Alexandre Frias, pediatre reusenc que va reduir la taxa de mortalitat infantil a principis del segle XX

L’ajuntament de Reus va declarar l’any 2019, any Dr. Frias (Fig.1) per celebrar el centenari de La Gota de llet, institució creada a Reus per la iniciativa del Dr. Frias per ajudar els nens i educar les mares que estan en període de lactància.

Retrat del Dr. Alexandre Frias
Fig.1 Retrat del Dr. Alexandre Frias

La Gota de llet va determinar una reducció de les taxes de mortalitat infantil, que ja es van poder apreciar en els anys immediats a la seva creació (Fig.2).

Edifici conegut com La gota de llet de Reus
Fig.2 Edifici conegut com La gota de llet de Reus

Els Drs. Eduard Prats i Andreu Pujol, amics meus de Reus, que estaven al darrere d’aquesta iniciativa, em van convidar a formar part de l’equip organitzador dels actes de l’any del Dr. Alexandre Frias. Els hi dedico aquesta entrada al meu blog, com a mostra d’agraïment per invitar-me a participar en els actes de l’any Dr. Frias.

Frias era un pediatre de Reus molt preocupat per l’elevada taxa de la mortalitat infantil, especialment neo-natal, que atribuïa a la ignorància de les mares en com havien d’alimentar el seu fill i com cuidar-lo. Impulsa campanyes de divulgació dels principis de la puericultura entre les mares que acaben de tenir un fill (Fig.3).

Portada del llibre d'Alexandre Frias "Lo que deben saber las madres". Reus, 1945.
Fig.3 Portada del llibre d’Alexandre Frias “Lo que deben saber las madres”. Reus, 1945.

Després d’un viatge per Europa el 1913, torna a Reus convençut de la necessitat de crear una institució dedicada a la protecció de la infància. El 1916, funda l’Associació Reusenca de Caritat, i el 1919, funda l’Institut de Puericultura de Reus, conegut com La Gota de llet, que a més de la tasca d’educació materna i de subministrar aliments, organitza a l’estiu colònies a la platja de Salou. Amb l’ajuda del mecenatge, el navilier Evarist Fàbregas, i de l’alcalde de Reus, el metge Claudi Tricaz, aquestes projectes es poden desenvolupar. Es crea a més la Inspecció Mèdica Escolar.

La Gota de llet és un nom que es dona a primers del segle XX a les institucions creades per remeiar els problemes de desnutrició que s’associaven a una elevada mortalitat infantil.

La idea d’aquestes Gotes de llet sorgeix de França, on el metge Léon Dufour crea la primera el 1894. A Espanya, la primera es crea a Barcelona el 1902 per iniciativa del pediatre Vidal Solares, fundador de l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona. La segona és la de San Sebastián, el 1903. Després se’n van creant en diverses ciutats espanyoles.

Mortalitat infantil a Reus i a Espanya durant el segle XX
Taula . Mortalitat infantil a Reus i a Espanya durant el segle XX.

Les Gotes de llet causaven una disminució de les taxes de mortalitat infantil de manera immediata (Taula) i Reus fou una de les ciutats on aquesta disminució es va apreciar de manera més accentuada.

El Dr. Alexandre Frias neix a Reus i es queda orfe de mare de petit. Per ajudar econòmicament a la família, és aprenent de farmàcia i treballa a la impremta que edita el Diari de Reus. Va a Barcelona a estudiar medicina, que comença el 1895 i acaba el 1902, carrera que fa treballant d’ajudant en una oficina de farmàcia.

D’estudiant forma part de la colla “La xeringa”, que inclou gairebé tota la promoció del Dr. Frias, i que edita una revista festiva, i fa aplecs d’amics, on es llegeixen versos i es reparteixen premis. La xeringa sorgeix com un grup de pressió dels estudiants queixosos d’un dels catedràtics, el Dr. Antoni Massó Llorens. La xeringa està dirigida per tres reusencs, Frias, Tricaz i Pere Barrufet. Altres noms destacats de la Xeringa són Francesc Gallart, Ferran Casadesús, Josep Moll i Humbert Torras.

A l’inici de la seva vida professional és metge d’Ametlla de Mar, però el 1909 ja està a Reus on ha obert una consulta de pediatria. El 1921, crea i dirigeix la Revista de Puericultura que es publicarà fins 1936. El 1924, implanta la Inspecció Mèdica Escolar i després és nomenat cap del servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Reus (Fig.4).

El doctor Alexandre Frias i Roig, retratat pel pintor Ramon Viñas per a la Galeria de Fills Il·lustres de Reus.
Fig.4 El doctor Alexandre Frias i Roig, retratat pel pintor Ramon Viñas per a la Galeria de Fills Il·lustres de Reus.

Després de la Guerra Civil la situació empitjora, però Frias segueix impulsant totes les iniciatives en les que havia intervingut, i col·laborant en tot el que podria representar una millora pels infants (Fig.5).

El doctor Alexandre Frias, acomiadant-se després d'intervenir en una programa radiofònic. Reus, c. 1950
Fig.5 El doctor Alexandre Frias, acomiadant-se després d’intervenir en una programa radiofònic. Reus, c. 1950

La mort del Dr. Frias va causar una commoció a la ciutat i el seu enterrament una manifestació de dol.

Referències

M. Viger Rovira, S. Fajula Colom, M. Bruguera Cortada. La “xeringa”, la promoció mèdica de 1897 – 1902. Gimbernat,., 2021; 75: 83-99

Deixa un comentari