Balmis era un metge militar alacantí que va dur a terme la primera campanya de vacunació poblacional contra la verola, campanya coneguda com “Expedició filantròpica de la vacuna”. Finançada pel rei d’Espanya Carles IV, consistí en un procés de vacunació de la població dels països de la corona espanyola d’Amèrica (Fig.1).

Abans que l’expedició es posés en marxa el 1803, Balmis ja tenia una llarga experiència com a metge militar i com a metge civil a Mèxic. Era fill i net de cirurgians-barbers, entra als 17 anys a l’Hospital Militar d’Alacant com a practicant, formant-se durant cinc anys amb el cirurgià major de l’hospital. És voluntari a la campanya d’Alger, l’any 1771, on hi hagué una gran mortalitat de soldats espanyols.

El 1778, supera l’examen de cirurgià-barber del Protomedicat de València i és destinat com a cirurgià al Regiment d’Infanteria de Zamora, que participarà en el setge de Gibraltar l’any 1780. Seguidament és destinat a Amèrica on hi marxa amb l’expedició dirigida pel marqués del Socors, José Solano (Fig.2).

El 1781, participa durant un mes en la batalla de Pensacola, l’actual Florida (Estats Units) (Fig.3), on Bernardo de Gálvez era el governador.

Balmis es queda cinc anys a Amèrica, que passa a Mèxic treballant de cirurgià en diferents hospitals, com l’Hospital de Jalapa i el de l’Amor de Dios, que s’integrarà a l’Hospital del San Andrés, on Balmis s’ocuparà dels malalts sifilítics amb el càrrec de cirurgià major (Fig.4). Després el nomenen director mèdic de l’Hospital Militar del Amor de Dios —entre 1786 i 1788— centre que, principalment, acollia persones amb malalties venèries.

En aquest hospital experimenta amb dues plantes, l’atzavara (Agave americana) (Fig.5) i la begònia (Begonia balmisiana), que remeiers indígenes li han confiat que son curatives de la sífilis. Exportà a Europa la begònia, que rebé, en el seu honor, el nom oficial de Begonia balmisiana.

L’any 1787, obté el títol de graduat en medicina per la universitat de Mèxic. El 1792, torna a Espanya amb un carregament d’atzavara i de begònies pel Jardí Botànic de Madrid.

El Protomedicat, que no està convençut de l’eficàcia d’aquest tractament crea una comissió per examinar les propietats curatives d’aquestes plantes. Diversos científics espanyols no accepten el seu ús clínic. En reacció a aquesta crítica, Balmis edita, el 1791, un llibre: Demostración de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantas de Nueva España, especies de agave y de begonia para la curación del vicio venéreo y escrofuloso (Fig.6), en el que es defensa de les acusacions.

El 1795, Balmis és nomenat cirurgià honorari de cambra de Carles IV i, el 1797, rep el títol de batxiller en Medicina per la universitat de Toledo, i més tard el de doctor, però no se sap en quina universitat.

El 1903, s’embarca en la corbeta Maria Pita i surt cap a Amèrica dirigint l’expedició que portarà la vacuna de la verola a Amèrica (Fig.7) (veure aquesta entrada del blog del 27/09/21).