El nom de Vera Peters és molt poc conegut, però la seva contribució a la humanitat ha estat de molta importància (Fig. 1). Els lectors més grans d’aquest blog recordaran el nom d’operació d’Halsted per indicar la mastectomia radical amb buidament ganglionar axil·lar com a tractament del càncer de mama, i segurament també recordaran haver vist malaltes amb un edema limfàtic del braç com a conseqüència de la interrupció del drenatge limfàtic causat per la operació.

El nom d’aquesta intervenció és el d’un dels grans cirurgians nord – americans de finals del segle XIX, William Halsted, cap del departament de cirurgia i catedràtic del Johns Hopkins Hospital de Baltimore (veure aquesta entrada del blog de 23/09/21). Era un excel·lent cirurgià, a qui se li deu la utilització per primera vegada de guants quirúrgics en un quiròfan.

L’operació de Halsted es va fer d’una manera gairebé sistemàtica fins els anys setanta del segle passat. El canvi de paradigma es produeix l’any 1975 arran de la publicació dels resultats d’un estudi controlat, fet per la Dra. Peters, que demostrava que la resecció del tumor mamari combinada amb radioteràpia era igual o millor que els tractaments més invasors.

Mildred Vera Peters era una oncòloga canadenca nascuda el 1911, graduada a la Universitat de Toronto l’any 1934 (Fig.2). Passa dos anys com a resident de cirurgia al St. John’s Hospital de Toronto, on coneix el Dr. Gordon Richards, que es convertirà en el seu mentor (Fig.3). En aquell moment encara no existia l’especialitat d’oncologia i Richards era un radiòleg dedicat a la radioteràpia en malalts oncològics, cap del departament de Radiologia del Toronto General Hospital.

Vera Peters s’interessa inicialment per la malaltia de Hodgkin, considerada en aquells anys com incurable, i comprova que la radiació era eficaç en aquesta malaltia després de revisar, l’any 1947, per encàrrec de Gordon les històries clíniques de 247 malalts amb malaltia de Hodgkin tractats amb radioteràpia. A partir d’aquest estudi, la radioteràpia comença a ser acceptada com a tractament essencial en el limfoma de Hodgkin, tot i que la universalització de la seva aplicació ha estat un procés lent, que un cop consolidat, ha permès comprovar que el Hodgkin és ara una malaltia curable.

La segona àrea d’interès de la Dra. Peters ha estat el càncer de mama. Estimulada per Gordon, que havia tractat la mare de la Dra. Peters d’un càncer de mama amb radioteràpia, estudia retrospectivament una sèrie de 800 casos de càncer de mama, atesos des de 1935 fins a finals dels anys 50, i comprova que la tumorectomia més radiació era igual d’eficaç que la mastectomia, però evitava el trauma psicològic de la mastectomia i el mal físic i emocional de les cicatrius.

Publica els resultats del seu estudi el 1975, però son rebuts amb escepticisme pels cirurgians nord-americans acostumats a un procediment més espectacular i mutilant, que els hi semblava més segur per eradicar el càncer. El reconeixement de l’eficàcia del tractament proposat per la Dra. Peters tardarà anys, fins que s’hagi consolidat en els grans hospitals americans i de la resta del mon (Fig.4).

La Dra. Peters treballa al Princess Margaret Hospital fins la seva jubilació, el 1976. Mor als 82 anys, de metàstasi d’un càncer de mama que s’havia diagnosticat nou anys abans.

En reconeixement de les seves aportacions, és guardonada amb dos doctorats honorífics, de la Universitat de York el 1975 i de la Queen’s University el 1983. També rep la medalla d’or de la Societat Americana d’Oncologia i Radiologia Terapèutiques el 1979. És nomenada Membre de l’Orde de Canadà (Fig.5) el 1975 i és inclosa a títol pòstum en el Saló de la Fama Canadenca de Medicina el 2010. El correu postal canadenc va emetre un segell en honor de la Dra. Peters, que inclou la seva imatge i un fons amb la histologia de la malaltia de Hodgkin (Fig.6).

El mèrit de la Dra. Peters no és únicament haver demostrat l’eficàcia de tractaments menys agressius que els que s’aplicaven abans, sinó haver tingut en compte l’opinió de les malaltes, que abans no es tenia en compte ja que la mastectomia radical era una actuació no qüestionada en cas de càncer de mama.