Miquel

David Dane (1923 – 1998), el primer en fotografiar el virus de l’hepatitis B

En la història de l’hepatitis B, incloent el seu descobriment com entitat pròpia, la caracterització del virus, la seva identificació, el coneixement de com es transmet, les poblacions amb més risc d’infectar-se, la història natural i el tractament, han intervingut molts clínics i molts investigadors.

Molts sortiran en aquest blog, com Baruch Blumberg (Fig.1), el descobridor de l’Antigen Austràlia, Maurice Hilleman, el fabricant de la vacuna de l’hepatitis i Saul Krugman, que va ser el primer en adonar-se que hi havia dos tipus de virus que causen hepatitis (veure aquesta entrada del blog).

Baruch Blumberg, premi Nobel de Medicina l'any 1976
Fig.1 Baruch Blumberg, premi Nobel de Medicina l’any 1976

Avui us presento David Dane (Fig.2), un viròleg anglès que va ser el primer en fotografiar el virus de l’hepatitis B amb el microscopi electrònic.

David Dane
Fig.2 David Dane

David Dane neix a Puttenham. Decideix estudiar medicina al Clare College a Cambridge, però abans s’havia interessat per l’ornitologia i havia publicat alguns articles sobre ocells.

Abans d’acabar la carrera, s’allista com a voluntari a l’exèrcit, l’any 1941. Inicialment és destinat a l’arma d’infanteria, però aviat s’adonen de les qualitats de Dane i li fan fer un curs per ser oficial. El 1943, entra al cos de paracaigudistes, amb els que salta a Normandia, el juliol de 1944. Aquell mateix any, quan acaba la guerra, torna als estudis de medicina al Clare College de Cambridge, i va al St. Thomas’ hospital a fer les pràctiques.

El 1951, guanya una beca per anar a l’Institute of Medical and Veterinary Science, a Adelaida (Austràlia), a treballar en rickèttsies, clamídies i psitacosis. Allí coneix Verònica, una vídua amb dos fills, amb qui es casa.

El 1953, obté una plaça a la Queen’s University de Belfast, a Irlanda del Nord, al departament del professor George Dicks, un destacat viròleg, que està fabricant vacuna de la polio amb virus atenuats. Aviat és promocionat amb una plaça de professor ajudant (lecturer).

Està 11 anys a Belfast, fins l’any 1966 quan obté una plaça a Londres, al Middlesex Hospital com a cap del departament de virologia. El Middlesex és un dels pocs hospitals anglesos que disposen de microscopi electrònic. Dane s’interessa per la Microbiologia transfusional, tant per la identificació de donants amb infeccions asimptomàtiques transmissibles com en els receptors, i estableix una relació permanent amb el North London Blood Trznsfusion Center, del que és nomenat consultor honorari.

El descobriment de l’antigen d’Austràlia, com a marcador del virus de l’hepatitis B (VHB), per Baruch Blumberg aquell mateix any, proporciona una prova de laboratori per a l’hepatitis B. David Dane i el seu grup apliquen ràpidament la immunodifusió d’Ouchterlony (Fig.3), que havia utilitzat Blumberg per trobar l’antigen Austràlia, com un sistema de cribratge per detectar els donants de sang infectats pel VHB. Més tard, Dane i el seu grup posaran a punt un test molt sensible, el radioimmunoassaig (RIA), pel diagnòstic dels portadors del virus.

Un aborigen australià (imatge superior). La línia vermella de l'imatge inferior, que hi ha entre dos pouets en una placa de Petri indica una reacció antigen – anticòs. L'antigen estaria en un pouet i l'anticòs en l'altre. La precipitació està tenyida amb azo-carmí.
Fig.3 Un aborigen australià (imatge superior). La línia vermella de l’imatge inferior, que hi ha entre dos pouets en una placa de Petri indica una reacció antigen – anticòs. L’antigen estaria en un pouet i l’anticòs en l’altre. La precipitació està tenyida amb azo-carmí.

El 1970, David Dane amb els seus col·legues, Colin Cameron i Moya Briggs, identifiquen el virus complet de l’hepatitis B en sèrum mitjançant microscòpia electrònica (ME) (Dane, D. S.; Cameron, C. H.; Briggs, M. (4 April 1970). “Virus-like particles in serum of patients with Australia-antigen-associated hepatitis”. The Lancet. (7649): 695–698) (Fig.4). La seva col·lega, June Almeida dels Wellcome Research Laboratories, la principal microscopista electrònica del món, va encunyar el terme “partícula de Dane” per a designar el virus, tal com es veia al ME, i aquesta denominació es va mantenir durant molts anys, malgrat que incomodava el propi Dane.

Imatge en microscòpia electrònica del VHB. El virus son les partícules grans amb un centre més fosc.
Fig.4 Imatge en microscòpia electrònica del VHB. El virus son les partícules grans amb un centre més fosc.

Dane s’interessa també pels mecanismes de transmissió del VHB i demostra la importància de la transmissió sexual del virus en la societat occidental (Lim, KS; Wong, VT; Fulford, KW; Catterall, RD; Briggs, M; Dane, DS (1977). “Role of sexual and non-sexual practices in the transmission of hepatitis B”. British Journal of Venereal Diseases. 53 (3): 190–192.)

Dane va defensar sempre que la Gran Bretanya fos autosuficient en la producció de derivats del plasma, i no depengués de la producció americana, perquè als Estats Units els donants de plasma eren retribuïts i a la Gran Bretanya altruistes. Havia demostrat que els hemofílics anglesos tenien menys hepatitis que els americans (Dane, D. S.; Cameron, C. H. (1975). “Factor-VIII Concentrate and Hepatitis”. The Lancet. 306 (7929): 328–329) . Quan apareix l’epidèmia del SIDA, es comprova que la taxa d’infectats pel virus de la sida entre els hemofílics era molt menor a Anglaterra que als Estats Units, en funció del tipus de factor VIII que havien rebut uns i altres, confirmant el criteri de Dane

Dane va ser un excel·lent viròleg i la seva col·laboració amb els metges dedicats a la medicina transfusional va permetre un notable avenç en el nostre coneixement de l’hepatitis B.

Referències

Arie J Zuckerman. David Maurice Surrey Dane– The Guardian 1 May 1998; The Daily Telegraph 26 May 1998]

John A J Barbara. David Surrey Dane 1923 – 1998. Vox sanguinis, 1998; 75; 177.

Deixa un comentari