Harrison pot ser considerat el paradigma del bon metge (Fig.1).

Segurament els noms que primer venen al cap a un metge americà si li pregunten qui podria ser l’exemple d’un bon metge, són els de William Osler primer i el de Tinsley Harrison a continuació.

Harrison és un nom molt conegut pels metges espanyols de més de 60 anys, que quan tenien de 20 a 30 anys tenien aspiracions de ser un bon internista. Els metges joves d’aquell temps consideraven el “Harrison”, com es denominava col·loquialment al llibre “The Harrison’s principles of Internal medicine”, era el súmmum de la medicina interna (Fig. 2).

Harrison va ser l’editor del llibre, el seu impulsor, el que escull els autors dels diferents capítols, el que defineix la seva estructura i orientació. És un llibre centrat més en els malalts que no pas en les malalties. El llibre va tenir tant èxit des del principi, que va convertir Harrison en un dels metges més influents del país.

Tinsley Harrison neix a Talladega, Alabama, el 1900 en una família de metges. El seu pare correspon a la sisena generació de metges Harrison.

Comença medicina als 15 anys, per recomanació de William Osler a son pare, de qui era amic. Fa el primer curs a la universitat de Michigan i la resta a la Johns Hopkins Medical School, on es gradua el 1922. Fa l’internat al Peter Bent Brigham Hospital de Boston i l’especialitat de Medicina Interna al Johns Hopkins Hospital de Baltimore, amb un interès especial per la Cardiologia i la Fisiopatologia. L’últim any d’especialització el fa a la Vanderbilt University a Nashville, on és cap de residents (Fig.3).

Comença la seva pràctica professional el 1944 a Carolina del Nord i aviat està a la Southwestern Medical School de Dallas, Texas per passar el 1980 a la Vanderbilt University, on hi estarà 10 anys.

Harrison és un clínic excel·lent que arriba al diagnòstic amb l’anamnesi i l’examen físic. Els seus alumnes el valoren per la seva amabilitat, obertura de mires, i la compassió que li inspiren els malalts. La seva capacitat docent és notable i es compara amb la de William Osler (Fig.4).

Cap els anys cinquanta, edita un llibre que s’ha convertit durant molts anys en el llibre de text pels que volen ser internistes. Harrison és editor de les cinc primeres edicions. En total hi ha hagut setze edicions, i s’hauria traduït a setze idiomes. Harrison va ser president de l’American Heart Association, i va rebre diferents reconeixements, com és el Kober Medal de la Physician Association of America i el mastership award of American College of Physicians.

A Espanya i als països llatino-americans, el llibre de Farreras – Rozman va competir amb dignitat amb el Harrison en nombre d’edicions i de lectors.