L’existència d’un antagonisme entre fongs i bacteris va ser descoberta per Fleming, i encara que la seva investigació no va tenir un resultat pràctic, la va publicar i aquest article va ser inspirador per que, vint anys més tard, Foley i el seu equip descobrissin la penicil·lina.

Una observació similar a la que va realitzar Fleming, cap als anys vint del segle XX, havia estat elaborada anteriorment per un jove militar francès, Ernest Duchesne (Fig.1), mentre feia la seva tesi doctoral al Laboratori d’Higiene de la ciutat de Lió.

Duchesne llegeix, el 1892, la tesi “Contribution à l’étude de la concurrence vitale chez les microorganismes, antagonisme entre les moissures et les microbes” (Fig.2), on exposava dues experiències que aportaren un resultat sorprenent. Se sabia de l’existència d’un antagonisme entre fongs i bacteris, i es penava que en aquest combat sempre guanyaven els microbis.

Duchesne comprova que, en injectar un cultiu pur de bacil tífic i bacil coli a cobais, es provocava la mort dels animals, però si s’injecta cultiu de bacils i de Penicilium glaucum, els cobais sobreviuen després de passar una crisi de febre.

Duchesne conclou que els fongs produeixen una substància que pot ser útil en terapèutica. Malauradament la tesi no causa gran impressió entre els membres del tribunal que l’havia de jutjar, ni tampoc en el director de la tesi, el professor Gabriel Roux. Cap d’ells segueix les investigacions de Duchesne, ni publica els resultats en una revista mèdica. Tampoc van demanar una valoració a l’Institut Pasteur.

Duchesne no seguirà investigant (Fig.3). Té 23 anys i se li ha acabat el temps que tenia autoritzat per estar en un centre sanitari. Ha de reprendre el servei a un regiment d’infanteria a Riom (Auvergne) primer, a Clermont-Ferrand després, i finalment ha d’ingressar a l’Hospital Termal de Vichy per una tuberculosi. S’ha de retirar de l’exèrcit i ingressar en una sèrie d’instal·lacions balneàries fins que mor als 37 anys, a Amélie-les-Bains.

L’any 1928, Fleming fa una observació que coincideix amb el que va trobar Duchesne en la seva tesi, però tampoc va poder aprofundir en el coneixement de les propietats anti-bacterianes dels fongs. Fleming sí que va publicar les seves troballes, que van permetre anys més tard al grup de Foley, sintetitzar penicil·lina.

La tesi de Duchesne va romandre inèdita 49 anys, fins que és redescoberta per Gaston Ramon el 1946 en un article publicat al Progrès Médical, el 24 de juliol de 1946, i un altre de Barthélémy Lyonnet a Lyon médical, el 27 d’octubre de 1946. A França, s’inicia amb aquestes comunicacions una campanya de recuperació d’un personatge que havia iniciat un camí, que hagués resultat revolucionari si l’hagués seguit, cosa que malauradament no va fer, en gran mesura per la manca d’inspiració del seu mestre Gabriel Roux. En desgreuge, Mònaco va emetre un segell per honorar-lo (Fig.4).

Referència

J Bouillard. Une decouverte oubliée; la thèse de medicine du docteur Ernest Duchesne (1874 – 1912). Histoire des sciences médicales. Tome 36, nº 1, 2002.