Preparant l’entrada del blog sobre Gerhard Hansen i els seus descobriments lligats a la lepra (veure aquesta entrada del dia 28/09/21), vaig comprovar que s’ha editat un nombre força elevat de segells dedicats a fer un reconeixement a Hansen o per celebrar activitats o commemoracions relacionades amb la lepra. La majoria de països amb segells sobre lepra son països on la lepra era endèmica fins fa ben poc o encara ho és ara (Fig.1).

La lepra ja té tractament curatiu, consistent en l’associació de dapsona, rifampicina i clofazimina, que s’ha de seguir durant sis o dotze mesos segons el malalt sigui pauci o multi-bacil·lar. L’OMS dona gratuïtament el tractament, però no en tots els països pobres, que son els que tenen mes casos de lepra, es diagnostiquen o es tracten tots els malalts.

La lepra és encara freqüent en països de l’Africa, Àsia i Brasil, i és lògic que siguin aquests països els que fan més segells contra la lepra. Noruega ha fet un segell per honorar Hansen (Fig.2), Bèlgica un altre per honorar el pare Damià (Fig.3), de nacionalitat belga, i Brasil un per honorar el pare Bento (Fig.4).

Són els països amb més malalts amb lepra els que han fet més segells, uns dedicats als personatges que van estar relacionats amb la lepra, com el propi Hansen, que va descobrir l’agent causal (Fig. 5), o altres que van dedicar la seva vida a cuidar leprosos, com el pare Damià i el pare Bento, o a fer coses per ajudar els leprosos com el periodista francès Raoul Follereau (Fig.6).

Alguns d’aquests segells han estat editats per informar de jornades contra la lepra, com el Dia Mundial de Lepra (Fig.7) , que es celebra l’últim diumenge de gener, o el moviment solidari de Lluita contra la lepra (Fig.8). Sovint en aquests segells informatius es representa l’efígie d’algun d’aquests personatges i un text breu que anuncia el tema que es vol difondre.

L’efígie de Gerhard Armauer Hansen sol acompanyar-se d’un microscopi, per posar l’accent en que el mèrit de Hansen fou identificar la presència de bacils en teixits de malalts de lepra (Fig.9). Se’l representa barbat, tal com era quan ja s’havia fet gran, sense tenir en compte que quan descobrí el bacil de la lepra, Hansen només tenia 32 anys i no duia barba.