La guerra de secessió nord-americana (1861 – 1865) va tenir una considerable mortalitat, en gran mesura per la pèssima atenció als ferits, que podien passar dies després del final d’una batalla abans que els recollissin per rebre les primeres cures. Molts morien de set o dessagnats, per ferides de les que s’haurien pogut salvar.

El primer que es va plantejar la necessitat d’organitzar els primers auxilis als ferits en el camp de batalla fou Jonathan Letterman. Va tenir tant èxit en el seu propòsit que per això se’l considera el pare de la medicina en el front de guerra.

Letterman neix el 1824. El seu pare era cirurgià. Estudia al Jefferson Medical College de Washington. Acabats els estudis, és nomenat cirurgià assistent del Departament Mèdic de l’Exèrcit i participa, de 1849 a 1861, en diverses campanyes contra tribus indígenes (Fig.2). Descobreix en la seva tropa un brot d’escorbut que corregeix amb èxit.

Quan comença la guerra civil americana, el 1861, Letterman és assignat a l’Exèrcit de Potomac. L’any següent, és ascendit a Director de la Sanitat de l’Exèrcit de la Unió, amb el grau de major (comandant).

Es troba amb uns serveis mèdics desastrosos. A la segona batalla de Manassas, van trigar una setmana en retirar ferits del camp de batalla.

El cap de l’exèrcit de Potomac, el general McClellan, li dona carta blanca per fer reformes en el sistema sanitari de l’exèrcit. Letterman organitza primer un servei d’ambulàncies per retirar els ferits del front i dur-los als hospitals de campanya (Fig.3), i alhora educa els soldats que haurien de formar part d’aquest servei.

Seguidament crea un sistema d’evacuació en tres nivells. El primer és una estació de primers auxilis a cada regiment, on es puguin fer embenats i aplicar torniquets als malalts que sagnen. El segon és un hospital de campanya, pròxim al front, amb un especialista d’anestèsia i un responsable de reposar el material que es va gastant. Finalment, el tercer nivell és un hospital gran on es poden aplicar els tractaments definitius.

El 17 de setembre de 1862, a la batalla d’Antietam, es poden retirar del camp de batalla 23.000 ferits en 24 hores, aconseguint salvar milers de vides. En altres batalles, com la Gettysburg, obtenen resultats similars.

El sistema d’evacuació de Letterman és adoptat per l’exèrcit d’Estats Units per una llei que aprova el Congrés, el març de 1864. Letterman també es preocupa de la higiene, especialment personal, i fa banyar els soldats en el riu Potomac al menys un cop cada 15 dies, i romandre un quart d’hora a l’aigua.

En el front institueix el triatge, per prestar el servei assistencial als que ho necessiten amb més urgència. Hi ha sempre tres cirurgians experts en cada hospital, on es poden operar els ferits. També es preocupa per l’eliminació de les deixalles del menjar en el campament.

Letterman deixa l’exèrcit decebut per la falta de sensibilitat que manifesten els comandaments militars davant els problemes sanitaris. Marxa a San Francisco, on hi estarà de 1867 a 1872, fent de forense i escrivint les seves memòries “Medical recollections of the Army of the Potomac” (Fig.4).

El 1872, fa una depressió intensa per la mort de la seva esposa. Ell mor uns mesos després amb només 47 anys.

Referències

JT Liebig et al. Major Jonathan Letterman unsung war hero and father of modern battlefield medicine. American College of Surgeons, 2016.

Marco Villanueva. Jonathan Letterman. Galenus