Emil Theodor Kocher va ser considerat el millor cirurgià del món en la seva època, i encara se’l pot considerar un dels millors cirurgians que mai ha existit, pels seus resultats, per la seva creativitat que li permetia reinventar nous procediments quirúrgics, per la seva habilitat manual, per la seva seguretat quirúrgica i per la seva expertesa clínica (Fig.1).

Va rebre el premi Nobel de medicina el 1909 pels seus treballs sobre la tiroide, que constitueixen l’inici de l’endocrinologia, però també va dominar altres camps, especialment l’aparell locomotor i la cirurgia digestiva.

Kocher (1841 – 1917) neix a Berna d’una família benestant i estudia medicina a la Universitat de Berna. Mentre estudia, fa una estada al servei de cirurgia que dirigeix Billroth a Zurich, circumstància que li fa descobrir que vol ser cirurgià.

Acabats els estudis, és nomenat ajudant del professor Lücke, director de la Clínica quirúrgica universitària de Berna, i fa visites a diferents centres europeus de prestigi, com els dels professors Lagenbeck i Virchow a Berlin, de Billroth, que s’havia traslladat a Viena, de Spencer Wells i Lister a Londres, fins que a la mort de Lücke el 1872 li proposen ocupar la càtedra de cirurgia i dirigir la Clínica quirúrgica de la universitat de Berna. Kocher té 30 anys i treballarà a Berna durant els següents 45 anys (Fig.2).

El camp que dona més prestigi a Kocher és el de la cirurgia tiroidea, que abans de Kocher tenia una elevada mortalitat, pròxima al 13 %, i que es redueix al 0,5% amb la tècnica de Kocher (Fig.3).

A la regió de Berna hi ha una elevada incidència de goll, que permet a Kocher adquirir una gran experiència en la cirurgia de la tiroide. La seva experiència es limitava a l’acte quirúrgic, sense fer seguiment dels malalts que havia operat, fins que un col·lega li va advertir que algun dels malalts que havia operat havia tingut una evolució desfavorable amb un deteriorament físic i psíquic notables. Kocher revisa el seu arxiu dels casos operats fins el 1882 per conèixer l’evolució dels malalts sotmesos a una tiroïdectomia total. Comprova que els 18 casos d’extirpació total de la tiroide van anar malament.

Abandona aquest tipus d’operació i conclou que la funció tiroide és essencial per la vida i que la seva pèrdua té com a conseqüència el cretinisme, el mixedema i la caquèxia post-tiroidectomia. També demostra que la tiroidectomia subtotal evita aquestes complicacions. En un intent d’evitar complicacions quan s’havia de fer una tiroidectomia total, en cas de càncer, intentà l’administració d’extractes tiroidals.

Kocher és el cirurgià que introdueix el control estadístic de la seva feina, que li permet fer auditories dels seus resultats. L’any 1895, publica un Tractat de cirurgia, que serà traduït a diferents idiomes, del que se’n fan sis edicions (Fig.4).

El seu mestratge es fa també de manera personal i directa. Passen per Berna cirurgians excel·lents de tot el món, com William Halsted, Harvey Cushing i Charles Mayo, que assisteixen a la seva clínica privada, que obre el 1904. Mitjançant aquests cirurgians, Kocher tingué una extraordinària influència en la cirurgia nord-americana. Els seus deixebles locals són el Dr. Fritz de Quervain, que el succeirà en la càtedra de Berna, i César Roux, que dirigirà la Clínica de Cirurgia de Lausanne.

El 1903, fou elegit el primer president de l’Associació Internacional de Cirurgia i, deu anys més tard, crea la Societat suïssa de cirurgia, de la que també fou president.

Kocher és el metge amb més epònims. Porten el seu nom quatre operacions, una incisió per la cirurgia de la bufeta biliar i una per la nefrectomia, una maniobra operatòria per mobilitzar el duodè, un signe, un reflex, un fòrceps per obtenir l’hemostàsia dels vasos sagnants en una intervenció quirúrgica, el que posa en evidència l’extensió de les seves aportacions a la medicina.

Els segells postals de la figura 5 il·lustren el prestigi i reconeixement al professor Kocher.

Referències

Peter Kopp. Theodor Kocher (1841 – 1917). Nobel prize centenary, 2009. Arq Bras Endocrinol Metabol., 2009; 53 (9):1176 – 1180.

George Dunea. Theodor Kocher (1841 – 1917). Hektoen International, 2020;