El segle XVIII va ser un període de grans descobriments de la fauna i de la flora de territoris no coneguts pels europeus. Les potències d’aquell temps, Espanya, França i Anglaterra, organitzen expedicions a un món que alguns navegants atrevits, com Colom o Magallanes, havien descobert.

Així es produeixen el viatge al voltant del món de Bougainville i les expedicions científiques espanyoles a Amèrica, dirigides una per Ruiz i Pavón al Perú i l’altra a Nueva Granada per Mutis (Fig.1).

Mutis va fer contribucions importants en el camp de la botànica, des de la direcció de l’Expedició Botànica que havia d’elaborar un estudi de la flora, la zoologia, mineria, agricultura, medicina i geografia del virregnat de Nova Granada, l’actual Colòmbia.

L’expedició va durar 33 anys, de 1783 a 1816, quan el moviment polític republicà aconsegueix la independència de la Nova Granada, que culmina amb la batalla dels camps de Boyacá el 1819. Mutis mor el 1808, per això qui ha de dirigir l’expedició és el seu nebot Sinforoso Mutis.

Celestino Mutis fou l’ànima de l’Expedició. Havia nascut a Cadis l’any 1732, d’una família benestant de llibreters. Estudia al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis i completa els estudis de metge a la universitat de Sevilla.

Va a Madrid, on estudia botànica al Jardí Botànic, i coneix el català Miquel Bernades, el seu director, que li ensenya la taxonomia botànica de Linnaeus. També assisteix a l’Hospital General de Madrid i passa l’examen del Protomedicat, alhora que dona classe d’anatomia com a professor suplent.

El 1760, marxa a Amèrica com a metge de Pedro Mesía de la Cerda, que ha sigut nomenat virrei de Nova Granada. Durant el viatge, que dura més de cinc mesos, té moltes oportunitats d’exercir de metge, atenent la tripulació i els passatgers que es posaven malalts.

A Bogotà el sorprèn desagradablement el control que tenen els membres de les diferents ordes religioses sobre el pensament de la ciutadania i en contra de les idees de modernitat, com les de Newton, Galileu i Copèrnic. Com que Mutis no s’amaga de defensar-les, és mal vist pel clero local.

El 1761, és nomenat catedràtic de Física i matemàtiques del col·legi de Ntra. Sra. del Rosario, que serà el precursor de la universitat de Bogotá.

El nivell mèdic de la ciutat és precari i Mutis es converteix en el metge mes prestigiós de la colònia. Vol escriure una Historia Natural d’Amèrica, per la qual cosa necessita fons i s’aventura en negocis que son un fracàs econòmic. Per aquesta raó, torna als estudis botànics que és el que interessa a la corona, que té l’esperança que descobreixi alguna planta útil, com la quina (Fig.3). Mutis fa estudis sobre la farmacologia i l’eficàcia terapèutica de la quinina, que publica en el llibre “El Arcano de la quina”.

El 1772, és ordenat sacerdot (Fig.4) i, el 1783, és nomenat director de l’Expedició Botànica que ha de fer un inventari dels recursos naturals de Nova Granada.

Mutis ha de combatre diverses epidèmies de verola i, després d’haver conegut Josep Salvany (veure aquesta entrada del blog de 23/12/21) en el seu viatge per Sudamèrica vacunant de la verola, Mutis es converteix en un gran defensor de la vacuna i és molt actiu vacunant, com ho havia estat abans fent variolitzacions en els nens de l’orfenat de Sant Joan de Déu, cap dels quals va morir de verola.

L’aspecte més important de l’Expedició Botànica és la seva contribució a la consolidació d’una classe culta criolla que va tenir un paper molt actiu en el moviment d’independència. Des del punt de vista científic i econòmic, els beneficis són més relatius. No es va realitzar prou bé el sistema de fitxes descrivint les característiques dels diferents espècimens botànics, que no permetia fer una bona correlació amb les làmines, de les que se’n van fer 2.945 a tot color i 2.448 dibuixades en tinta.

El llibre de la flora de Mutis no es va publicar en vida d’aquest, ja que no havia tingut temps d’escriure’l. Una de les plantes porta el seu nom, Mutisia clematis (Fig.5), que va posar Linnaeus, ja que l’havia descrita Mutis en primer lloc. Mutis mantingué correspondència amb Linnaeus. Li enviava làmines pintades i també espècimens exòtics.

Mutis va ser un científic il·lustrat que va viure la major part de la seva vida en una societat molt allunyada dels seus coneixements, criteris i estil de vida, però enamorat del seu nou país va dedicar tots els seus esforços en conèixer-lo i deixar una informació sistemàtica a l’abast de tothom. Va ser un gran botànic, però també un gran metge, un assessor en sanitat dels successius virreis i artífex de la restauració dels estudis de medicina a Colòmbia.

Referències

L. Palacios Sanchez. Algunos aspectos relacionados con José Celestino Mutis y la medicina. Rev Cienc Salud, 2008; 6 (2):

Antonio González Bueno. José Celestino Mutis (1732-1808). Naturaleza y arte en el nuevo reyno de granada. Edición conmemorativa del II Centenario. Madrid, Agencia Española de Cooperación Internacional para el desarrollo