El nom de Korsakov ha passat a la història de la medicina per la psicosi de Korsakov. Una síndrome clínica que presenten alguns alcohòlics crònics i que ell va descriure de manera completa. Va ser un excel·lent psiquiatra, que va formar la majoria de psiquiatres russos de finals del segle XIX, a través del seu llibre “Manual de malalties psiquiàtriques” i del seu mestratge a la càtedra de psiquiatria de la universitat de Moscou. La seva mort prematura, a conseqüència d’un infart de miocardi als 46 anys, va impedir que deixés un llegat científic més important.

Korsakov (Fig.1) es llicencia en medicina l’any 1875 a la universitat de Moscou. Fa el postgrau amb un neuròleg de prestigi, Aleksei Kozhevnikov (Fig.2), amb qui fa la tesi doctoral, “Paràlisi alcohòlica”, el 1887. Kozhevnikov s’havia format a l’hospital de la Salpêtrière de Paris, amb Charcot, i havia treballat especialment en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

De 1885 a 1894, fa diversos viatges per visitar els millors serveis de psiquiatria europeus, per això adquireix una sèrie de contactes que li seran útils en la seva vida professional. Visita Theodor Meynert, l’anatomista del sistema nerviós, a Viena, Karl Wesphal a la Universitat Humboldt de Berlin, Paul Flechsig, neuropatòleg a Leipzig, Valentin Magnan a l’Hôpital Sainte Anne de Paris i Emil Kraepelin a Heidelberg.

Als 38 anys, és professor de la nova clínica de psiquiatria que es crea a la universitat de Moscou ja que el seu cap, el Dr. Kozhevnikov, que tenia, com en les altres facultats de medicina russes, una càtedra de neuro-psiquiatria, creu que la neurologia i la psiquiatria son matèries totalment independents. En conseqüència, decideix fragmentar la càtedra; ell es queda amb la neurologia i cedeix la psiquiatria al seu ajudant, Korsakov. Aquesta és la primera càtedra de psiquiatria que es crea a la universitat de Moscou. Aquesta càtedra es convertirà en el focus d’atracció per tots els metges russos interessats en la psiquiatria, i des d’on imparteix el seu mestratge.

Allà descriu la psicosi de Korsakov, com una síndrome que presenten alguns alcohòlics crònics que associa una polineuritis alcohòlica, pèrdues de memòria, desorientació temporo-espacial i tendència a la fabulació. La falta de memòria associada a l’alcoholisme havia estat descrita abans, però no es feia referència a que en la síndrome hi havia també polineuritis.

Ell designa aquest quadre clínic amb un nom poc afortunat, cerebropatia psíquica toxèmica, que es manté fins que el psiquiatra alemany Friedrich Jolly (1844-1904) (Fig.3) proposa que es denomini amb el nom de psicosi de Korsakov.

Jolly, que el 1873 era director de la clínica psiquiàtrica d’Estrasburg, és recordat per la seva investigació pionera de la miastènia gravis. Se li atribueix l’encunyació del terme miastènia gravis pseudoparalítica per denominar aquest trastorn. Va ser, també, l’autor d’un tractat sobre la hipocondria que es va publicar a “Handbuch der speciellen Pathologie und Therapie” .

Korsakov se suma a les pràctiques de molts psiquiatres europeus, començades per Pinel a Paris i practicades per molts psiquiatres europeus, consistents en la promoció dels drets dels malalts mentals i l’eliminació dels elements de constricció, com és l’eliminació de cadenes, reixes, camises de força, i cel.les d’aïllament. També era contrari a ‘esterilització forçosa dels malalts mentals, com es feia aleshores als Estats Units.

Una altra aportació de gran transcendència de Korsakov fou la d’iniciar la psiquiatria forense.

Korakov funda la Societat de Neuropatòlegs i Psiquiatres de Moscou, el 1890, i organitza, el 1897, el 112º Congrés Internacional de Medicina que se celebrà a Moscou.

Referències

Alla Vein. Sergey Sergeevich Korsakov (1854 – 1900). J Neurol., 2009; 256: 1782-1783.