser per ser dels que havien guanyat la guerra. Torna a incorporar-se a l’exèrcit del Parlament el 1651 i participa en la batalla de Worcester.

Sydenham ha patit lesions durant la guerra i, després de múltiples reclamacions a Cromwell, rep una indemnització pels danys soferts. Quan la rep, pot casar-se i instal·lar-se a Londres, on obre una consulta de metge (Fig.2).

Ha de fer fins a tres exàmens per obtenir l’autorització del Royal College of Physicians per poder exercir, potser perquè en el tribunal, format per metges més aviat conservadors, hi havia membres gens partidaris de Cromwell, que era republicà. Per aquesta raó, va estar exercint tres anys sense acreditació. Amb posterioritat el Royal College of Physicians exposa un bust de Sydenham en la seva seu (Fig.3), potser per fer-se perdonar els suspensos i perquè Sydenham no va ser mai admès com a membre del Royal College.

Impulsat pel seu amic Robert Boyle, que coneix l’expertesa de Sydenham en reconèixer els diferents tipus de febres, publica un llibre en el que classifica les febres i exposa la seva experiència en atendre malalts en les successives epidèmies que han afectat Londres. El llibre apareix el 1666 i li proporciona una notable reputació com a clínic. Al segle XVII, es creia que la febre era una malaltia, a vegades benigna i altres mortal. Les tractaven amb sagnies, purgues, emètics, ènemes, seguint la tradició hipocràtica. Sydenham és el primer que les estudia sistemàticament (patró de la febre, altres manifestacions, constitució del malalt, clima).

També escriu un llibre sobre la gota, que és una malaltia que pateix des de fa anys i representa per ell un calvari, ja que ha presentat totes les complicacions de la malaltia (Fig.4). Sydenham morirà per una insuficiència renal causada per una nefropatia gotosa.

Sydenham és un metge que creu en la vis medicatrix naturae, i és poc amant d’anar provant medicaments insegurs. Recomana l’ús de la cincona (quinina) per les febres, el refredament en el xarampió. És un dels primers en deixar d’utilitzar les sagnies.

La seva obra màxima és “Observationes medicae” en el que descriu totes les malalties conegudes, ordenades per categories, tal com fan els botànics amb les plantes, que estableix a partir dels símptomes propis de cada malaltia (Fig.5).

El seu prestigi es basà en la seva pràctica clínica. Sydenham no va ser catedràtic, ni metge de cap hospital. Potser la seva preferència per la dedicació als malalts, defugint els càrrecs, va estar determinada per les seves conviccions polítiques. Va fer algunes contribucions clíniques de gran valor, com la caracterització de l’escarlatina, diferenciant-la del xarampió, la descripció de la corea infantil o mal de Sant Vito, l’administració de ferro en les anèmies, de cincona en les febres i de làudan (opi dissolt en alcohol) pel dolor de la gota.

No obstant, no va guanyar el seu prestigi en vida, sinó post-mortem, gràcies a Boerhaave, el gran metge holandès, que associava Sydenham amb l’ensenyament al costat del malalt i considerava que era el millor (Fig.6).