Maude Abbott va condensar en una sola vida, la seva, el que podrien haver estat dues o tres vides productives en el mon acadèmic de principis del segle XX. Va ser una patòloga competent i una docent brillant. Es va convertir en el referent internacional en cardiopaties congènites i va esdevenir la guia per reformar i fer créixer els museus d’història de la medicina, convertint–los en instruments útils per a la docència.

Neix al Quebec. Sa mare mor quan ella té un any, i ella i la seva germana, abandonades pel seu pare, son educades per la seva àvia.

Maude és la primera dona que obté el batxillerat en arts (1890) a la Facultat d’Arts de la McGill’s University de Montreal, però no l’autoritzen a matricular-se per estudiar medicina, amb l’argument que a la McGill’s no accepten dones (Fig.1). L’accepten al Bishop’s Medical College (Fig.2), on ja havia estudiat medicina Octavia Ritchie (1868 – 1948) la primera dona canadenca que fou metge.

L’escola de medicina de Bishop’s havia estat fundada el 1836, era bilingüe, però l’ensenyament pràctic el feien professors de la McGill’s University i es feien al Montreal General Hospital.

Abbott fa la carrera amb notes brillants i es gradua el 1894. Immediatament després fa una estada de pocs mesos a Zurich i després una de dos anys a la universitat de Viena, estudiant anatomia patològica i Obstetrícia i Ginecologia.

El setembre de 1897 torna a Montreal i obre una consulta privada de Ginecologia i Pediatria, que té molt desatesa, ja que el seu objectiu és entrar a la McGill’s. Mentrestant el Dr. Charles Martin li ofereix ingressar al Royal Victoria Hospital. Estant allà, estudia i publica un cas d’hemocromatosi, que ella designa com a cirrosi pigmentària del fetge, que al ser presentat a la sessió de la Societat Medico-Quirúrgica de Montreal té tant èxit que és admesa en aquesta societat, que fins aquell dia només acceptava homes. També presenta aquest cas davant la Societat d’Anatomia patològica, que el publica en la seva revista.

El Dr. Charles Martin li suggereix que estudiï els sorolls cardíacs , i el resultat de l’estudi es publica al Montreal Medical Journal.

El 1898, coneix el metge més prestigiós del Canada, William Osler, que li suggereix treballar al McGill’s Museum, on hi ha moltes peces per classificar. Aquell mateix any es crea una càtedra d’Anatomia patològica a la McGill’s i qui resulta escollit, George Adami, té també la responsabilitat de gestionar el museu. Nomena Maude Abbott la seva assistent, càrrec no retribuït, però que la connecta al museu.

Maude es posa a la feina i renova el museu, que acaba convertint-se en un suport educacional per la McGill’s University. Al cap d’uns mesos la nomenen conservadora (curator) del museu, després d’haver visitat els principals museus de medicina del món (Fig.3).

Quan Osler visita novament el museu, queda impressionat i escriu al degà de la McGill’s per dir-li que Maude Abbott és un geni de l’organització i direcció d’un museu mèdic, i que no n’ha vist cap de tant bo a Amèrica o Europa.

Abbott ajuda a organitzar l’Associació Nacional de Museus Mèdics, de la que ella en serà la secretaria, i el motor de l’associació del 1907 fins el 1938. És nomenada professora assistent (lecturer) d’anatomia patològica per la McGill’s University el 1910. A partir d’aquesta data, la universitat accepta que les dones puguin matricular-se a medicina.

El 1923, Abbott és contractada com a cap del departament d’Anatomia patològica del Women’s Medical College de Pennsilvania, però el 1925 quan és nomenada professora de la McGill’s, torna a Montreal.

Els últims anys de la vida professional de la Dra. Abbott els dedica a estudiar els defectes congènits del cor. Publica l’Atles de Malalties Cardiaques Congènites (1936), compendi dels 200 casos que ha estudiat i descrit personalment. És la referència mundial per aquest tipus de patologia.

El 1936, es retira i rep el doctorat honoris causa de la McGill’s (Fig.4). En un mural pintat per Diego Rivera a l’Institut de Cardiologia de ciutat de Mèxic, la Dra. Abbott està immortalitzada, amb els 50 especialistes del cor més importants. És l’única dona inclosa en el mural.

Referència

Kathleen Smith. Maude Abbott: pathologist and historian. CMA Journal 1987; 127