La cirurgia anglesa va fer un extraordinari progrés el segle XIX, especialment quan ja es disposava d’anestèsics, l’èter i el cloroform. No obstant ja hi havia excel·lents cirurgians que superaven la manca d’anestèsia per l’habilitat i la rapidesa. En aquest blog, ja hem parlat d’alguns d’aquests grans cirurgians, com Robert Liston (veure aquesta entrada del 26/3/21), Joseph Lister (veure aquesta entrada del 25/6/21) i Joseph Bell (veure aquesta entrada del 30/3/21).

Paget va ser un cirurgià expert i un clínic brillant, perquè va descriure malalties que no havien estat caracteritzades o identificades (Fig.1). És un dels metges amb més epònims, testimoni clar de les seves aportacions a la medicina.

Nascut el 1814 a Great Yarmouth (Norfolk), passa quatre anys (1830 – 1834) aprenent d’un cirurgià – barber, el Dr. Costerton. El 1834 marxa a Londres a estudiar medicina al Saint Bartholomew’s Hospital, on es gradua el 1836 (Fig.2). En aquella època, els estudis de medicina tenien una duració breu, però s’havien de fer pràctiques per poder superar l’examen del Royal College of Surgeons per poder exercir.

Paget era molt bon estudiant i rebé diversos premis per ser el millor de la classe. D’estudiant identificà la Trichinella spiralis, que és l’agent causal de la triquinosi. Després de graduar-se, fa una estada de tres mesos a Paris, on veu operar als doctors Velpeau, Lisfranc i Cloquet.

En tornar a Londres, el fan conservador del museu d’Anatomia Patològica del Bart’s que havien muntat dos patòlegs, que hi havien sigut professors: els Drs. Stanley i Abernathy. El 1839, ha de fer tres mesos de baixa per haver contret una febre tifoide.

El 1842, és nomenat professor de fisiologia al St. Bartholomews’ hospital (Fig.3). Les seves classes son excel·lents, fins el punt que un estudiant de Paget, William Kirker, edita els apunts en forma de llibre amb el títol ”Kirker’s Handbook of Physiology”, fent-se passar per l’autor.

Aviat publica la primera malaltia que porta el seu nom “Disease of the mammary areola”, basat en l’observació de 15 dones entre 40 i 60 anys, que abans de desenvolupat un càncer de mama tenien una lesió de l’arèola mamaria en forma d’èczema.

Altres malalties que porten el nom de Paget en honor del seu descobridor són la malaltia de Paget anus genital, la malaltia de Paget de l’os, el tumor desmoide, i la trombosi venosa axil·lar, coneguda també com a síndrome de Paget – Schroetter.

El 1847, és nomenat cirurgià del Bart’s i professor del Royal College, on ha de donar una lliçó anual (Fig 4), que al cap d’uns anys va reunir en un volum amb el títol “Lectures on surgical pathology” (1865).

Durant aquests anys ha mantingut el seu càrrec de conservador del museu i, el 1849, publica un catàleg descriptiu dels espècimens conservats. El 1851, obre una consulta privada que es convertirà en la més lucrativa de Londres. El 1858, és nomenat cirurgià de sa majestat la reina Victoria.

El 1871, quan té 57 anys, és nomenat cavaller per la reina i esdevé sir James Paget (Fig.5). El 1875, és elegit president del Royal College of Surgeons. El 1876, escriu un llibre “Osteitis deformans”, malaltia a la que hi ha dedicat 20 anys de la seva vida. El 1893, es retira de les seves activitats professionals, i mor el 1897.

Referències

WW Buchanan. Sir James Paget (1814 – 1897). Rheumathology, 2003; 42: 1107 – 1108.

K. Reed, TB Grage. The Paget tradition revisited. Am J Surg., 1982; 144: 498 – 503.

I C McManu. Sir James Paget’s research into medical education. The Lancet, 2005; 366: 506 – 513