Els metges i els cirurgians de cambra eren metges adscrits al servei del rei o de la família reial, tot i que també es podia fer servir la denominació de metge de cambra per designar els metges propis d’algunes famílies nobles, com per exemple els de la Casa d’Alba. Els metges de cambra eren designats pel rei, rebien uns honoraris força importants i eren càrrecs vitalicis. La seva responsabilitat era l’atenció mèdica del monarca, dels membres de la seva família i, eventualment, de membres de la cort. Aquesta responsabilitat els obligava a acompanyar el rei, la reina o els infants quan aquests es desplaçaven per la península o viatjaven a l’estranger. Depenien del Majordom Major, el màxim responsable de l’organització de la casa reial.

L’activitat com a metge o cirurgià de cambra era compatible amb la docència. Al llarg del segle XIX, gairebé tots els metges de cambra eren catedràtics del Reial Col·legi de Sant Carles de Madrid. A més, exercien l’activitat professional que, en aquella època, era exclusivament privada.

L’elecció d’un metge com a metge de cambra es basava sobre tot en el prestigi professional del que gaudia. Per això la majoria eren catedràtics, que haurien actuat amb èxit en alguna consulta mèdica a la que haguessin estat cridats durant la malaltia d’algun membre de la família reial.

Un cop elegit, el metge de cambra entrava a formar part com a membre d’alguna institució sanitària de caràcter polític o tècnic o d’alguna junta de caràcter més aviat consultiu. Tradicionalment, formaven part del Tribunal del Protomedicat, que entre altres funcions, havia d’examinar els que acabaven els estudis de Medicina o de Cirurgia, per concedir-los el dret d’exercir. Podien tenir molta influència davant el rei per afavorir l’aprovació d’algun projecte sanitari, com va succeir amb Antoni de Gimbernat, metge del rei Carles IV, que va influir perquè s’autoritzés l’Expedició Filantròpica de la Vacuna de la Verola que va dirigir Francesc Xavier Balmis (veure aquesta entrada del blog).

Hi havia diferents categories de metges de cambra: primer o segon metge de Sa Majestat, metge de cambra honorari, metge de cambra super-numerari i metge de la Reial Família. El metge super-numerari no tenia les mateixes obligacions que els altres, però tampoc rebia salari. Qualsevol metge amb alguna d’aquestes categories era considerat com del màxim nivell professional i el seu càrrec constava sempre darrere el seu nom en documents, publicacions i relacions nominals (Fig.1).

Són nombrosos els metges de cambra del rei que tenien origen català, nascuts i formats a Catalunya, les biografies dels quals podeu trobar a la Galeria de Metges Catalans. Tots, majoritàriament, eren professors dels Reials Col·legis de Cirurgia de Barcelona o de Madrid com Pere Virgili -que era metge de Ferran VI-, Josep Masdevall (Fig.2), Antoni de Gimbernat i Miquel Bernades, que ho foren de Carles III-, Ignasi Lacaba i Pere Castelló (Fig. 3 i 4) -que ho eren de Ferran VII-, i Joan Drumen (Fig.5) , d’Isabel II. Eren metges de cambra honoraris de la casa reial, Rafael Costa de la Quintana, Josep Queraltó, Carles Nogués i Fèlix Janer.