Segurament el nom d’Esmarch (Fig.1) resulta més familiar a les infermeres que no pas als metges, perquè el relacionen amb la cinta de goma per fer un torniquet al braç quan es vol fer extracció de sang d’una vena de la flexura cubital (Fig. 2).

Esmarch va inventar aquesta cinta per fer un torniquet abans de la amputació d’una extremitat i minimitzar així la pèrdua de sang.

La fama d’Esmarch prové de la seva gran experiència en cirurgia de guerra i per la seva capacitat docent com a catedràtic de cirurgia de la universitat de Kiel, que va fer augmentar el nombre d’alumnes de la universitat després de la seva arribada.

Esmarch neix l’any 1823 a Tonning, petit poble coster de l’estat de Schleswig-Holstein, fill de metge (Fig.3). Estudia medicina a la universitat de Kiel, on té de mestre al famós cirurgià Bernhard von Langenbeck, de qui serà assistent en acabar la carrera (Fig.4).

Obté la llicenciatura el 1846. El 1848, el mateix any en que obté el doctorat, és cridat a files per participar en la guerra germano – danesa, amb el grau de tinent cirurgià (Fig.5). És fet presoner i retingut en un vaixell-presó durant nou setmanes, fins que és intercanviat amb un metge danès que era presoner dels alemanys.

Acabada la guerra, torna a Kiel, on és nomenat Privat dozent, nomenament que seria equivalent al de professor habilitat, però sense plaça, que pot donar classes per invitació o particulars, i fa una volta per visitar diversos centres europeus, entre ells el de Lister, de qui es convertirà en un seguidor de la seva cirurgia antisèptica.

El 1849, ha de tornar a l’exèrcit perquè torna a haver-hi guerra amb els danesos. Quan torna a Kiel, acabada la guerra, descobreix que Langenbeck s’ha traslladat a Berlin i ha estat substituït a Kiel pel professor Stromeyer, a qui substituirà quan aquest es jubili, el 1857.

Ha de tornar a la guerra contra els danesos el 1864 i contra els francesos el 1870, aquest cop com a general en cap. Té 48 anys. Esmarch seguirà a Kiel fins que es retiri, el 1899.

S’interessa particularment pel tema dels primers auxilis, introdueix un procés d’entrenament pel personal militar, i escriu un manual de primers auxilis (1882), que s’anirà reeditant moltes vegades en els següents 50 anys de la seva publicació.

Referència

JE Herzenberg. Johan Friedrich August von Esmarch: His life and contribution to orthopedic surgery. The Iowa Orthopedic Journal, 1988; 8: 85-91.