Es considera que Koch va ser el descobridor de l’agent causal del còlera (Fig.1) l’any 1884, el mateix any que el Dr. Ferran va descobrir la seva vacuna del còlera, 30 anys després que John Snow hagués descobert que el còlera es transmetia per l’aigua contaminada, d’acord amb el seu estudi al barri del Soho a Londres (veure aquesta entrada del 04/08/21).

Sis mesos abans de la seva troballa, el 24 d’agost de 1883, Koch havia arribat a Alexandria, capitanejant una expedició alemanya que s’havia traslladat a Egipte, pagada pel govern alemany, per identificar la causa del còlera.

L’expedició estava formada per dos metges del seu Institut de Berlin, Georg Gaffky (Fig.2) i Bernhard Fischer, i un tècnic. Arriben uns dies després que ho hagués fet un grup d’investigadors francesos de l’Institut Pasteur, finançats també pel seu govern, amb el mateix objectiu que l’expedició alemanya. La comissió francesa estava composta pels Drs. Roux, Nocard, Thuiller i Strauss.

Uns i altres segueixen el mateix pla: fer autòpsies d’egipcis morts de còlera i fer investigacions bacteriològiques. Descobreixen que a la femta dels malalts hi ha multitud de gèrmens, però a la mucosa intestinal només hi troben un bacil específic, que Koch creu que ha de ser l’agent causal de la malaltia (Fig.3). Per confirmar-ho s’han de fer estudis de transmissió a animals, per veure si es reprodueix la mateixa malaltia que en els humans.

Els francesos no han prosperat tant perquè han d’interrompre les seves investigacions a causa de la mort de còlera d’un dels seus membres, Louis Thuiller, de només 27 anys. També havien descobert el mateix bacil que Koch, però tampoc havien tingut èxit en els seus intents de transmissió en animals.

Koch demana que el govern alemany els enviï a Calcuta a prosseguir les investigacions, ja que l’epidèmia de còlera a Egipte pràcticament s’ha extingit.

L’equip alemany arriba a Calcuta el 13 de novembre, un mes després d’abandonar Egipte, i segueix practicant autòpsies, cultivant el germen de la mucosa intestinal, examinant el context de l’epidèmia, com el sol i l’aigua, i altres circumstàncies que poden influir en la difusió de la malaltia.

El 7 de gener de 1884, Koch anuncia que ha aïllat un germen d’un cultiu pur, que només troba en els malalts de còlera, però no en els malalts amb diarrea d’una altra etiologia. Descriu que el bacil té la forma d’una coma i que té la capacitat de proliferar en les teles molles i en terra humida. Es troben pocs gèrmens en els malalts en la fase inicial, però la concentració de bacils va augmentant a mesura que progressa la malaltia, fins a convertir-se en l’únic germen que es troba. Quan el malalt es recupera, hi ha cada cop menys bacils en la seva femta.

El 4 de març, decideix acabar la seva estada a l’Índia després de 52 autòpsies i haver estudiat 40 malalts.

A l’arribada a Berlin, és rebut com un heroi. Koch és distingit amb honors. Presenta la seva troballa en una conferència sobre el còlera que es celebra a Berlin el 24 de juliol de 1884, a la que hi assisteixen tots els científics alemanys.

Koch, i probablement la totalitat dels assistents a aquesta conferència, ignoraven que l’italià Filippo Pacini havia publicat l’any 1854 un article en el que descrivia el vibrió colèric “Osservazioni microscopiche e deduzioni patologiche sul cholera asiatico“. A continuació, Pacini va publicar un seguit d’articles sobre el mateix tema, que també foren ignorats, segurament perquè estaven escrits en italià. Pacini (veure aquesta entrada del 28/07/21) havia mort el 1883, l’any en que l’expedició de Koch va anar a Egipte, i no va poder reclamar l’autoria i l’anterioritat del seu descobriment. Només als 82 anys després de la seva mort, Pacini ha estat reivindicat (Fig.4). Ara el nom de l’agent etiològic del còlera es diu oficialment “vibrio cholerae Paccini, 1854″.

Referències

N. Howard-Jones- Robert Koch and the cholera vibrio: a centenary. Br. Med. J., 1984; 288: 379-380.

J.A. Barcat. Filippo Pacini y el cólera, 1854. Medicina (Buenos Aires), 2014; 74: 77-79.