Wolf Szmuness (Fig.1) neix a Varsòvia el 1919 en una família jueva. Comença la carrera de medicina a Itàlia i ha de marxar abans d’acabar-la, quan els nazis entren al seu país el 1939. Torna cap a Varsòvia, perquè vol veure els seus pares, que seran assassinats pels nazis abans que ell arribi. Fuig cap a Rússia per incorporar-se a l’exèrcit que lluita contra Alemanya, però un cop ha entrat en territori rus és detingut i enviat a Sibèria a unes mines de carbó. No està bé de salut, perquè contrau una tuberculosi. Quan els que dirigeixen l’explotació descobreixen que té coneixements mèdics, el treuen de la mina i l’assignen a la infermeria per ocupar-se de la salut dels miners.

Acabada la guerra, es queda a Rússia i pot acabar els estudis de medicina a la universitat de Tomsk, a Sibèria. Coneix Maia, una jove russa amb qui es casa. En total haurà passat deu anys a Sibèria. Finalment es trasllada a Ucraïna, on la seva dona ha de ser operada i presenta una hepatitis aguda post-transfusional, fet que desperta el seu interès per les hepatitis víriques.

Pot tornar a Polònia, on obté un màster en epidemiologia a la universitat de Lublin. El 1967, va a un congrés a Itàlia i aprofita per escapar-se als Estats Units on hi arriba amb només uns pocs dòlars a la butxaca.

Maia trobarà feina aviat en una fàbrica de corbates, però Wolf, que ja té 50 anys, no en troba. Finalment és recomanat per l’epidemiòleg i professor de Salut Pública del New York Hospital – Cornell Medical Center, W. McDermott, per entrar com a tècnic de laboratori al Banc de sang de Nova York. Al cap de cinc anys, el Banc de sang ha creat un departament d’epidemiologia al front del qual hi ha Wolf Szmuness (Fig.2).

Entre 1973 i 1978, Szmuness fa una sèrie d’estudis epidemiològics de gran transcendència perquè: 1) determina quines son les poblacions amb major risc de contraure una hepatitis B, 2) calcula quina és la proporció de portadors del virus de l’hepatitis B en la població general, 3) comprova que a l’Àfrica negra la prevalença d’infecció pel virus de l’hepatitis B és força elevada, 4) confirma que els homosexuals masculins són la població més adient per fer un assaig de la nova vacuna de l’hepatitis B, i 5) fa el primer estudi poblacional de la vacuna de l’hepatitis B l’any 1980 (Fig.3). Cal destacar que, als cinc anys d’arribar als Estats Units, és una figura destacada de l’epidemiologia mundial.

Poc després d’haver acabat l’assaig de vacunació de l’hepatitis B en els homosexuals masculins de Nova York, que va demostrar l’eficàcia i la seguretat d’aquesta vacuna, és diagnosticat d’un càncer de pulmó i mor, el juny de 1982, als 63 anys (Fig.4).