La meva llista dels metges catalans amb més projecció internacional i/o que han fet més aportacions a la medicina del país inclou els següents noms: Arnau de Vilanova, Pere Virgili, Antoni de Gimbernat, Jaume Ferran, August Pi Sunyer i Josep Trueta. Crec que coincidiria amb molts col·legues, però si teniu la vostra pròpia llista pengeu – la, si us plau, a la secció de comentaris que està al final de cada entrada d’aquest blog.

Cada un dels metges de la meva llista hi és per raons diferents. Pere Virgili hi es perquè va impulsar la creació d’escoles de cirurgia, una pels cirurgians de l’armada a Cadis i l’altre pels cirurgians de l’exèrcit a Barcelona, que van contribuir d’una manera evident a la millora del nivell de la medecina assistencial del nostre país (Fig.1).

No sabem quines raons van influir en la vocació de Virgili per la cirurgia. A casa seva, a Vilallonga del Camp, poblet del camp de Tarragona (Fig.2), eren pagesos i no havia tingut relació amb metges fins que va anar a viure amb el cirurgià Gabriel Riera per formar-se com a cirurgià. Pere Virgili va començar a aprendre l’ofici de cirurgià als 22 anys, a casa d’un cirurgià romancista de la ciutat de Tarragona, a qui el pare de Pere Virgili paga sis doblons d’or pels tres anys en que va estar a dispesa a casa del cirurgià, de 1721 a 1724, mentre li ensenyava el que ell sabia fer.

Acabats aquests tres anys, s’allista a l’exèrcit i és adscrit al regiment de cavalleria de Tarragona, el que li permet practicar a l’hospital reial, que era l’hospital de Santa Tecla, fins que el destinen a Algeciras per participar en el setge de Gibraltar. A Algeciras és cirurgià major de l’hospital de la ciutat.

Coneix Jean Lacombe, que era cirurgià major de l’armada, que li recomana que deixi l’Exèrcit i passi a l’Armada, cosa que Virgili compleix.

El 1731, fa un viatge a Itàlia com a ajudant del cirurgià major, i torna a Cadis on residirà ell amb la família. Mentre està a Cadis, és cirurgià de l’hospital. El 1735 fa el seu primer viatge a Amèrica, del que torna el 1737, i en fa tres mes fins el 1748. Deixa de viatjar a Amèrica, perquè és nomenat director del recentment creat Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada a Cadis.

La carrera de Virgili és ascendent. És cirurgià major de l’armada i primer cirurgià de cambra del rei, el que l’obliga a desplaçar-se sovint a Madrid. Quan mor el rei, puja al tro el rei Carles III, que el nomena director del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, que s’inaugura el 1760 (Fig.3).

Un fet de gran importància, conseqüència de la creació dels reials col·legis de cirurgia és que els cirurgians – barbers començaran a desaparèixer perquè ja existeix un sistema acadèmic de formació dels cirurgians, de més nivell que el sistema de mestre i aprenent d’abans. També és cert que la cirurgia es farà més elitista que abans, perquè estudiar en un Reial Col·legi surt més car i no tots els pares ho poden pagar.

Molts articles sobre Pere Virgili són accessibles al lector, però segurament la biografia més canònica de Pere Virgili és la que va escriure el dermatòleg tarragoní, Rafael Albiol Molné (Fig.4).

Referències

Jacint Corbella i Corbella. Qui era Pere Virgili i què va fer. Rev. R. Acad. Med Catalunya, 2011; 28: 85-87.

Josep Mª Massons Esplugas. Pere Virgili i les seves circumstàncies. Gimbernat., 1995; 24: 199 – 209.

Rafael Albiol Molné. La formación quirúrgica de Pere Virgili. Su maestro. Gimbernat, 1992:17: 113-120.