Koch és un dels noms més importants de la història de la medicina, com ho són Pasteur, Lister o Jenner. Les seves aportacions han estat fonamentals, com el descobriment del bacil tuberculós i del vibrió colèric, o el mode de transmissió de l’agent del carboncle de les vaques, o la d’haver fixat els criteris per determinar si un determinat agent infecciós pot causar una malaltia infecciosa, coneguts com a postulats de Koch, i sobre tot haver reunit un estol de col·laboradors d’una categoria intel·lectual extraordinària, com son els dos premis Nobel, Behring i Ehrlich, i els descobridors d’agents patògens, Löffler, Gaffky, Flugge, Pfeiffer, Eberth, Wasserman i Kitasato.

Va sostenir un pugilat científic amb el seu coetani Louis Pasteur, que va redundar en un benefici col·lectiu, ja que la rivalitat entre els dos científics fou un estímul per investigar més a fons en el món dels microbis.

Koch neix el 1843 en un poble miner pròxim a Hannover, fill d’un inspector de mines. Estudia medicina a la universitat de Gotinga, on té de professor a Henle (Fig.2), el descobridor de la nansa de Henle, que ja havia publicat, el 1840, que les infeccions estaven causades per uns organismes paràsits vius. Pasteur encara no havia formulat la seva teoria dels gèrmens.

Acabada la carrera passa un semestre amb Virchow i després obté una plaça a l’hospital de Hannover, però hi està poc temps perquè s’allista voluntari per participar en la guerra franco – prussiana i ha de passar uns mesos en campanya.

El 1872, és designat metge del districte de Wollstein, on hi estarà fins el 1880. Quan compleix 29 anys, la seva dona li regala un microscopi pel seu aniversari. Koch instal·la un petit laboratori a casa seva, on estudiarà la causa d’una malaltia que provoca una alta mortalitat en les vaques, el carboncle, la causa del qual, el Bacillus anthracis, feia poc s’havia identificat.

Koch identifica el bacil a la sang dels animals malalts, però no dels que estan sans. Quan injecta la sang amb bacils a rates, aquestes moren. Cultiva el bacil en un sèrum que té en una incubadora rudimentària i també quan injecta aquest cultiu a rates, aquestes moren. Aquest és el primer estudi que demostra que els gèrmens causen malaltia.

Koch exposa les seves troballes a dos professors de la universitat de Breslau, Cohn i Cohnhein (Figs. 3 i 4), que queden impressionats i li recomanen que ho publiqui. Així començarà Koch a fer-se conegut en el món científic alemany. No obstant, encara seguirà quatre anys més investigant sol a casa seva.

El 1880, quan ja té 37 anys, és nomenat director del Laboratori de Bacteriologia del Departament Imperial d’Higiene de Berlin. Allà descobrirà un bacil que només troba en malalts tuberculosos, que pot cultivar i que pot transmetre a animals de laboratori, en els que apareixen els mateixos gèrmens que els que estan en el cultiu.

La presentació del bacil de la tuberculosi es fa a la Societat de Fisiologia de Berlin, davant les màximes personalitats de la medicina alemanya, el 24 de març de 1882 (Fig.5). Es considera una de la conferències més importants de la història de la medicina.

Quan Koch acaba la seva exposició, es produeix un perllongat silenci. L’audiència semblava petrificada. Entre els assistents, hi havia Rudolph Virchow, el més eminent dels patòlegs alemanys, deïficat i altiu, convençut que ja no quedava res més per descobrir. Molts dels assistents esperaven la seva reacció, ja que Virchow havia discrepat sovint de troballes de Koch, però Virchow, sense dir res, s’aixeca del seient i abandona la sala.

Koch adquireix credibilitat per dirigir un Institut on hi treballen científics que descobriran els gèrmens responsables de la diftèria, el tètanus, la gonorrea, la febre tifoide i la pneumònia. El 1885, és nomenat professor de la universitat de Berlin i, el 1904, rep el premi Nobel de medicina i fisiologia.

Jean-Antoine Villemin (1827-1892) va ser un metge francès que va demostrar, el 1869, que la tuberculosi era una malaltia infecciosa, després de fer experiments en els que inoculava material purulent de persones malaltes a cobais, causant-los-hi la malaltia. Amb això podia considerar que la tuberculosi era una malaltia infecciosa, el primer que ho afirmava, però no va poder caracteritzar l’agent infecciós.

Villemin va néixer al departament de Vosges, i va estudiar medicina a l’Escola Militar de Medicina d’Estrasburg, obtenint el títol de metge militar el 1853. Posteriorment exerciria com a professor agregat a l’Hospital Militar de Val-de-Grâce a París. El 1874, entra a formar part de l’Acadèmia Francesa de Medicina, de la que fou nomenat vicepresident, el 1891.