Virchow fou, sense cap dubte, el patòleg més brillant de la seva època, qui més contribucions científiques ha fet (Fig.1). La més destacada de les seves aportacions és l’afirmació de que tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula, que és la base de la teoria cel·lular. Va ser qui va reconèixer per primera vegada la trombosi, l’embòlia i la flebitis, així com la interrelació entre aquests fenòmens. Va ser el primer en descriure la leucèmia i va instituir el terme leucocitosi. Virchow no va ser únicament un científic, sinó que va ser també un home amb molta participació social i compromís polític.

Neix el 1821 en un poble de la regió de la Pomerània. Als 18 anys, marxa a Berlín a estudiar medicina a l’Escola Mèdica Militar, on té com a mestre el fisiòleg Johanes Peter Mueller . Es gradua el 1843. L’any següent, ingressa com a patòleg a l’hospital de la Charité, el més important de Berlin. Té facilitat pels idiomes i acabarà coneixent llatí, grec, anglès, francès i holandès, a més de l’alemany.

El 1848, és designat per formar part d’una comissió per estudiar una epidèmia de febre tifoide a l’Alta Silèsia, que ha provocat 16 morts. La visita li produeix un gran impacte, al comprovar les condicions en que vivia la població, majoritàriament d’origen polonès. La pobresa, la fam, el medi insalubre, les condicions de treball inhumanes son, per Virchow, factors que influeixen negativament en la salut. Virchow entén que s’ha de modificar l’estructura social i econòmica si es vol millorar la salut dels pobres. Descobreix que medicines i política han d’anar de la mà.

Aquesta consideració l’impulsarà a participar amb altres metges partidaris del liberalisme en el moviment revolucionari enfrontat a l’absolutisme de Bismarck. Defensa que la salut és una qüestió social directa. Reclama la creació d’un Ministeri de Sanitat. Quan es reinstaura l’absolutisme, és acomiadat de l’hospital de la Charité. Virchow s’ha de refugiar en l’activitat científica i docent.

El 1849, es desplaça a Wurzsburg on li han ofert la càtedra d’Anatomia Patològica, la primera que es crea a Alemanya. Hi està deu anys i té un gran èxit com a docent, el que fa que es multipliqui per quatre el nombre d’alumnes que es matriculen a Wurzsburg (Fig.2). Son deixebles seus Adolph Kussmaul, Edwin Klebs, que descobreix el bacil de la diftèria, von Recklinghausen i Julien Cohnheim entre altres.

Els anys de Wurzsburg son molt productius des del punt de vista acadèmic. Edita el “Manual de Patologia Especial i Terapèutica” en sis volums, i la seva obra fonamental “Patologia cel·lular“, que va ser traduïda a l’espanyol per Bartomeu Robert i Joan Giné i Partagás.

El 1856, rep la invitació de la universitat de Berlin de fer-se càrrec de la càtedra d’Anatomia Patològica i Fisiologia, i a més el fan director de l’Institut de Patologia acabat de crear, en el que hi estarà vint anys.

El 1858, és elegit membre de l’Ajuntament de Berlin, on promou importants reformes sanitàries. El 1861, contribueix a fundar el Partit Progressista alemany des d’on es converteix en un opositor de Bismarck (Fig.3).

Virchow és un home culte, treballador incansable, impetuós, polemista. Home de grans idees, però alhora poc flexible per canviar-les. Va ser opositor a la teoria microbiana de Pasteur, que el va dur a ser crític amb les publicacions de Semmelweis, i a no acceptar les teories de Darwin.

Mor als 81 anys després d’una caiguda al baixar d’un tramvia en marxa, en la que es va fracturar el maluc. Potser la mort va impedir que li donessin el premi Nobel pel que havia estat nominat. Els tres últims anys de vida va col·laborar amb les excavacions de Troia del seu amic Heinrich Schliemann (Fig.4).

Tres frases de Virchow per acabar aquesta entrada:

“La medicina és una ciència social i la política no és més que medicina a gran escala”.

“Els metges son els advocats dels pobres”.

“L’educació mèdica no és per aconseguir un medi de vida pels estudiants, sinó per garantir la salut de la comunitat”.

Referències

Sam Safavi-Abbasi et al. Rudolf Ludwig Karl Virchow: pathologist, physician, anthropologist, and politician. Neurosurg Focus, 2006; 20 86): 1-6.