Poca gent deu saber que William Henry Welch (Fig.1) és un dels homes que més ha influït en l’expansió de la medicina nord-americana durant la primera meitat del segle XX. Des del seu càrrec a la Johns Hopkins Medical School, va influir en el creixement del nombre d’escoles de medicina i a estimular que la docència universitària tingués en compte els valors humanístics de la professió i un nivell alt de qualitat.

Welch tingué una educació inicial privilegiada, en la que va contribuir molt la seva família. El 1866, ingressa a la universitat de Yale on cursa humanitats, graduant-se el 1870. El 1872, decideix estudiar medicina a la universitat de Columbia, on es gradua el 1875. Els estudis de llicenciatura tenien una durada curta als Estats Units en aquella època. Un dels seus professors, el Dr. Jacobi, li recomana que, quan acabi l’internat, faci un viatge per Alemanya amb l’objectiu de perfeccionar els seus coneixements.

El 1876, comença un viatge de dos anys que el porta primer a Estrasburg, on contacta amb von Recklinhausen i amb Waldayer, dels qui aprèn anatomia patològica. A Leipzig, estudia fisiologia amb Carl Ludwig. Després passa a Breslau on treballa en patologia amb Cohnheim, amb qui publica el seu primer treball sobre la patogènia de l’edema pulmonar al Virchow’s Archiv. Finalment va a Viena.

El 1878, torna a Nova York i obté la cessió d’un petit laboratori de fisiologia experimental al Bellevue Hospital Medical College, on hi donarà, l’any següent (1979), el primer curs de microscòpia que es dona als Estats Units.

A principis de la dècada dels 80, s’està construint el Johns Hopkins Hospital i la seva escola de medicina, finançats pel magnat del ferrocarril John Hopkins, que havia llegat la seva fortuna per fer una universitat moderna. Havia encarregat el mecenes a Daniel C. Gilman, que era el president de la universitat de Califòrnia, que dissenyés un hospital i una facultat de medicina moderns.

Gillman coneixia Welch i el contracta com el primer professor de la nova universitat, degà de la mateixa i responsable de seleccionar el personal docent (Fig.2). Mentre s’acaba l’edifici, Welch marxa a Berlin, a l’Institut Koch, per aprendre Bacteriologia. Welch incorpora a l’equip directiu el cirurgià William Halsted, el ginecòleg Howard Kelly i l’internista William Osler (Fig.3). Welch dirigeix el departament d’Anatomia Patològica, on hi ha el laboratori de Bacteriologia. En aquest laboratori hi descobrirà un nou germen, el Clostridium perfringens, causant de la gangrena gasosa, que després s’anomenarà Clostridium welchii.

Welch va servir a l’exèrcit durant la Iª Guerra Mundial, de novembre de 1917 a desembre de 1918. Tenia 67 anys (Fig.4). Va seguir connectat a l’exèrcit com a membre del Cos de militars a la reserva. El 1921, és ascendit a Brigadier General. Fou Inspector General Mèdic de la força militar expedicionària, comprovant que es complien els programes de vacunació.

Welch incorpora el programa de residència a l’hospital. El 1916, incorpora una Escola de Salut Pública a la Johns Hopkins Medical School, la primera als Estats Units i un Rockefeller Institute for Medical Research.

En la seva darrera etapa, Welch segueix amb noves iniciatives. Crea el Journal of Experimental Medicine, un Institut d’Història de la Medicina, i la Biblioteca William Welch.

Viu fins els 84 anys, gaudint de la lectura de la literatura clàssica, escoltant música i visitant galeries d’art.

El treball de Welch va ser decisiu per iniciar una era d’investigació i d’educació mèdica, que va dur la medicina americana a uns nivells de qualitat extraordinària. Welch va tenir la sort de que els seus mèrits van ser reconeguts en vida, un dels quals és que li dediquin la portada de la revista Time (Fig.5).

Els que tinguin desig de més informació poden consultar dues biografies de Welch que es mostren a la Fig.6.

Referències

Barry D Silverman. William Henry Welch (1850 – 1934): the road to Johns Hopkins. Proc (Bayl Univ Med Cent), 2011; 24 (3): 236-242.

James K Gilman. The brief military career of Dr. William H. Welch. Military medicine, 2017; 182: 1831-1834.