A la revista Gimbernat d’Història de la Medicina Catalana , hem fet, conjuntament amb la Mercè Viger i la Sara Fajula, una descripció de “La Xeringa”, una associació informal d’estudiants de la promoció 1897 – 1902 Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, pràcticament ignorada pels estudiosos de la història de la medicina local (Fig.1).

“La xeringa” apareix -en part- com un grup d’amics que pretenen divertir-se però, també i especialment, per manifestar la seva hostilitat al catedràtic de Terapèutica Mèdica, Josep Antoni Massó i Llorens (1835 – 1906) (Fig.2).

Massó era un home de gran vocació universitària i una gran voluntat d’arribar a ser professor de la Facultat de Medicina. El 1867, és professor ajudant de classes pràctiques de Fisiologia i Terapèutica de la càtedra del professor Jaime Magaz a la Universitat de Barcelona. El 1871, s’encarrega d’impartir Higiene Pública i Privada. El 1881, comença una incansable carrera per guanyar les oposicions a una càtedra. Del 1881 al 1887 es presenta a set oposicions, i en totes perd, fins que el 1888 guanya una càtedra a Granada, que permutarà el 1889 amb una de València. Allà hi està dos anys fins que pot passar a la càtedra de Terapèutica Mèdica de Barcelona en un concurs de trasllat el 1891.

Josep Antoni Massó és un docent immobilista que per impartir classe segueix els apunts de Magaz. El 1899, però, esclata un conflicte que marca la seva carrera i especialment la dels estudiants de tercer curs de Medicina. Massó fa un accident vascular cerebral que l’allunya de les aules durant mesos. El substitueix Manuel Ribas Perdigó (Fig.3), jove de 40 anys ajudant del Dr. Robert, mestre venerat pels joves de “La Xeringa”. Ribas Perdigó és l’ideal docent que els estudiants consideren un hereu del reconegut Odón de Buen.

La recuperació de Massó i la seva tornada a les aules provoca el descontent dels estudiants que demanen la seva destitució i -com no els fan cap cas- inicien una sèrie de protestes que desemboquen en una vaga general. El degà, que era el professor Joan Giné i Partagàs -impotent davant la força reivindicativa dels estudiants- convoca una reunió del claustre de professors, on s’acorda passar el cas a la Comissió Disciplinària. El resultat, una sanció que suspèn els estudiants de tercer curs de Medicina i els obliga a examinar-se al setembre.

El degà -segurament- era coneixedor de les limitacions de Massó però tot apunta que tenia les mans lligades perquè el catedràtic de Terapéutica és alhora propietari d’un terç i director del manicomi de Nova Betlem on -casualment- Giné i Partagàs és metge consultor. Més endavant el degà assoleix la propietat del centre.

No costa doncs imaginar que els professors fan costat a Massó i, quan els joves de “La Xeringa” acaben la carrera, es neguen a aparèixer a l’Orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1902, tot i que així ho estableix la tradició (Fig.4).

Aquest no és el primer conflicte que es dona a la Universitat de Barcelona amb un professor. El 1895, només quatre anys abans, el rector va suspendre, tot un curs, Odon de Buen (Fig.5), professor d’Història Natural molt apreciat pels estudiants, perquè feia pràctiques i estudis de camp. Les pressions dels sectors més immobilistes de la societat civil i eclesiàstica van ser determinants en aquesta decisió, que va ser molt criticada pels estudiants.

Els membres de La Xeringa es reuneixen cada Dijous Gras a Vallvidrera on celebren any rere any els Certàmens Humorístics i Artístics. Atorguen diferents premis als membres més enginyosos del grup ja sigui en forma de prosa, vers, actuacions musicals o teatrals. Finalment, els joves xeringaires feien un bon àpat i es feien retratar com a grup (Fig.6).

Sabem que la colla de La xeringa va seguir fent trobades anuals fins al 1936, poc abans que esclati la Guerra Civil. Ignorem si es van reunir durat la guerra però se sap que tornen a reunir-se de 1943 a 1948, almenys els que encara són vius. La fotografia de 1916 la vam localitzar en un web de subhastes i és l’origen de la investigació de la Mercè Viger. Aquella fotografia sense noms va permetre que es desenterrés una història que poca gent coneixia.

A la promoció de La Xeringa, hi ha estudiants que després són metges de prestigi i personatges molt significats políticament, social, cultural, esportiva i professionalment: els catedràtics Jesús Bellido i Ferran Casadesús, l’alcalde de Lleida i diputat de la Generalitat Humbert Torras, Josep Moll que és el fundador del Sindicat de Metges de Catalunya, el digestòleg Francesc Gallart, el tisiòleg Ramon Pla, l’ortopeda Sans Ricart i el ginecòleg Enric Seguí, als que hi hem d’afegir Pere Barrufet, ànima del grup que s’acompanya d’altres reusencs com Alexandre Frias i Claudi Tricaz, eminents especialistes en Pediatria i Radiologia respectivament.

Referència

Viger i Rovira, Mercè; Fajula Colom, Sara; Bruguera i Cortada, Miquel. «La Xeringa. La promoció mèdica de 1897-1902». Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, [en línia], 2021, Vol. 75, p. 83-99,

Galeria de Metges Catalans www.galeriametges.cat