Antoni de Gimbernat és un dels metges més destacats que ha existit en el nostre país (Fig.1). Va destacar en nombroses facetes: a) com a docent, ensenyant anatomia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i anys després cirurgia al de Madrid, b) com a cirurgià innovador, que va proposar una intervenció quirúrgica per l’hèrnia crural molt més segura que la que s’utilitzava (Fig. 2), i c) com a gestor sanitari ja que va crear, per encàrrec del rei Carles III d’Espanya, el Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid i el va dotar d’un reglament i un pla d’estudis molt avançat per la seva època. Va ser un dels primers metges espanyols que va visitar els centres quirúrgics més destacats d’Europa, en un temps en que la gent tenia poca tendència a sortir del seu espai geogràfic.

Gimbernat neix a Cambrils en una família benestant, en la que no hi havia hagut metges. Escull estudiar per cirurgià poc temps després d’haver-se inaugurat el Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, l’únic centre on es podia aprendre cirurgia a Espanya en ple segle XVIII. El Col·legi de Cadis l’organitza Pere Virgili per formar cirurgians per l’Armada, abans de fundar el Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona destinat a formar cirurgians per l’exèrcit.

Gimbernat demostra tenir una gran capacitat per a la dissecció anatòmica, per aquest motiu, quan el director del Col·legi, Llorenç Roland, és cridat per Pere Virgili a Barcelona, se l’emporta amb ell abans de que hagi obtingut el títol de cirurgià, perquè ensenyi anatomia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Gimbernat ha d’acabar primer els estudis i superar després els obstacles que li posen tant els professors del Col·legi de Cirurgia com els que aspiren al professorat i volen ocupar la plaça de catedràtic d’Anatomia. Supera aquestes dificultats i, quan es converteix en catedràtic, el fan metge de l’hospital de la Santa Creu, on tindrà l’oportunitat de convertir-se en un cirurgià excel·lent i de prestigi.

Exerceix a Barcelona durant 9 anys, fins que el rei, interessat en crear un Col·legi de Cirurgia a Madrid, li encarrega que faci un viatge als millors centres europeus per veure com està organitzat l’ensenyament de la cirurgia. Gimbernat ja té 40 anys i ha de deixar família i carrera. El viatge dura 4 anys i passa dos anys a París. Assisteix a l’Académie Royale de Chirurgie, l’Hôpital Charité i l’Ecole Pratique de Chirurgie. Coneix els millors cirurgians francesos, com Joseph Dassault, el mestre de Bichat, Dupuytren, Corvisart, i Larrey. Assisteix menys temps a Londres, Edimburg i Leiden. A Londres hi passa un any, anant als Guy’s Hospital i al St. Thomas’ Hospital. Assisteix a un curs del gran cirurgià anglès John Hunter en el que té l’oportunitat de fer una demostració de la seva tècnica per operar l’hèrnia crural, que convenç Hunter (Fig.3). Astley Cooper, successor de Hunter i gran cirurgià del St. Thomas’ Hospital de Londres, proposa denominar aquesta operació, operació de Gimbernat. A Edimburg, assisteix al servei del Dr. E Cullen.

A la tornada d’aquest viatge d’estudis, redacta els estatuts del Col·legi de Cirurgia de Madrid, que encara trigarà anys en poder ser inaugurat. Gimbernat és nomenat director perpetu i catedràtic d’Operacions i es converteix en la gran figura de la cirurgia a Madrid, on també opera amb èxit lesions oculars i cataractes (Fig.4). En tres anys, va operar 47 malalts amb cataractes i 41 recuperaren la visió.

El fan cirurgià de cambra del rei i membre de la junta de sanitat que assessora el rei en les grans decisions sanitàries. Gimbernat era membre de la junta que va assessorar el rei Carles IV perquè autoritzés l’Expedició Filantròpica de la vacuna, dirigida per Francesc Xavier Balmis, que portà la vacuna de la verola a Amèrica.

El final de la vida de Gimbernat fou força dramàtic. Havia perdut la visió d’un ull que havia estat operat de cataractes. Vell i limitat físicament accepta, durant la invasió napoleònica, la invitació dels invasors en presidir el Consell Superior de Sanitat Pública, segurament per la seva admiració vers la cirurgia francesa. Quan els francesos son derrotats, el rei Ferran VII li fa retirar càrrecs i pensió, acusant-lo d’afrancesat, que el condemna a una situació molt precària. Un final força dramàtic i injust per un home que havia aportat tant a la medicina espanyola.

Són contribucions de Gimbernat a la medicina espanyola: 1) Influir en el progrés de la tècnica quirúrgica dels cirurgians espanyols; 2) Organitzar la docència de la cirurgia a Espanya; 3) Posar en marxa el Reial Col·legi de cirurgia San Carlos, 4) Afavorir la creació dels Col·legis de Cirurgia de Santiago i de Burgos; 5) Impulsar l’Expedició Filantròpica de la vacuna de la verola que comandarà Balmis.

Referències

J. Puig-La Calle, R. Marti-Pujol. Antoni de Gimbernat (1734 – 1816). Anatomist and surgeon. Arch Surg., 1995; 130 (9): 1017 – 1020.

Rutkov IM. A selective history of hernia surgery in the late eighteenth century: the treatises of Percivall Pott, Jean Louis Petit, D. August Gottlieb Richter, Don Antonio de Gimbernat, and Pieter Camper. Surg Clin North Am. 2003 Oct;83(5):1021-1044.