Rafael Rodríguez Méndez (Fig.1) fou una persona molt influent quan era catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB), en gran part per la seva activitat frenètica en els fronts acadèmic, professional, social i polític. Com a catedràtic d’higiene, promou conferències dominicals als Ateneus Populars Catalans, i és elegit rector de la universitat. Home de tarannà lliberal progressista, milità en el Partit Republicà Radical que lidera Lerroux, amb el qual és elegit diputat per Barcelona en les eleccions de 1905. L’any següent renuncià a l’escó, adduint motius de salut.

El seu nom ha quedat injustament oblidat, malgrat la influència que tingué durant els anys que exercí com a catedràtic de la UB,
Rodríguez Méndez neix a Granada el 1845, fill de metge que vol que el seu fill estudiï medicina. Fa la carrera a la universitat de Granada i es llicencia el 1868. El 1874, es presenta a oposicions a les càtedres d’Higiene Privada i Pública de les universitats de Valladolid i Barcelona. Rodríguez Méndez surt el primer de la oposició, i escull la càtedra de Barcelona. Hi serà fins a la seva jubilació. El 1901, és nomenat rector de la universitat (Fig.2), càrrec del que dimiteix.
![Caricatura del claustre de professors de la Facultat de Medicina de la UB. de 1907 . D'esquerra a dreta: Carlos Calleja, Antoni González Prats, Antoni Riera Villaret, Eusebi Oliver Aznar, Gil Saltor, Andreu Martínez Vargas, Ramon Coll Pujol, Ignasi Valentí, Miquel A Fargas, Mariano Batllés, Rafael Rodríguez Méndez, amb vestit de rector, Francesc Rusca, Joaquim Bonet Amigó, Antoni Morales, Alexandre Planellas, Martí Vallejo Lobón i Valentí Carulla.1907. [Museu d'Història de la Medicina]](https://miquelbruguera.blog/wp-content/uploads/2021/12/img10194.jpg?w=750)
Té una activitat intensa com a catedràtic d’Higiene, especialment com a director de la revista Gaceta Médica Catalana (Fig.3), i també com organitzador de congressos. El primer és el Congrés de medicina de l’any 1888, coincidint amb l’Exposició Internacional d’aquell any. El 1910, presideix el Congrés Internacional de la Tuberculosi. Aquest congrés tingué un caràcter oficial perquè va ser subvencionat pel govern espanyol. El congrés va ser un èxit des del punt de vista mèdic, però va originar tensions perquè Rodríguez va obligar a que el congrés fos en castellà, sense espai pel català, com desitjaven molts metges de Catalunya.

La Gaceta Médica Catalana va ser una revista quinzenal que dirigeix des del primer número fins la seva mort, el 1919. La revista tingué influència en la classe mèdica del nostre país i va constituir l’instrument per mantenir els metges informats dels avenços que es produïen a Europa en medicina.
Rodríguez Méndez va ser nomenat, el 1879, director del manicomi de Sant Boi, però va renunciar al càrrec el febrer de 1882. Va tenir temps d’introduir innovacions, com l’aplicació de la musicoteràpia.
Era un professor molt admirat pels estudiants, que omplien massivament les seves classes. S’oposà radicalment a la catalanització de la universitat, fins el punt que, quan va ser rector, es negà a cedir el paranimf per celebrar el primer congrés universitari català, l’any 1903 (Fig.4). Al final de la seva vida, havia atenuat força la seva actitud anti-catalana.

Referències
M. Bruguera, M. Viger. Rafael Rodríguez Méndez. Galeria de Metges Catalans.
J. Corbella Corbella. Centenari de la mort de Rafael Rodríguez Méndez (1815 – 1919). In memoriam. R.ev. R. Acad Med Catalunya, 2019; 34: 176 – 183.