El dia 30 de novembre de 1803 surt del port d’A Coruña la corbeta Maria Pita, amb els participants de l'”Expedició Filantròpica de la vacuna”. La seva missió és vacunar la població de les terres americanes que estan sota la corona espanyola (Fig.1).

L’expedició està composta pels Drs. Francesc Xavier Balmis, director, Josep Salvany, sots-director, dos facultatius, Manuel Grajales (veure aquesta entrada del 1/9/21) i Antonio Gutiérrez, dos infermers, tres practicants i Isabel Zendal (veure aquesta entrada del 13/05/21), que era la responsable de l’atenció als 22 nens vaccinífers que es van embarcar per transportar la vacuna.

Aquesta expedició ha tingut una gran transcendència sanitària, ja que va ser la primera iniciativa de Salut Pública internacional i la primera campanya de vacunació poblacional feta al món. També té un gran interès perquè és el primer cop a la història en el que la vacuna s’obté de nens que s’anaven vacunant, utilitzant el contingut de les pústules aparegudes després de la inoculació de la vacuna. En el cas de l'”Expedició Filantròpica”, els nens es vacunaven de dos en dos, cada 9 o 10 dies, per assegurar que arribaria vacuna a Amèrica. Aquest sistema millora el mètode convencional de transport de la limfa vacunal entre dos porta-objectes de vidre, ja que així s’asseca la vacuna amb el temps i no sempre és fàcil tornar-la líquida posant-hi aigua.

Balmis coneix la publicació d’Edward Jenner (Fig.2), quan torna a Espanya de Mèxic, on hi ha viscut uns quants anys com a metge militar destinat a la colònia i treballant com a cirurgià major en hospitals civils mexicans), investigant remeis vegetals que poguessin ser beneficiosos en els malalts amb sífilis.

Demana al Protomedicat que plantegi al rei la conveniència d’organitzar una expedició que porti la vacuna descoberta per Jenner a Amèrica, per començar a vacunar a tota la població i crear grans Juntes Vacunals a les ciutats .

Aquestes juntes vacunals foren una de les grans iniciatives de l’Expedició, perquè portin un control dels vacunats i obtinguin més vacuna.

La proposta de Balmis convenç el rei Carles IV (Fig.3) en indicar-li que, si no fa res, es quedarà sense súbdits a Amèrica, per culpa de les successives epidèmies de verola, i que si no queda mà d’obra aleshores no podrà obtenir els béns que provenen de les colònies, sobre tot or i plata.

Els membres del Protomedicat, Gimbernat, Lacaba i Galli, recomanen al rei Carles IV el projecte de Balmis (Fig.4) i el rei assigna els diners per finançar l’expedició.

L’expedició arriba sense problemes a La Guaira (Veneçuela), vora Caracas, on es divideix en dos, una part comandada per Balmis marxa a vacunar a Mèxic i seguiran després fins a Filipines, i l’altra, comandada per Salvany, vacunarà a l’Amèrica del Sud.

El grup de Balmis travessa Mèxic, vacunant i creant Juntes vacunals, fins arribar a Acapulco, on embarcaran per anar a les Filipines.

El grup de Salvany es trasllada de La Guaira a Caracas, començant a vacunar en aquesta ciutat des d’on iniciarà un viatge que el durà en set anys a Cochabamba, on Salvany morirà de tuberculosi.

L’expedició de Balmis i Salvany, a més de sa voluntat filantròpica, com indica la seva denominació, tingué també una finalitat econòmica, per evitar l’aparició de brots de verola que ocasionaven una important reducció de la massa laboral de les colònies , especialment la de les mines de metalls preciosos, or i plata.

En la major part d’indrets per on passa l’expedició connecten amb les autoritats civils i eclesiàstiques que els ajudin a captar gent que accepti la vacuna, per crear les Juntes vacunals i per captar nens vaccinífers.

S’han escrit força llibres sobre l’expedició de Balmis, algunes històries novel·lades i altres de caràcter rigorosament històric. L’any 2016 es va estrenar una pel·lícula, 22 ángeles, dirigida per Miguel Bardem centrada en el viatge amb la Maria Pita d’A Coruña fins a Mèxic, protagonitzada per Pedro Casablanc i María Castro.

L’èxit de l’expedició fou la vacunació de milers de persones i aportar la vacuna a un continent. El propi Jenner, descobridor de la vacuna de la verola, digué sobre l’expedició: “No puc imaginar que en els annals de la història hi hagi un exemple de filantropia més noble i ampli que aquest”.

Sobre aquest mateix fet, Alexander von Humboldt escrivia el 1825: “Aquest viatge romandrà com el més memorable en els annals de la història”.

Referències

Almudena de Arteaga, “Ángeles Custodios” , (2012), Editorial Penguin Random House

Javier Moro, “A flor de piel”, (2015), Editorial Planeta Javier Moro