Qui podria ser considerat com el primer especialista en medicina del treball a Espanya no va aparèixer en el període de la Revolució industrial, que s’inicia a la segona meitat del segle XVIII a la Gran Bretanya, i més tard al nostre país, sinó que apareix quan Espanya era encara un país exclusivament agrícola. Quan s’expandeix la indústria sorgeixen moltes malalties noves relacionades amb els nous treballs i també amb les condicions en que viuen els obrers.

El protagonista d’aquesta entrada és un metge de les mines d’Almadén del segle XVIII. L’explotació de les mines de carbó o d’altres minerals és una activitat que s’inicia en temps immemorials. Ja en l’època d’Hipòcrates al segle V aC, es feien recomanacions per minimitzar les conseqüències nocives del treball a les mines.

Bernardino Ramazzini, al segle XVII, considerat com el pare de la medicina laboral, per la seva obra De morbis Artificum Diatriba, descriu les diferents malalties a que estan exposats els artesans. L’obra escrita del Dr. Parés hauria tingut una importància notable si hagués estat publicada, però quedà inèdita fins l’any 1997, quan es va localitzar en els arxius d’un ministeri.

Josep Parés i Franqués prové d’una família benestant de Mataró. L’avi era metge de Mataró i el pare, Josep Parés Picaire, un comerciant del Maresme. El fill fa els estudis de batxillerat i tot seguit la carrera de Medicina a la Universitat Sertoriana d’Osca (Fig.1), fundada per Pere IV d’Aragó el 1354, i clausurada el 1845. S’atribueix aquesta elecció a les facilitats que donava la Universitat d’Osca per atreure estudiants catalans. El nom de Sertoriana prové de Quintus Sertorius (Nursia, 122 a.C. – Osca, 72 a.C.), un destacat polític i militar romà del final de la República romana, enfrontat a Sila. Posteriorment fou mitificat com heroi nacional d’Espanya i Portugal. En acabar els estudis el 1747, intenta ingressar com a professor de la mateixa Universitat però no té èxit. Llavors, decideix emprendre un viatge per França que, no ben bé un viatge d’ampliació d’estudis, que inclou una breu visita a la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller.

La tornada de Josep Parés Franqués, però, no la fa a Mataró sinó que se’n va a fer de metge per diferents localitats castellano-manxegues com Granátula de Calatrava, Puertollano, Almodóvar del Campo o Almagro entre altres, fins que apareix per Almadén el 1759, més de deu anys després d’acabada la carrera. No hi ha informació per entendre perquè havia pres aquesta decisió.

Josep Parés s’estableix professionalment a Almadén, on ocupa diversos càrrecs com el de regidor municipal, procurador síndic, i majordom de l’Església Parroquial de San Rafael i de la Confraria del Santíssim. Al principi de la seva estada a Almadén, fa de metge de la ciutat però aviat permuta aquesta ocupació per la de metge de les mines, amb la denominació de “médico de las Reales Minas de Azogue, de su Real Fábrica, tropa de su resguardo, Real Hospital de Mineros y Cárcel de Forzados”, un càrrec que ocupa durant més de 25 anys.

En aquest temps, Josep Parés duu a terme una notable labor assistencial que coincideix amb la creació del “Real Hospital de Mineros” que es funda el 1752 però que no entra en funcionament fins al març del 1774, a instàncies del metge català (Fig. 2 i 3).

La obtenció de mercuri era, aquells anys, un sector estratègic de l’economia nacional. Era indispensable per l’extracció de la plata en les mines americanes mitjançant la tècnica de l’amalgamació. Els anys en que el Dr. Parés hi treballa, s’havia hagut d’intensificar la feina d’Almadén, perquè s’estava exhaurint la producció de la mina peruana de Huancavélica.

A principis de la dècada dels setanta del segle XVIII, la “Superintendencia General de Azogues” -en català Argents Vius-, l’organisme del qual en depenia la gestió de l’Hospital de Miners, encarrega a Josep Parés que elabori un text que faciliti el coneixement i tractament de la patologia laboral dels treballadors d’Almadén, per simplificar la feina dels futurs metges de l’Hospital. Materialitza aquest encàrrec amb un treball de l’any 1778 Catástrofe morboso de las minas mercuriales de la Villa de Almadén del Azogue, que representa la principal i més nova aportació espanyola a la literatura mèdica sobre salut laboral i sanitat minera del segle XVIII. Parés atribueix la responsabilitat de les afeccions dels miners al mercuri, alhora que nega la culpa –en contra del que es venia dient- a miasmes que per ell son inexistents. Parés descriu en catorze capítols les malalties corporals especifiques del treball a les mines de mercuri.

Amb la confiança que el rei reconegui els seus mèrits, Josep Parés Franqués envia aquest treball i dos llibres més de contingut naturalista a la Cort: Apología de las Reales Minas de Almadén […] del 1777) (Fig.4) i Descripción histórico-físico-médico-mineralógico-mercurial […] del 1785. Però, no és fins al 1798 quan, el mateix any de la mort del metge, Carles IV el nomena honoríficament “metge de la reial família”, sense que s’hagi publicat el llibre.

El sinistre panorama sobre les condicions de vida i el tipus de treball dels miners que Parés presenta en el Catástrofe morboso […] —que pretén que el rei tingui compassió i doni suport a les mesures assistencials orientades a la recuperació dels treballadors de les mines i l’ajut a les famílies— feu de l’obra un document compromès que els responsables de la Superintendencia General de Azogues no van considerar oportú editar. Afortunadament, es va trobar el manuscrit i s’ha editat l’any 1997 (Fig.5).

Referències

A Menéndez Navarro. En el principio fué Almadén.: los orígenes de la medicina del Trabajo en España. Medicina y Seguridad del Trabajo, 2014; 60: ……..

Massons i Esplugas, J. Mª: La Facultat de Medicina i Cirurgia d ́Osca i els catalans. Gimbernat, 1998; 30: 193-205.