Durant la Primera Guerra Mundial, un gran nombre d’infermeres van estar a primera línia de front, atenent soldats ferits. Una d’aquestes és Edith Appleton (Fig.1), una infermera anglesa de qui coneixem la seva experiència al front gràcies al llibre que va publicar, anys després d’acabada la guerra, a partir del diari que va escriure cada dia durant els quatre anys en que va estar a França.

El llibre “A nurse at the front” (Fig.2) és un testimoni fidel del que va ser la Gran Guerra des de l’òptica dels qui la van fer.

Edith Appleton neix el 1877 a la localitat anglesa de Deal (Kent). El seu pare era pilot d’embarcacions de la Marina anglesa i mor ofegat quan Edith té vint anys. Ha d’ajudar sa mare a cuidar dels seus deu germans (Fig.3).

Als 23 anys, pot traslladar-se a Londres per estudiar infermeria al St. Bartholomew’s hospital, on hi estarà fins 1904. Després passa un temps a una escola privada d’infermeria.

Quan esclata la Primera Guerra Mundial, Edith Appleton es considera ben preparada per participar en algun dels operatius sanitaris que aniran al continent. Edith s’integra al Queen Alexandra’s Imperial Military Nursing Service Reserve , que s’instal·larà al front pròxim a Ostende, el mes d’octubre de 1914.

El 1917, acaba la guerra (Fig.4), i li concedeixen la Royal Red Cross, per la seva entrega i excepcional competència, i més tard l’Orde de l’Imperi Britànic.

No és desmobilitzada fins el 1919 i, en tornar a Anglaterra, treballa com infermera al Bedford College fins 1923. Aleshores compra, amb la seva germana, una casa a l’illa de Wight.

El 1926, quan té 49 anys, es casa amb John Bonsor Ledger, un militar retirat amb el grau de tinent comandant, que mor el 1936, deixant Edith vídua.

A l’illa de Wight, revisa els seu diari, que ocupa moltes llibretes, per fer-ne un llibre on es reflecteixin els seus sentiments durant la guerra i s’exposin els moments difícils que va experimentar al front. Els dibuixos que va pintar als quaderns on escrigué el diari, il·lustren determinats fets al llibre (Fig.5).

Després de la publicació del llibre, que tingué força èxit, es posà a Deal una placa blava en la casa on va viure, fet que és recollit a la premsa diària (Fig.6).