Amèrica ha estat un lloc de destí per molts metges catalans. Per la majoria d’ells, va ser un destí obligat per les dramàtiques conseqüències de la Guerra Civil, que va fer que fugissin de Catalunya per por de les represàlies dels guanyadors. Els metges catalans que es van exiliar es van repartir per diversos països de l’Amèrica Llatina, especialment Mèxic, però també Xile, Veneçuela, Colòmbia i Argentina. No van ser, però, els primers que es van traslladar a l’Argentina. Ja el segle XVIII s’hi van instal·lar metges militars catalans, que van desembarcar amb l’autorització dels seus superiors per complir alguna missió o voluntàriament, potser tips de navegar i amb el desig de trobar un espai en la pràctica professional civil.

El primer del qual tenim constància és Francesc Argerich i Batallas (1732 – 1767), que havia nascut a un poblet de la Segarra i embarcà com a metge de l’Armada acabats els seus estudis al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, el 1752. A Buenos Aires, el governador del Riu de la Plata li encarrega fer de metge de la guarnició dels militars espanyols de Buenos Aires, denominat el Presidio de la ciutat. Més tard és ascendit a coronel dels exèrcits reials. Envia el gran dels seus 17 fills, Cosme Argerich del Castillo (1758 – 1820), a Espanya a estudiar medicina a la Universitat de Cervera. Cosme torna a l’Argentina, metge, casat amb una catalana i amb un fill nascut a Barcelona, Francisco Cosme Argerich (1787 – 1846) que anys més tard serà el primer metge argentí format a l’Argentina. El pare d’aquest nen, Cosme Argerich (Fig.1), serà el metge més influent de l’Argentina independent i creador de la primera facultat de medicina del país.

Altres metges catalans van tenir molta influència a l’Argentina de l’etapa final de la colònia. Josep Albert Capdevila i Pallarès (1742 – 1820), llicenciat a Cervera i doctorat al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, va ser el segon de Francesc Argerich en l’escalafó militar. Fou un cirurgià notable a qui li van encarregar ser examinador del Tribunal del Protomedicat del Riu de la Plata (Fig.2). Capdevila participa molt activament en les batalles contra els anglesos, atenent els ferits tant militars com civils.

Dos cirurgians catalans de prestigi foren Salvi Gafarot i Peramon (1777 – 1840), de Sant Martí de Llèmana i graduat al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i Cristóbal Martí de Montúfar (1758 – 1842), de Barcelona i graduat al Col·legi de Cirurgia de Cadis. Tant l’un com l’altre van desembarcar a Montevideo amb llicència militar i van ser cirurgians civils, tret del temps de les invasions angleses en que van fer de cirurgians de regiments creats per combatre els anglesos (Fig.3).

Tant l’un com l’altre van tenir també activitats docents a l’Instituto Médico Militar, creat per formar cirurgians per a l’exèrcit del general San Martín, col·laborant amb els plans acadèmics de Cosme Argerich. Van prendre posició a favor de la independència de les colònies americanes de la corona espanyola. Els dos van ser, també, els primers metges que van aplicar la vacuna de la verola en aquell territori.

Finalment hem d’afegir Antoni Corbella i Fondebila (1750-1808). Estudia al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis per fer-se cirurgià militar. Després d’un any embarcat, fent pirateria en naus de països no amics, embarca el 1772 a la fragata Soledad cap a Montevideo. Durant l’any 1774 està al front de l’hospital de Montevideo. Intenta que l’autoritzin a tornar a Espanya, però li deneguen la sol·licitud i ha de quedar-se a Montevideo. Passa l’any 1777 fent de metge de la Colònia de Sacramento. Aquell any és nomenat tinent del Protomedicat del Perú per un catedràtic de la Universitat de San Marcos de Lima, però el virrei del Río de la Plata, que aspira a crear un Protomedicat propi, li nega la validesa del nomenament. Corbella torna a Espanya, sense permís, per reivindicar el nomenament de tinent del Protomedicat, però les seves reclamacions fracassen. Torna a Buenos Aires, on no troba feina i ha de marxar a Santiago de Xile, on fa de metge durant dos o tres anys. Torna a Madrid el 1786, entestat que se li reconegui el nomenament de tinent del Protomedicat, per poder dedicar-se a la docència, que és la seva aspiració principal. Ara se li denega aquesta sol·licitud adduint que havia desertat del seu lloc a l’Armada. Corbella no torna a Amèrica i exerceix de metge a Madrid, on publica tres llibres, el més important dels quals és un tractat de pneumologia.

Referències

Les biografies dels metges presentats en aquesta entrada del blog es poden trobar a la Galeria de Metges Catalans.